Pensament polític contemporani: textos i autors de referència

Cronologia intel·lectual i política de referència amb alguns comentaris elaborada pel professor Pere Gabriel de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Obres i situacions de referència anteriors a 1870

  • 1830-1869: Jules Michelet (1798-1874): Histoire de la France, 12 vols., París. Historiador liberal i anticlerical francès.
  • 1833: Antoni Puigblanch (1775-1840): Opúsculos gramático-satíricos, 2 vols., Londres. Polític i escriptor liberal català.
  • 1835, 1840: Alexis de Tocqueville (1805-1859): De la Démocratie en Amérique, 2 vols., París. Filòsof, polític i liberal francès.
  • 1847-1853: Jules Michelet (1798-1874): Histoire de la Révolution Française, París.
  • 1847: Jaume Balmes (1810-1848): Curso de Filosofía Elemental, Madrid. Filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
  • 1847: Jaume Balmes (1810-1848): Escritos Políticos, Madrid.

1848 Revolucions democràtiques i populars a tota Europa. Fixen en l’imaginari social una ‘primavera dels pobles’.

  • 1848: Charles Renouvier (1815-1903): Manuel Républicain de l’Homme et du Citoyen, París. Filòsof francès, fundador del neo-criticisme, escola que proposà una síntesi del kantisme, el positivisme i l’espiritualisme.
  • 1848: John Stuart Mill (1806-1873): The Principies of Political Economy: with some oftheir applications to social philosophy. Filòsof, pensador liberal, economista i defensor de l’utilitarisme, anglès.
  • 1849: Carlo Cattaneo (1801-1869): Dell’insurrezione di Milano nel 1848 e della successiva guerra, París / Lugano. Historiador, filòsof i patriota italià.
  • 1849: Juan Donoso Cortés (1809-1853): “Discurso sobre la Dictadura”, Madrid. Pronunciat el 4 de gener de 1849 a les Corts.
  • 1851: Herbert Spencer (1820-1903): Social Statics, Londres. Filòsof i sociòleg anglès associat a l’aplicació de les teories socials de Darwin.
  • 1853 i 1855 Arthur de Gobineau (1816-1882) Essai sur l’inégalité des races humaines. París (vols 1 i 2 el 1853. Volums 3 i 4 el 1855 Doctrina sobre la raça i la decadència dels pobles). Diplomàtic i polític francès.
  • 1854: Francesc Pi i Margall (1824-1901): La Reacción y la Revolución, Madrid. Polític, pensador i escriptor, principal teòric del federalisme polític del segle XIX.
  • 1854: Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897): Historia de la Decadencia de España, desde el advenimiento de Felipe III al trono hasta la muerte de Carlos II, Madrid. Historiador, polític, dirigent del partit conservador espanyol i president del Govern en diverses ocasions al llarg del segle XIX.
  • 1856: Alexis de Tocqueville (1805-1859) L’Ancien Régime et la Révolution, París.
  • 1856: Manuel Duran i Bas (1823-1907): Estudios Políticos y Económicos, Barcelona. Jurista, polític (membre del partit conservador) i rector de la Universitat de Barcelona.
  • 1859 Charles Darwin (1809-1882) On the Origin of Species, Londres. Naturalista i paleontòleg anglès, autor de la teoria de l’evolució de les espècies.
  • 1859 John Stuart Mill (1806-1873); On Liberty. Londres.

1861 -1865 Guerra de Secessió Americana

  • 1861 John Stuart Mill (1806-1873) Considerations on Representative Government, Londres.
  • 1862: Clémence Royer (1830-1902) prologa la primera traducció francesa de On the Origin of Species de Darwin. Primera versió important del ‘darwinisme social’. Filòsofa i científica francesa, figura molt rellevant del feminisme i el lliurepensament.
  • 1862 Herbert Spencer (1820-1903 ): First Principles of a New System of Philosophy, Londres-

1862 Bismarck, primer ministre de Prússia.

  • 1863 John Stuart Mill (1806-1873). Utilitarianism. Londres. Aparegut en una sèrie de tres articles el 1861 a la revista Fraser’s Magazine.
  • 1864 Pius IX (1792-1878, en el càrrec entre els anys 1846-1878) Quanta Cura. Syllabus, Roma. Encíclica feta pública el 8 de desembre contra el socialisme i contra el liberalisme, que conté en apèndix el famós llistat d’errors liberals, els “errors moderns”, que constitueix pròpiament el Syllabus.
  • 1864 Jules Michelet (1798-1874) Bible de l’humanité. París.
  • 1864 Emile Littré (1801-188I) Auguste Comte et le philosophie positive, París. Exposició bàsica del positivisme, tot i que explicita algun desacord amb Comte. Metge, lexicògraf i polític francès.
  • 1865 Edgar Quinet (1803-1875) La Révolution, París. Historiador, poeta, filòsof i home polític francpes, republicà i anticlerical.
  • 1866 Ernest Haeckel (1834-1919), Generelle Morphologie der Organismen, Berlín. Biòleg, filòsof i lliurepensament alemany, introductor de les idees de Darwin a Alemanya.

1866 Batalla de Sadowa

  • 1867: KarI Marx (1818-1883): Das Kapital. Kritik der politischen Ökonomie. Publicació del primer volum: Kritik der politischen Ökonomie Erster Band. Buch I: Der Produktionsprocess des Kapitals. Traducció al català: El capital. Una crítica a l’economia política. Volum I: El procés de producció de capital. Filòsof, historiador, sociòleg, economista, periodista, teòric de la revolució, socialista i comunista prussià.
  • 1867: Mikhail A. Bakunin (1814-1876) Federalism, Socialism, and Anti-Theologism. Revolucionari, teòric de l’anarquisme i filòsof rus.
  • 1868: Giuseppe Mazzini (1805-1872) funda una Aliança Republicana Universal. Revolucionari i patriota italià, fervent republicà i combatent per la unitat d’Itàlia.
  • 1869: Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897): Bosquejo histórico de la Casa de Austria en España. Madrid.
  • 1869: Charles Renouvier (1815-1903): Science de la morale, 2 vols.
  • 1869: Francis Galton (1822-1911): Hereditary Genius: An Inquiry Into Its Laws and Consequences, Londres. Llibre molt influent del creador de l’eugenisme. Antropòleg, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg, escriptor, proto-genetista, psicometrista i estadista anglès.
  • 1869: John Stuart Mill (1806-1873): Subjection of Women.

Revisions i renovacions del tombant del segle XIX-XX (anys 1870-1918)

1870-1871 Guerra francoprussiana. Fets de la Comuna. Proclamació de l’Imperi Alemany

  • 1870-1875: François Guizot (1787-1874) L’histoire de France depuis les temps les plus reculés jusqu’en 1789, racontée à mes petits enfants. 5 vols. Historiador i polític francès, ocupà diversos càrrecs ministerials durant la monarquia de juliol.
  • 1870: Valentí Almirall (1841-1904) Idea exacta de la Federación. La República Federal Española. Datos para su organización Barcelona. 2a edició. Barcelona, 1873. Advocat, periodista i polític, de tendència federalista i d’esquerres, és un dels pares del catalanisme polític.
  • 1871: Francesc Pi i Margall (1824-1901) Las Clases Jornaleras, Madrid.
  • 1871: Charles Darwin (1809-1882): The Descent of Man.
  • 1871: Edward Burnett Tylor (1832-1017) Primitive Culture, Londres. Antropòleg anglès.
  • 1869-1871: Nikolay Danilevsky (1822-1885): Russia and Europe: A Look at the Cultural and Political Relations of the Slavic World to the Romano-German World. Naturalista, economista, sociòleg, historiador, filòsof, etnòleg i antropòleg rus, d’ideològic paneslavista.
  • 1871: Mikhail A. Bakunin (1814-1876) L’Empire knouto-germanique et la Révolution sociale, Lyon.
  • 1871: Ernest Renan (1823-1892) La Réforme Intellectuelle et Morale, París. Escriptor, filòsof i historiador francès d’origen bretó.

1872: Comença a Alemanya la política de la Kulturkampf, que romandrà fins al 1879.

  • 1872: Walter Bagehot (1826-1877): Phisics and Politics. De l’era del ‘conflicte’ a la de la ‘discussió’. Periodista i analista polític anglès.

1873: L’11 de febrer, després de la dimissió del rei Amadeu de Savoia, les corts espanyoles proclamen la Primera República.

  • 1873: John Stuart Mill (1806-1873) Autohiography, Londres.
  • 1873: Mikhail A. Bakunin (1814-1876) Statism and Anarchy, traducció al català: Política i anarquia.
  • 1874: Francesc Pi i Margall (1824-1901) La República de 1873, Apuntes para escribir su historia. Madrid.

1875 Amb la proclamació del rei Alfons XII, comença a Espanya el règim de la Restauració Borbònica.

  • 1876 Representació de la ‘Tetralogia’ de Wagner a Bayreuth en presència de Guillem I.
  • 1876: Francesc Pi i Margall (1824-1901) Las Nacionalidades, Madrid.
  • 1876: Gumersindo de Azcárate y Menéndez (1840-1917) Estudios económicos y sociales. Madrid.
  • 1876 o 1878: Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900) Menschliches, Allzumenschliches. Traducció al català: Humà, massa humà. Abandonar l’idealisme implica abandonar les esperances abans posades en l’Estat.
  • 1876-1896 Hippolyte Tayne (1828-1893) Les Origines de la France Contemporaine.

1877: Els republicans guanyen les eleccions legislatives a França.

  • 1877: Gumersindo de Azcárale y Menéndez (1840-1917) Estudios filosóficos y políticos, Madrid
  • 1877: Gumersindo de Azcárate y Menéndez (1840-1917): El self-government y la monarquía doctrinaria. Madrid.
  • 1877: Lewis H Morgan (1818-1881) Ancient Society.
  • 1878. Friedrich Engels (1820-1895): Anti-Dühring – Herrn Eugen Dührings Umwälzung der Wissenschaft (traduït al català: La subversió de la ciència del Senyor Eugen Dühring). Marx corregí i intervingué en la seva redacció. Es formulen, amb una certa sistematització, una filosofia general i una concepció del món marxistes.
  • 1878: Valentí Almirall (1841-1904): Escritos catalanistas. El Renacimiento catalán, las leyes faroles y el carlismo en Cataluña. Barcelona

1879: Primera llei escolar a França, que marcarà una de les peces constitutives del model de la Tercera República. El model educatiu acabarà de ser fixat el 1889.

  • 1879 Herbert Spencer (1820-1903) The Data of Ethics. Conté uns capítols específics sobre l’egoisme i l’altruisme.
  • 1879, 1880 i 1883: Gumersindo de Azcárate y Menéndez (1840-1917): Ensayo sobre la historia del derecho de propiedad y su estado actual en Europa. 3 vols. Madrid.
  • 1880. Emile Littré (1801-1881) De l’établissement de la troisième république, París. Antologia dels darrers textos polítics del referent positivista de la III República francesa, antic deixeble d’August Comte.
  • 1880: Paul Brousse (1844-1912) Le Marxisme dans l’lnternationale, París. (Primera referència i acotació del vocable ‘marxisme’ com a doctrina i moviment.
  • 1881: Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900) Morgenröte – Gedanken über die moralischen Vorurteile. Traducció al català Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals.
  • 1882: Mikhail A Bakunin (1814-1876) Dieu et l’État. Hi ha una segona versió, ampliada, del 1895.
  • 1882-1887 Ferdinand Buisson (1841-1932) Le Dictionnaire de pédagogie et d’instruction primaire.

1883 Aprovació de les lleis socials a Alemanya.

  • 1883: mort de Marx. Apareix Neue Zeit, Leipzig (directors: Karl Kautski i Eduard Bernstein).
  • 1883: Gueorgui Plekhanov (1856-1918) Le Socialisme et la lutte politique.
  • 1883: Ludwig Gumplowitz (1838-1909) Der Rassenkampf.
  • 1883: William Graham Sumner (1840-1910) What the Social Classes Owe to Each Other.
  • 1883: Francis Galton (1822-1911) Inquiries into Human Faculty and Its Development.
  • 1883: Thomas Hill Green (1836-1882) Prolegomena to Ethics, Londres.
  • 1883-1885: Friedrich Nietzsche (1844-1900) Also sprach Zarathustra: Ein Buch für Alle und Keinen (en català Així parlà Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ningú).

1883: Manuel Duran ¡ Bas (1823-1907): Memoria acerca tle las Instituciones del derecho civil ríe Cataluña, escrita con arreglo a lo dispuesto por el Real decreto de 2 de febrero de IHSfí, Barcelona.

1884 A Bèlgica hom crca un Partit C’atòlic (‘Unió nacional per a la satisfacció de les nostres queixes’) que arribarà al govern el 10 de juny de 1884. fís tractà d’una coalició entre catòlics conservadors i demócratacristians

1884 Alfred Fouillée (1838-1912) Le progrés social el la tlémncralie, Paris

1884: Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897): Problemas contemporáneos, 3 vols.. Madrid.

1884: Valentí Almirall (1841-1904): l.os Estados Unirlos tle América (Estudio Político), Vilanova.

1885 Albert de Mun (1841-1914), qui el 1871 havia crcat a França, juntament amb Rene de la Tour du Pin (1834-1924). uns Cercles Catholiques Ouvriers. intenta ara, sense èxit a la fi. crear un partit catòlic

1885 Karl Marx (1818-1883) Pas Kapital, Llibre II, Leipzig. (Text pòstum editat per Euyels. \

1885 Piotr A Kropotkin (1842-1921) Parolesil’im Hévohé, Paris

1885: Gumersindo de Azi-árate y Menéndez (1840-1917): El régimen parlamentario en la práctica. Madrid

1886 Ldouard Dmmont (1844-1917): La I-ranee .htire, Paris

1886 Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900): den.seits von Cnt ítnd Bose. VorspieI ei/ter Philosophie der Ziikuift [‘Més enllà del bé i el mal’ primera conceptualització de la voluntat de poder; editat pel mateix autor, sols en vengué 117 exemplars]

1886: Paul de Lagarde (Paul Bòtticher, 1827-1891): Deutsche Schriften, Gòttingen [Critica política i cultural de Bismarck i definició d’un nou antisemitisme nacionalista i una nova religiositat Se’n feren nombroses edicions posteriors a Alemanya i constituí un avantpassat comú de la revolució conservadora alemanya del segle XX i del hitlerianisme]

1886: Valentí Almirall (1841-1904): Lo Catalanisme. Motius que el legitimeu, fonaments científics i solucions pràctiques, Barcelona.

1886: Valentí Almirall (1841-1904): 1,’Espagne telle qu’elle est

1886: Valentí Almirall (1841-1904): t.a Confederación Suiza y la Union Americana. Estudio pol·lticoy comparativa, Barcelona / Vilanova i la Geltrú.

1886: Manuel Murguía (1833-1923): Los precursores. La Corunya.

1887: Piotr A Kropotkin (1842-1921): ín Hu.ssian andl-rench Prissons, Londres,

1887: Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900): Zur (‘¡enealogie der Moral, hi/te Slreilschrifl [‘La Genealogia de la Moral’ anàlisi històrica de la moral cristiana com a insurrecció contra els valors aristocràtics]

1887 Theodor Fritsch (1852-1933): Antisemilenkalecismus

1887: Francesc Pi i Margall (1824-1901): Las luclias de nuestros días, Madrid

1887-1889; Crisi boulangerista a França I 888: A Alemanya accedeix al tron Guillem 11.

1888 [o 1889]- Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900): Der Antichrist. I·luch auf dos (‘hristenlnm [L’A nticrist model d’una nova analítica política]

1889 Alfred Fouillée (1838-1912): L’avenir de la métaphysique fotidee sur / ‘cxpéricnce

1889; Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900) (!t”>tzeii-l)àmmeriiiiyoder: Wie mon mit dent Hammer />hilosophin [‘Ocàs dels Idols’: crítica de les il·lusions polítiques modernes a partir d’un anti-individualisme teòric de principi]

1889 Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900)- l.cce Homo. li’/e man winí, »’as man isi [‘Ecce l-lomo’. com s’arriba a ser el que hom és]

Friedrich Wihelm Nietzsche (1844-1900) Nietzsche contra Warner. Aktenstiicke eines l’sychnlogen)

18S9: Marnici Murguia (1833-1923): El regionalismo gallego. La Havana.

1889: Alfredo Brafias (1859-1900): El regionalismo, Barcelona.

1889 Acomiadat pel nou emperador. Guillem 11, acaba l’època bismarckiana a Alemanva

189! Lieo XIII (I8IO-1903 [1878-19101 Rernm Novamm. Roma

1891: Gtimcrsindo de Azràrate v Menéndez (1840-1917): Concepiti ite la Sociologia. Madrid

1892 Piotr A Kropotkin (1842-1921). Ixi Conqitèle dii l’ain. Paris

1892: Sabino de Arana (1S65-1903): Hizkaya por su independencin. Bilbao.

1892: Sabino de Arana (1865-1903): i:l Partitili Carlista v los Fueros Vnsco- Saharros.

1892: Alfredo Brafias (1859-1900): La crisis econòmica en la epoca presente y la ileseentralización regional, Santiago de Compostela

1893 Max Stirncr (1806-1856) Per h.inzige nnd scin lUgennmi, Leipzig. fSegona edició Significarà el retrobament de l’obra d’Stirner en el context del pensament individualista linisccular]

I 893 : Piotr A Kropotkin ( 1842-192 I ): l.a (¡rande Rèrtiliilitin l·’rançtnse. Paris

1893: Federico Urales (Joan Montseny, 1864-1942): Sociologia anarquista. La Corunya.

1893: Joan Montseny (¡Federico Urales) 1864-1942):/.« lev ile la rida, La Corunya.

1894 Primer procés contra Dreyl’us a França

1894 Karl Mar.v ( 1818-1883) Pas Kapital, Llibre III. Leipzig |Darrer volum, editat també per Lngcls|

I S94 Gustave Le Bon (1841-1931); l.es />sychologupies de l’cvalnlion tics pcnplcs: aphonsmes dit temps present: Ic.s tnccnitudes ile l’heure prèsati. Paris fPermet de conèixer els fonaments de les aportacions de Le Bon sobre cl paper i la psicologia deies ‘ masses’ |

¡894: Enric Prat de la Riba (1870-1917): Compendi tic doctrina catalanista, Sabadell jamb Pere Muntanyola |

Uns articles d Lduard Bernstein i de Conrad Scbmidt obren la polèmica revisionista dins la socialdemocràcia alemanya

1895-1896. Léon Bourgeois (1851-1925) encapçala un primer govern radical a França, trencant l’anterior domini del republicanisme dretà (‘oportunista’).

1896: S’obra el procés de Montjuïc, ple d’irregularitats i tortures, que preten la condemna dels anarquistes a Catalunya

1895: Georgi V. Pleklianov (1856-1918): ‘Anarquisme i socialisme’

1896. Léon Bourgeois (1851-1925): Solidari/é, Paris. [Breu antologia d’articles i conferències. Se’n feren diverses edicions. La més completa serà la setena, ‘corregida i augmentada’, publicada el 1912],

1896: Georges Vaclier de Lapouge (1854-1936): Lex Sclcclionx Socialex, Paris. [L’obra més important del creador de l’antroposociologia],

1896: Leonard Hobhouse (1864-1929): The Theory qf Knowledge

1896: Antonio Labriola (1843-1904): Del materialixmo xtorico

1897: Georgi Y Plekhanov (1856-1918): ‘La concepció materialista de la Història’

1897: Sidney (1859-1947) i Beatrice Webb (1858-1943): ‘La democràcia industrial’

1897: Francesco Saverio Merlino (1856-1930): Pro e contro // socicilismo

1897-1930: Francesco Saverio Merlino (1856-1930): // xocialixino xenza Marx. Studi e polemiche per nna revixione delia dollrina xocialixla (1X97-1930). [a cura di Aldo Venturini, Bologna, 1974],

1897 Maurice Barrés (1862-1923): ¡ais Déradnéx. Paris

1898 Karl Kautsky (1854-1938): ‘La qüestió agrària’ [Trad. Castellana. I.a cuestión aïraria, Madrid, 1903]

1898: Max Stirner (1806-1856): Max Stimere Schriflen nnd Seine Entgegiiwigen anf die Kritik seines Wérkes: ‘Der l ‘.inzige itndxem /•jgenthum ’ Aux dem Jahren 1X42 bis 1X4 , Berlín

1899: Charles Renouvier (1815-1903): !.a Noiivelle Monadologie. Paris [Escrit amb la col laboració dc L. Prat. Defensa la denominació i el concepte de ‘socialisme liberal que intenta de conceptualitzar La justicia i la preocupació social són prioritàries però mai han de deixar de banda la pràctica dc la llibertat]

1898: Joaquin Costa (1846-1911): Colectivismn aïraria en Es pana. Madrid. [Una altra edició, amb variants, Madrid, 1915]

1899 L’entrada de Millerand al govern a França posa damunt la taula el debat sobre la ‘participació’ dels partits socialistes en els governs ‘burgesos’

1899 Apareix la revista Acl/on ¡roncatxe

1899 LmileZola (1840-1902) l écondilé. Paris.

1899 Charles Renouvier (1815-1903) La Nouveììc Monadologie, Paris [Escrit amb la col laboració de L Prat i publicat per Armand Colin. Defensa la denominació i el concepte de ‘socialisme liberal’ que intenta de conceptualitzar. La justicia i la preocupado social són prioritàries però mai han de deixar de banda la pràctica de la llibertat 1

1899. Piote A Kropotkin (1842-1921) I-’iekis, l·’acloríes and [Ynrkshops, Londres

1899 Piotr A Kropotkin (1842-192 I ) Memoirs of a Revoliitionist. Londres.

1899 Houston Stewart C’hamberlain (1855-1927): Die (ìriu/dlagen des Neunzehnten .hihrlinnderls. Munic. [‘Els fonaments del segle XIX’; la primera traducció francesa, en dos volums fou de 1913. Representà un gir coperniquià en la història de les doctrines sobre la raça Fou un dels principals textos inspiradors de l’hitlerisme]

1899 Georges Vacher de Lapouge ( 1854-1936) l.’Aiyen. Son ròte social. Paris.

1899 Eduard Bernstein (1850-1923) Pie ¡’oraiissetziuigen des Sozicilismus und die Aufgahen de/’ Sozialdeniokralie, Stuttgart [Trad. Francesa: l’osiii/als del socialisme: Socialisme lhenruji/c el social-démocralie pralique. Paris 1900]

1899: Karl Kautskv ‘(1854-1938) Henislein und das sozialdseivokralische Progrtimm cm Aiuikrilik (Trad Francesa: l.e marxisme el soii critique Henislein. 1901: trad castellana, La doctrina social isla -trad de Pablo Iglesias i JA de Melià-, Madrid, Beltran, 1910]

1899 Rosa L.uxembourg ( 1870-1919) Sozialreform oder Revolution*’ [Trad castellana Reforma a Revolución -trad i prol de Juan Antonio Areste, Madrid]

1900 Charles Ciide ( 1847-1932) I.a Cooperatimi

1900. Eduard Bernstein ( 1850-1923) 7ur frage: Snzialliheralisnius oder Ko/leclivismns. Berlin

1900- 1903 Charles Maurras ( 1868-1952) Luquete sur la monarchie. Paris

1901 Fundació formai a França del partit republicà radical i radical-socialista

1901 Lleó XIII (1810-1903 [1878-1903]), (¡raves de Communi Encíclica que accepta, tot limitant cl seu abast polític, la democràcia cristiana (entesa aquesta, pero, sols com a una ‘benefactora acció cristiana entre el poble’)

1901 Karl Kautskv ( 1854-1938) /landelspolilik und Soziuldcmokralic

1901- 1906 .lean .lauros (1R59-I9I4) llisloire socialiste < I ~ S’j-IODI)), Paris [la ed Paris. Julos Rouff]

191)1: Valentí Almirall (1841-1904): Regionalisme i particularisme, Barcelona.

1901: Joaquín Costa (1846-1911): Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: urgencia y modo de cambiarla, Madrid [Una segona edício. més completa, Madrid, 1902, amb ]

1901: Enric Prat de la Riba (1870-1917): Eos jurados mixtos para derimir las diferencias entre patronos y obreros y para prever y remediar las huelgas, Madrid.

1902- 1905. Govern Emile Combes (1835-1921) a França.

1902 Léon Bourgeois (1851-1925) ‘Assaig d’una fdosofia de la solidaritat’, París. [Sèrie de conferències important, dins el curs 1901-1902 de l’Ecole des Hautes Etudes Sociales. Altres oradors del mateix curs foren Ferdinand Buisson (‘La solidarité a l’école’) i Charles Gide (‘La Solidarité économique’). Bourgeois situà aquells ‘assaigs’ en l’obertura de les edicions de la seva obra Solidarité, especialment en la de 1912]

1902: Ferdinand Pelloutíer (1867-1901): Histoire des bourses du travail. París.

1902: Karl Kautsky (1854-1938) DieSoiiale Revolution, Beriin [‘La revolució social’]

1902: V I Lenin (V I. Ulianov, 1870-1924): (‘to delat? [‘Ouè fer?’l

1902 Piotr A Kropotkin (1842-1921) Mutual Aid. Londres

1902: Joaquín Costa (1846-1901): Derecho Consuetudinario y Economía Popular de España, 2 vols, Barcelona.

1903: Federico Urales (Joan Montseny, 1864-1942): Ea Anarquía, en el Ateneo de Madrid. Madrid.

1904: Halford J Mackinder (1861-1947): “The Geographical Pívot of History”, (ieographical Journal, 23 /1904, pp. 421-437. [Primera exposició de la concepció sobre el ‘heartland’ del creador de la ‘geopolítica’]

1904: Karl Renner (1870-1950): Kechlsiiistilule des Privatrechts und ihre snziale lunktion. l·.in fíeitrag zur Kritik des htirgerlichen Rechts . Viena.

1904-1905 Guerra ruso-japonesa i primera revolucío russa

1905 Separació de l’Església i PEstat a França.

1-905 Fundació de la Llígad’Acció Francesa.

1905 V I Lenín (1870-1924): ‘Dues tàctiques de la socialdemocràcia en la revolució democrática’

1905 Arturo Cabriola (1873-1959): Sindacalismn c refornusmo

1905’ Luigi Fabbri (1877-1935) /.diere ad una donna siiU’ancirchiii. C’híeti

1906 Leonard Hobhouse (1864-1929) Mtirals in l’.vohiiion. Londres 1906-1908 Georges Sorci ( 1847-1922). Réflexnw sur la violenze. Paris

1906 Eduard Bernstein ( 18S0-192?). Die heutige Sozialdemokratie in Theorie mul Praxis

1906. Eduard Bernstein (1850-1923). Der Streik, sein Wesel) und seni Wirken. Francfurt

1006 Luigi Fabbri (1877-1935). I.’orgamzzacioiie opertma e l’anarchia. Roma

1906 Antonio Labriola (1843-1904). Scritti varii di filosofìa e di politica, a cura de B Croce

1906 Rosa Luxembourg (1870-1919) Massenstreik. Partei und ( iewerkschaften [Trad castellana La lineila en masa. /•,/ pallido socialista v los sindicatos, Madrid, Graf Socialista. 193 1 j

1906: Rudolf’Rocker ( 1873-1958): ‘Història del moviment terrorista a França’, Londres |original en idisch9)

1906: Enric Prat de la Riba (1S70-1917): Ln Nacionalitat Catalana. Barcelona.

1907 Primera llei sobre l’esterilització eugenèsica a Indiana (LISA)

1907 Theodor Fritsch (1838-1927) Handbuch der ¡udenfrage [Se’n feren unes quaranta edicions alemanyes fins 1945. Influí molt directament en Hitler)

1907 René de la Tour du Pin ( 18.34-1924) I ers an ordre social chretien. Paris

1907 Luigi Fabbri (1877-1935) Il congresso internazionale anarchico di Amsterdam. Paterson. N .1

1907 Luigi Fabbri (1877-1935) Sindicalismo y anarquismo, 2 vols., Madrid [trad Castellana, trad Alemana Marxismus und Anarchismus, Tübingen, 1908)

1907 Eduard Bernstein (1850-1923) Parlamentarismus und Sozialdemokratie. Berlin.

1907: Karl Kautskv ( 1854-1938) Sozialismus undKolonialpolitik. Berlin.

1007 Karl Kautskv ( 1854-1938) Patriotismus und Sozialdemokratie. Leipzig

1907 Enrico Leone ( 1875-1940) Il sindacalismo, Palermo

1907 Armando Borghi ( 1882-1968) // nostro e ¡’altrui individualismo, considerazioni storico-critiche su l’anarchia. Brisighclla

1907 Gustav Landauer (1870-1919): Die Revolution [Trads C’astellanas l.a revo/ncinn, Buenos Aires, Proyccción 1961. Barcelona, Tusquets ed , 1977]

1907: Otto Bauer (1881-1938) Marx-Studien, 2 vols. Viena [inclou Die Nalioniilitiictcnfragc und d/e Sozialdemokratie \

1908 La revista Action h’rançaise passa a diari ( 1908-1944)

1908 Alain [Emile August Chartier] (1868-1951): Propos, Paris [primer volum]

1908 Edouard Berth (1875-1939) ¡.es Nouveaux Aspects du Socialisme. Paris

1908 Ferdinand Buisson ( 1841 -1932) ¡.a politique radicale, k’.iude sur les doctrines du Paru radical et radical-socialiste. Paris, Giard. [Duu un prôleg de Léon Bourgeois].

1908: Georgi V, Plekhanov (1856-1918): ‘Problèmes fonamentals del Marxisme’

1908 VI. I.enin (VI Ulianov, 1870-1924). Materiahzm i empinoknticizm l’Matérialisme i empiriocriticisme’]

1908′ Léon Trotskv ( 1879-1940) Riissland in der Révolution. Dresde

1908: Georges Sorel (1847-1922). Réflexions sur la violence, Paris, Marcel Rivière [Segona edición ampliada i corregida],

1909: Esclat d’una ‘Setmana Trágica’ a Barcelona i altres poblacions catalanes

1909 Léon Bourgeois (1851-1925): l’our la Société des Nations, Paris, Fasquelle.

1909. Karl Kautsky (1854-1938): Der Weg znr Machi [versió francesa : Le Chemin du pouvoir. 1910 : ‘El caini del poder )

1909 Enrico Leone ( 1875-1940): ¡.a revisionedel marxismo. Roma

1910 RudolfHilferding (1876-1941). Das ¡’inanzkapital. Viena.

1910: Cornelissen, Christian (1864-1942). Ileherden internationalen Syndikalismus

1910 Emile Pougct I.’actiondirecte, Paris

1910. Rudolf Rocker ( 1873-1958): ‘Ferrer i l’educaciô lliure de la joventuf (original en hebreu), Londres

1910 Georges Sorel ( 1847-1922): le confessioni. (‘ome diventii sint/cicalista. Roma

1910: Federico Urales (Joan Montseny, 1864-1942): El hombre y la locura humana, Barcelona.

1910: Francesc Cambó (1876-1947): Catalunya i la Solilinritat. Barcelona.

1911 Emma Goldman ( 1869-1940). Anarchism andother ICssoys

191 I Jean Jaurès (1859-1914) L’armée nouvelle. Paris | Irad. Castellana /./ nuevo ejército, Madrid, 1932]

19 II Arturo 1-abrióla ( 1873-1959): Ixonomiti. socialismo, sindacalismo. Napoli

1912 Creació a França pel catòlic Marc Sangnier ( 1873-1950) de la Lliga de la Jove República (27 octubre)

1912 Ferdinand Buisson (1841-1932): La h’oi Laïque. Paris, Hachette Antologia dels principals discursos i articles de 1878 a 1911, amb un proleg de Raymond Pojncaré

1912 Emile Pouget Le sabotage, Paris

1912: Ramo» Turró (1854-I926J; Orígens del coneixement: In fam, Barcelona.

1912-1914: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Història ilels moviments nacionalistes. Barcelona

1913 Armando Borghi (1882-1968). l’ernand l’elloiilier nel sindacaiismo francese, h. ili Italia’1 ( ‘oli leltera di (ìeorges i’ve tot. Bologna

1913 IAiigi Fabbri (1877-1935) (Honlano Hruno. Bologna

1913 Rosa Luxembourg (1870-1919): Die Akkiimiilation des Kapitals. Stuttgart, 2 vols [Trad C astellana Lo acumulación del capital -trad de J Pérez Bailees- Madrid, Ceniti

1.913: Josif Stalin (Josif V Dzugasvili. 1879-1953) El marxisme i la qüestió nacional’ [escrit a Viena]

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

1914. Luigi Fabbri (1877-1935). La generazione cosciente. Appunti sul neo- mi illhnsianismo. Firenze

1914 Karl Kautsky ( I S54-1938) Der l’olilische Massenslreik

1914: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): La nacionalització ile Catalunya, Barcelona.

1914- 1925: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): La guerra ile les nacions, 5 vois.. Barcelona.

191 5 Genocidi d’armenis a Turquia

1915 Karl Kautsky ( 1854-1938) Die lutei iiatiuiiahlaci and dei • Kney. Berlin

1915 Karl Kautsky (1854-1938) Nationalslaat. Impenalisiìsclier Staat mul Slaatenhnnd Nuremberg [l’ultraimperialisme9]

1915 Paul Lenscli Die deutsche, So-ialdcmokratic and der IVe/tkriCf;. Berlin I arguments de la di eta socialista alemana davant la guerra |

1915- I9K} Rosa Luxembourg ( 1870-1919) Die Kr/se der Sozuildemokratie (Junius- Broscliucrc). Bcrlin/Zurich

1915: Antoni Fabra Ribas (1879-1958): El socialismo y el conflicto europeo. Madrid.

1915: Blas Infante (1885-1936): Ideal Andaluz., Sevilla.

1915: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Debats sobre’l catalanisme, Barcelona.

1916: V.l. Lenin (V.I. Ulianov, 1870-1924): ímperializm, kak vyssaja stadija kapilalizma [‘L’imperialisme, estadi superior del capitalisme’]

1916 Kar! B Radek (Karol Sobelsohn, 1885-1939). lorbote, Zurich

1916 Henri Barbusse (1873-1935): LcFeu, Paris [‘El foc’]

1916: Madison Grant (1865-1937): The Passing of Ihe Great Race

1916: Antonio Villar Ponte (1881-1936): Nacionalismo gallego,. Nuestra afirmación regional. La Corunya.

1916: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): El nacionalisme, Barcelona.

1916: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Els valors ideals de la guerra, Barcelona.

1917 Revolucions de febrer i bolxevic d’octubre a Rússia

1917 V.l Lenin (V.L Ulianov, 1870-1924): (iosudartsvp i revolada [‘L’estat i la revolució’]

1917: Karl Renner (1870-1950): Marxismus. Krieg uud Internationale. Viena. 1917-1918: Rosa Luxembourg (1870-1919): ‘Escrits politics, 1917-1918’

1917: Ramon Turró (1854-1926): Filosofia crítica, Barcelona 1917: Francesc Cambó (1876-1947): El pesimismo español, Madrid.

1917: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Nacionalisme i federalisme, Barcelona. 1917: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): El nacionalismo catalán, Barcelona

Entreguerres i Segona Guerra Mundial (1918-1945)

1918 Nikolai I Bukharin (1888-1938) Anarchismus und wissenschaftlicher Kommunismus. Hamburg

1918 [1922] Rosa Luxembourg (1870-1919) Die Russische Revolution |l..a Revolucio Russa’, editada per P Levi. 1922|

1918 Karl Kautsky (1854-1938): Dte Diktatur des Proletariats

1918 Karl Kautsky (1854-1938) Demokratie oder Diktatur

1918: Francesc Pujols i Murgades (1882-1962): Concepte genera! <le la ciència catalana, Barcelona. |Inventà com a corrent filosòfic ‘hiparxiologia’ (després, pantologia’) lot intentant sistematitzar les aportacions catalanes al pensament universal]

1919 Reconstrucció dc les Internacionals Obreres A Moscou hom impulsa la Internacional Comunista (la III Internacional) i la Internacional Sindical Roja

1919 Creació i èxit electoral del Partito Populäre ltaliano. de la mà de Don Slurzo

1919: Georges Sorel (1847-1922): Maténaux d’une théorie du proletariat. Pari [editat per Marcel Rivière]

1919 Karl Kautsky (1854-1938): Sozialisten un Kng [‘Els socialistes davant la guerra’l

1919: Karl Kautsky (1854-1938): Terrorismus und Kommunismus (Unbekannter b.inband) [‘Terrorisme i comunisme. Contribució a la història de Ics revolucions’, trad francesa. Paris Atac a la revolució bolxevic contrària a l’Assembea Constiuent, que significa una primera anàlisi important sobre el divorci entre el bolxcvisme i el socialisme democràtic: contestà Lenin amb ‘La revolució proletària i el renegat Kautsky’]

1919. V I Lenin (1870-1924). Die proletarische Revolution und der Renegat Kautsky [‘La revolució proletària i el renegat Kautsky’ , text escrit l’octubre-novembre de I9IX|

1919 Otto Bauer (1881-1938) Der Weg zum Sozialismus \l,a Marche au Socialisme. trad francesa, Paris (Ina de les primeres teoritzacions de la coexistència entre sector públic i sector privat |

1919 Joseph Schumpeter (1883-1950) “7,tir Soziologie der Imperialism ” [publicat per I Archiv für Soziahvissenschaft und Sozialpolitik. Tübingen]

1919 Nikolai I Bujarin (1888-1938) i F.ugSni A. Preobrazenski (1886-193,7) Hukvar komiiiianziini. Moscou [‘ABC del comunisme |

1919 Rudolf Rocker (1873-1958): Sozia/demokralie und Anurchismus 1919: Rudolf Rocker (1873-1958): Keine Kriegswaffen mehr

1919-1920: Francesco Saverio Merlino (1856-1930) II problema economía) e polilico del .socialismo (1919-1920). [A cura di Aldo Venturini. Milano, 1948]

1919. Léon Bourgeois (1851-1925). I.c l’aclc de 1919 el la Sociélé des Nalions, Paris

1919: Blas infante (1885-1936): La Sociedad de las Naciones y el Ideal Andaluz, Sevilla.

1920: F.l 24 de febrer, es proclamat el Programa del Partit Alemany dels Treballadors (DAP), aviat (el 8 d’agost) passarà a ser el Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP)

1920: Primer govern de Hjalmar Branting (1860-1925), el cap de la socialdemocràcia sueca

1920: V I Lenin (V I Ulianov, 1870-1924). Ik’iskaja bolezn levizny’ r kommunizme. Moscou [‘La malaltia infantil del comunisme (l’esquerranisme)’]

1920 Nikolai I. Bujarín (1888-1938): Ekonomija perekhodnogo periodo, Moscou [‘Economia del periode de transició’: defensa del comunisme de guerra i distinció entre un programa de transició i el mode de producció socialista ]

1920: Herbert Cieorge Wells (1866-1946). ‘Rússia a la boira’

1920 Max Adler (1873-1937) lúigelsals Penker, Berlín

1920: Rudolf Rocker (1873-1958): ‘¿Soviet o Dictadura?’

1920: Rudolf Rocker (1873-1958) Pic l’rinzipienerkUiruiig des Syiidiko/isnins

1920 Lotlirop Stoddard (1883-1950) The Rising l’ide <f Color

1920 Albert Demangeon (1872-1940) l.e Dèclin de ri jiro/>e. Paris

1920: Vicente Risco (1884-1963): Teoria do nacionalismo galega, Orn ense.

1921 LI 2′) de juliol Adolf Hitler (1889-1945) es converteix en el Fúlirer del NSDAP L’agost es crearan els SA

1921 Nikolai 1 Bujarin (1888-1938). Teorija isioriceskogo molerializma, Moscou [‘Teoria del materialisme històric’]

1921 l.éon Bluiti (1872-1950): l’om la willc maison. Paris [Versió taquigràlica del discurs de Blum al XVIII Congres Nacional de la SFIO. el 28-30 desembre 1.920 Se n farien moltes reedicions, sovint amb el text .4 /’éche/le humoine. de 1945] l’)2l Alain (1868-1‘>51) Murs on la guerre jiigée. Paris

192 I Max Adler ( 187,1-1937) Marx a/s Iknher, Viena

1921 Ungi Fabbri (1877-1935) Dittatura e rivoluzione. Ancona Jpublicat el maig de 1921

1921 Fernando de los Ríos ( 1879-1949, Mi via/e a la Rusia soviel isla. Madrid,

1921 George Bernard Shaw (1856-1950) Retorn a Matusalén’ [dedicat a Lenin]

! 92 1 Rudolf Rocker ( IS73-1958) Anarchismus um! Organization

1921 Rudolf Rocker ( 1873-1958) Des Haukcmtl Jes russichen Slaatskiinuinisinus 1921: .¡ose Ortega y Gasset (1883-1955): España invertebrada, Madrid.

1921: Ramón Villar Ponte (1890-1953): Doctrina NazonaUxta, El Ferrol.

1921: Blas Infante (1885-1936): La Dictadura Pedagógica, Sevilla.

1922 Marxa sobre Roma de Benito Mussolini ( 1883-1945). el 27-29 octubre

1922 Karl Kautsky (1854-1938): Die proletarische Revolution und ihr Programm ITrad francesa: l.a Revolution prolclariciiiic et son Programme. Brussel·les],

1922 Rudolf Rocker (1873-1958): Artistas y rebeldes. I.sernos literarios y sociales. Buenos Aires. Ed Argonauta,

1922 Oswald Spengler ( 1880-1936): ‘La decadencia d’Occident’.

1922-1923: Romain Rolland (1866-1944) ‘L’ànima embruixada’ [cicle novel listic)

1922-1934: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Història Nacional ile Catalunya, 7 vols.. Barcelona

1923 Putsch’ de la Cerveseria, protagonitzat pel NSDAP a Munic el 8-9 de setembre

192.3 F.rnest Armand [Kniest I. Juin, 1872-1962]: Iniziazione individualistica anarchica

1923 Otto Bauer ( 1881-19.38) Die Österreichische Revolution

1923 Hmma Goldman 11869-1940) My disilhisioii/ienl in Rusia

1923 Arturo Labriola ( 1873-1050) le due politiche. Iiiscimuo e riformismo. Napoli I Alberto Morano ed ]

1923: Gyòrgy Luckacs (1885-): (ieschichte und Klasseiibemisatein, Viena-Berlin [‘Història i consciència de classe’J

1923 Grigory Zinoviev (1883-1936): Oeschichle der Kommunistischen Par/ei Ru.sslands, Hambourg

1923: José Ortega y Gasset (1883-1955): El lema de nuestro tiempo. Madrid.

1923: Joan Montseny [Federico Urales| (1864-1942): El sinrlicalismo espaiiol. Su orientación. Madrid.

1923: Rafael Campalans (1887-1937): El socialisme i el problema de Catalunya, Barcelona.

1924- 1926: Govern del ‘cartel des gauches’ a França 1924: Primer govern laborista -Mac Donald- a Anglaterra.

1924: Louis De Brouckère (1870-1951 ) Le amlròle óuvrier, Brussel·les 1924: Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945): Mestile de /ci /• rance. Paris

1924 Nicolas Berdiaev f 1874-1948): !.e nonveau Moven-Àue. Paris [‘Una nova Edat Mitjana’]

1924 Max Adler ( 1873-1937) Dax Soziologi.sche in Kcinls Eirkenntni.skrHik. Viena 1924. Otto Bauer (1881-1938). Weltbildder Kapilali.smu.s

1924: Arturo Labriola (1873-1959): l.a dittatura della Borghesia e la decadenza della società capitalislica. Napoli [Alberto Morano ed ]

1924 Francesco Saverio Merlino (1856-1930): fascismo e democrazia

1924 RudolfRocker (1873-1958) Johann Mosi

1924: Francesc Cnmbó (1876-1947): Entorn del feixisme italià, Barcelona.

1925, Giovanni Gentile (1875-1944) impulsa un Manifest d’Intel.lectuals – firmai, cntre d’altres per Marinetti i Pirandello- en defensa del règim feixista ilalia (abril)

1925: Francesco Saverio Merlino (1856-1930) Politica e magistratura dal ISCiO ad oggi in Ilalia

1925: Armando Borghi (1882-1968): l.’llalia tra due Crispi. Cause e conseguenze di una rivoluzione mancala, Paris

Armando Borghi (1882-1968): // banchetto dei cancri (dopo Malleolii), Brooklyn, Nova York [pròleg de Borghi datat a Paris el juny de 1925)

1925 Nikolai I Bujarin (1888-1038): Impenalizm i iiakopleme Kapitale. Moscou l’imperialisme I acomulaciò de capital’, primera versió alemanya Der Imperialismus und die Akkumulation der Kapitals, Berlin 1926]

1925: Eugene Préobrajeiiski (1886-1938) L.a nova economia’

1925 Max Adler (1873-1937). Kant und der Marxismus, Viena

1925 Rudolf Rocker (1873-I95S) ‘La Asociacion Internacional de Trabajadores’

1925 Alain í 1868-1951): Elements d’nne doctrine radicale. Paris

1925- 1927 Adolf Hitler (1889-1945) Mein Kampf [La primera part l’ha redactada el 1924. la segona cl |926[

1925: Joan Peiró (1887-1942): Trayectoria de lu Canfederción Nacional de! Trahajn, Mataró.

1925: Diego Abad de Santillàn (Sisenio Garcia. 1897-1983) i F.miiio López Arango (1894-1929): El anarqiiisnw en el movimientn ohrero. Barcelona

I 926: A Itàlia el 5 dc novembre el Consell de Ministres decreta una sèrie de lleis ‘feixistes’ que instaura una dictadura quasi totalitària

1926 El Papa condemna solemnement cl moviment d’Action Française (que no serà aixecada sinó el 1939)

1926 Nikolai I Bujarin (1888-1938) l’oliticeskaja ekonomija ram/e, Moscou f Economia politica del rendista’ principal aportació marxista a la critica de l’escola econòmica austriaca, i en especial de Böhm Bawerk]

1926 Eugeni A. Preobrazenski (1886-1937) Nova/a Ekonomija [‘Nova Economia’, cscrit en mig del debat sobra la industrialització a la URSS, formulà per primer cop el concepte d’ ‘acumulació socialista primitiva’ |

1926: Alain (1868-1951) l.e (‘ihnen conlre les pouvoirs, Paris, Kra [Antologia de textos polítics republicano-radicals]

1926 Edouard Berth (1875-19.39) l es Méfaits des intellecinels. Paris [2a edició]

1925 Henri de Man (1886-1953): Zur Psychologie des Sozialismus, [L obra tingué un exil immediat Traduïda a 13 llengües La versió francesa, An-delà du marxisme, Brussel les (L’Eglamine, 1927, 4.36 pp ). converti de Man en el teòric socialista més discutit de l’època lli hague una rc-ediciò a Alcan. Paris. 1929, 40.3 pp. que inclogué a l’annex les “Tlièscs de Heppenheim” En castellà, Mas allà del marxismo, trad. de V Marco Miranda. Madrid, Aguilar, 1929, 482 pp ]

1926 Karl \ orlandor (1860-1928) Kam und Marx. Tubinga [2a cd revisada]

1926. Robert Michels (1876-1936): Storici critica del movimento socialista italiano degli inizi fino al 1911. Florència

1926: Fernando de los Ríos (1879-1949): El sentido humanista del socialismo, Madrid.

1926: Francesc Pujols i Murgades (1882-1962): Història ile l’hegemonia catalana en la política espanyola. Barcelona

1927 Julien Benda (1867-1956): l,a trahison cle.s clcrcs. Paris

1927 Giovanni Gentile (1875-1944) Origini e dottrina del fascismo. Roma

1926 A Italia, el 27 d’abril, es publica la Carta del Lavoro, que pretén la fixació d’un règim corporativista

1927. Georges Valois (Alfred-Georges Gressent, 1878-1945): Le f ascismi’, Paris. [Una de les millors exposicions de la ideologia feixista, per un ‘ingenu’, que es negà a sacrificar el contingut ‘socialista’ del moviment. No trigarà en abandonar Mussolini i retornar al sindicalisme revolucionari. Va morir en la deportació, com a resistent contra els alemanys]

1927. Rudolf Hilferding (1877-1941): ‘Informe sobre les tasques de la socialdemocràcia dins la República’, Berlin ¡Capitalisme organitzat i democràcia politica].

1927. Karl Kautsky (1854-1938): Die malerialislische Oeschichtsanffassnng, 2 vols. [‘La concepció materialista de la història’, la seva obra teòrica més important]

1927: Henri Barbusse ( 1873-1935): .Jestts, Paris

1927. Armando Borghi (1882-1968): Mussolini in camicia, New York [ed. anglesa Nova York 1938]

1927 Armando Borghi (1882-1968) Oli anarchici e le Alleanze, New York. editat pel ‘Circolo operaio di cultura sociale

1927 Charles Andler (1866-1933): L humanisme trovai/liste, hssais de pedagogie sociale. Evreux

1927 Rudolf Rocker ( 1873-1958) Nacionnlismo r anarquismo

1927 Mao 7.edong (1893-1976). ‘Enquesta sobre cl moviment camperol a Hunan’ [Mao defineix una estratègia rural de la revolució a Xina Es publica duranl la

‘segona revolució xinesa’ 1926/1927- j després del fracàs dc l’aliança amb el ‘guomingdang’, que recomanava Stalin Mao dirigeix la insurrecció de la ‘collita do la tardor’ i funda a continuació la base roja de ‘ jinggangshan’]

1928 Govern de ‘gran coalició’ a Alemanya

I 928 Karl Haushofer (186(>-1046) i altres Hausteine zur (¡eti/mlilik

1.928 Pierre Drieu La Rocheile (1893-1945) Cienevcou Moscou

1928 Giovanni Gentile (1875-1944) l asasmo e Cultura. Milano

1928. Adolf Hitler (1889-1945)’ Zweites Huch. [Es tracta del segon llibre -la segona part, redactada el 1927 però no publicada sinó el 1928- del Mein Kampf],

1928 Fritz Naphtali (Peretz Naphtali, 1888-1961) Wirtschaftsdemokratie, Ihr Wesen, Weg und Ziel. Berlin | La democràcia econòmica i la co-geslio’ |

1928 Andre Philip (1902-1970) Henri de Man el la crise doctrina/e du socialisme, Paris. [Gamber. 200 pp.]

I92S. George Bernard Shaw (1856-1950) Intelligent Women’s Cmide to Soctalism and < ‘apitaUsme \‘ Aclaracions sobre el socialisme i el capitalisme per a la dona intel·ligent’ |

1927 Henri de Man (1886-1953) “l.es thèses de Heppenheim”

1929 Heinrich Himmler (1900-1945) es nomenat cap de la SS (6 gener).

1929 A Itàlia. I II de febrer, es donen a conèixer els acords de Letran , entre el Vaticà i el règim mussolinià

1929 Crac de la Borsa de Nova York

1929 A Itàlia apareix el primer volum de I’ l·.nciclo/iedia Italiana di Scienze.

I. euere ed Arti. que dirigeix Giovanni Gentile (1875-1944). L’obra, en la seva primera edició, 1919-1937. aplegà 35-vols. Fou coneguda com a ‘Enciclopèdia Treccani’, perquè ei seu impulsor havia estat Giovanni Trcccani (1877-1961)

1928 Leo Trotski (Lev Davidovich Bronstein, 1879-1940) Die Internationale Revolution und die Kommunistische Internationale, Berlin finclou Critique of the Draft Programme of the (‘omintern. 1928]

1929 Otto Bauer (1881-1938) Holchewismus und Sozialdemokratie

1929: Antoni Fabra Ribas (1879-1958): l,a Organización Internacional del Trabajo. (Madrid.

1929: Gabriel Morón (1897-1973): El partida socialista ante In renlidttd política cspanolti.

1929; Francesc C amhó (1876-1947): l.es dictadures. Barcelona.

1929: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Els polítics catalans. Barcelona.

1929. 1930, 1932: Joan Montseny |Federico l1 rales|: Mi vida. 3 vols.. Barcelona.

1930: Max Adler (1873-1937): Kanl undder Marxismus, Berlín [una segona edició, que corregí la de 19259]

1930: Cario Rosselli (1899-1937) Le socialisme libérale

1930′ Leo Trotski (Lev Davidovich Bronstein, 1879-1940) Die Permanente Revohttioii, Berlin

1930-1932: Leo Trotski (Lev Davidovich Bronstein, 1879-1940) : History of the Russian Revohition

1930 Ronald A Fisher (1890-1962): The (jenelical iheory of Natural Seleclion 1930: Wilhelm Reich (1897-1957): ‘La Revolució Sexual’

1930, 1933, 1943: Robert Musil <1880-1942): Der Mann ohne Eigenschqften, [‘L’home sense atributs’: Una de les obres fonamentals de la narrativa contemporània’ una novel-la sobre un personatge, Ulrich, símbol de la intel·lectualitat europea, un intel·lectual que ha perdut els valors. Combina tensions racionals i místiques, narració i comentari o assaig, elements simbòlics i autobiogràfics, ironia i dolor. L’autor fou expulsat d’Alemanya el 1933, en pujar Hitler al poder. Considerada una guia de la determinació de la individualitat moderna, segons Beyme, serà després re-interpretada com a una obra clàssica dc la postmodernitat].

1930: Marcel Déat (1894-1955) Perspectives socialistes, Paris. [Ed Valois, 248 pp Primeres passes del revísionisme del neo-socialisme francès, que durà a l’escissió de la SFIO, en el congrés de juliol de 1933. Aquesta ideologia ‘neo’ la desenvoluparà ja com a col·laboracionista el 1941-1944, Déat era un seguidor de Henri de Man],

1930: Georges Duhamel (1884-1966): Scènes de la Vie l·iifiire. Paris

1930: José Ortega y Gasset (1883-1955): La rebelión ríe las masas, Madrid.

1930: Vicente Risco (1884-1963): El problema político de (ialicia, Madrid.

1930: Luis Araquistain ( 1886-1959): El ocaso de un régimen, Madrid.

1930: Francesc Cambó (1876-1947): Per la concòrdia, Barcelona.

1930: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Defensa de In democràcia, Barcelona.

1930: .loan Peiró (1887-1942): l·leas sobre sindicalismo y anarquismo, Barcelona.

1930: Andreu Nin (1892-1937): Les dictadures dels nostres dies, Barcelona.

1930: Joaquim Maurín (1896-1973): Los hombres de la Dictadura. Sánchez (¡ucrra. Cambó, Iglesias, Largo Caballero, l erroux. Melquíades Alvarez. Madrid.

1932: Jaume Serra i Hunter (1878-1943): Filosofía i cultura, 2 vols., Barcelona.

1931 i Ei laborista Ramsav Mac Donald (1866-1937). cap del govern britànic entre 1929 i 193?. forma un gabinet d Unió Nacional

1931 A Itàlia, l’octubre, s’imposa als professors d’Universitat el jurament de fidelitat al feixisme

1931 Robert Aron (1898-1975) i Arnaud Dandieu (1897-1933): Decadence de la Natum l·ïançwse. Paris [‘Pais governat sense un objectiu llunyà, sense l’i elevat’, els autors apel·laven a una revolució de I’ ‘home real’ contra l’abstracció idealista i liberal]

193 I Robert Aron (1898-1975) i Arnaud Dandieu.(1897-1933) l.e (‘uncer Amèricain. Paris [Metàfora del ‘càncer espiritual’ de les societats modernes, esclaves de la tccno- economia |

1930- 1939 Jean Jaures (>erres de Jatirés, Paris [editades per Marx Bonnafous. Paris, Rieder, 9 vols |

1931: Federico tia les (Joan Montseny, 1864-1942): Lu anarquia al alcance de t/ulos. Barcelona.

1931: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Catalunya i la República, Barcelona.

1932 Victòria electoral de la socialdemocràcia sueca Comença I’ ‘experiència sueca’ amb 44 anys de govern social-demócrata I.’economista Gunnar Myrdal serà l’inspirador d’una política pressupostària anticiclica. a través d’una estimulació .de l’oferta gràcies a crèdits barats i de la demanda pel desenvolupament de la redistribució de la renda

1932 A A!emanva,_e! creixement electoral del NSDAP. iniciat el 1930, arriba a un màxim en Ics legislatives de juliol de 1932, quan assoleix el 37.4 % dels vots

1932 L’agost, a la reunio de Font Romeu, creació del moviment ‘Esprit’ (amb Kmmanue! Mounier, André Déléage i Georges Izard) L.’octubre aparegué el primer número de la revista i, el novembre, es forma el grup ‘troisième force’

1932 Charles de Gaulle (1890-1970) l.c hilde rtée

1932 Albert Bavet (1880-1961) le radicalisme. Paris [ Intent de modernització de la doctrina radical per un dirigent de l’esquerra que reclama un ’89 econòmic’ després del ’89 polit ic’ |

1932 fliierry Mauinier (1909-1988) l.a (‘risc est daus I Homme. Paris

1932 Benito Mussolini (1883-1945) l.a Domina del fascisma. Con una xtoria del nummenu) fast isla. tli < honcchmo I iilpc, Milano

1912 Georges Gurvilcli (1894-1965) /. ‘itlée du t/roil vrmal

1932-1934 Dictionnaire politique et critique, Paris, Fayard, publicat per Pierre Chardon, sota la direcció de Charles Maurras Conté els temes predilectes del grup de ¡’Action Française, de les paraules ‘Academie’ fins ‘Zolar

1932: Léon Blum (1872-1950) Pour être socialiste. Paris [Trad Castellana: Para ser socialista. Madrid, Gráf Socialista, 1932, 30 pp]

1932: Emma Goldman (1869^1940): Living my Life, Knopf] Trad. Francesa: L’epopée d’une anarchiste. New York ISfi6-Moscoit 1920, Paris, Hachette, 1979]

1932, Henri de Vlan (1886-1953): Nationalisme et socialisme. Paris-Brussel les. [L’Eglantine, 84 pp ]

1932: Karl Kautsky (1854-1938) Krieg der Demokratie, Berlin,

1931- 1934: Joan P. Fàbregas (1893-1966): Assaig d’Eeonomia Política, 3 vols. . Barcelona.

1932: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Fis sistemes électorals, Barcelona.

1932: Joan Montseny ¡Federico Urales] (1864-1942): Los municipios libres (Ante las puertas de la anarquía). Barcelona.

1932: Manuel Azaña (1880-1940): Una política (1930-1932), Madrid.

1932: Manuel Cordero (1881-1941): Los socialistas r la revolución, Madrid.

1932: Antonio Ramos Oliveira (1907-1975): Nosotros los marxistas. Lenin contra Marx. Madrid.

1932: Isaac Puente (1896-1936) : El comunismo libertario. Barcelona.

1932: Gaston Levai (Pierre R. Piller, ): Problemas españoles de la revolución española

1932: Joaqiiim Maurin (1896-1973): La Revolución Española. De la monarquía absoluta a la revolución socialista, Madrid.

1933 Id 30 de gener Adolf Hitler (1889-1945) es nomenat nou cap de govern a Alemanya

1932- 1941 ‘New Deal’ de Roosevell als USA grans obres d’infraestructura, pero actuado tímida peí que fa al déficit pressupostari

1933- 1935 Primeres llcis racistes i d’cugenésia nazis

1933 (i 1930, 1943) Robert Musil (1880-1942) Der Mann ohne l-.igenschaften. [L’home sense atribuís]

1933 Robert Aron (1898-1975) i Arnaud Dandieu (1897-1933) l.a Revoliition Nécessatre, Paris. [Anàlisi de l’organització del treball i recerca d’una forma original de revolució Segons Emmanuel Mounier, el primer treball essencial en francès a oposar a Capitalde Marx]

1933′ Henri de Man (1886-1953): l.’idée soctalisle. trad francesa. Paris

1933. Henri de Man (1886-1953) Le socialisme constmclf Paris, [Alean, 251 pp , trad Castellana Socialismo constructivo. Madrid, Aguilar, 1932 -sic-, 272 pp.|

1933 Léon Blum (1872-1950) Notre e/fort parlamentaire. Paris

1933: Marcel Déat (1894-1955), André Marquet, Barthélemy Montagnon: Neo- socialixme. Ordre-Aitlorilé-Nalion, Paris [Recopilació de discursos que donaren lloc a l’escissió dels néos Versió castellana: Comité del plan. Un plan francès de economia dirigida prologado por Marcel Pèat. trad de Antonio Riaño, Madrid, 19,36, 189 pp ]

193 3 Armando Borghi (1882-1968): 10 rico Malalesta in 60 anni di lotte anarchiche

1933: Ramón Villar Ponte (1890-1953): Breviario ite Autonomia. Santiago de Compostela.

1934: Francisco Largo Caballero (1869-1946): Posibilismo socialista en la democracia, Madrid.

1933: Federico Urales (Joan Montseny, 1864-1942): El ideal y Itt revolución. Barcelona.

1933: Rafael Campalans (1887-1933): Manual pràctic de socialisme català, Barcelona.

1933 Joan P. Fàbregas (1893-1966): La crisis mundial y sus repercusiones en España. Barcelona.

1933: Andren Nin (1892-1937): Las Organizaciones Obreras Internacionales, Madrid.

1934. Després dels avalots del 6 de febrer a Paris, es constituí, el març, un Comité de Vigilancia dels Intel·lectuals Antifeixistes, que impulsa l’elaboracio del Pía ‘9 de juliol’, sota la direcció de Jules Romains

1934 Revolta i revolució d’octubre contra l’entrada de la CF.DA al Govern de la República Fets de Catalunya i fets d’Astúries

1934- 1935 1.a llarga marxa’. Mao pren la direcció del PCX

1934 Ala i n’ (1868-195 I) /’ropos de poJilii/ue. Paris

19.34 Pierre Drieu l .n Rochelle (1893-1945) Socialisme fosaste, Paris

1934 Robert Francis (), Jean-Pierre Maxence (1906-1956) i Thierry Mauinier (1909- 1988): Demain la ¡-‘rance. Paris.

1934 Henri de Man (1886-1953): “Le Plan du Travail”, Cahiers Je /{évolution Constructive. 1/1934.

1934. Henri de Mail (1886-1953): Corpomtisme et Socialisme [Série de deu articles publicats inicialment a l.e Peuple, el juliol-octubre de 1934. l’Estat Corporatiu és. segons l’autor, el principal enemic del capitalisme, i es mou dins un ‘socialisme corporatiu’ que considera equivalent al ‘sindicalisme sorelià’].

1934 Paul Faure (1878-1960): Ah seuil d’une révolution, Limoges [Impr nouvelle, 291 PP )

1934: Camillo Berneri (1897-1937): Le juif anti-sémile, Paris, s.d

1933- 1936. Errico Malatesta (1853-1932). Sailli, Ginebra [a cura di Luigi Fabbri. Ginebra, 3 vols. El 1er vol cubreix “Umanità Nova e scritti vari 1919-1923”]

1934: Manuel Aznfia (1980-1940): En el potier y en In oposición (1932-1934), Madrid.

1934: Manuel Azana (1980-1940): Grandezas y miserias de la política. Madrid.

1934: Francisco Largo Caballero (1869-1946): Discursos a los trahajadnres, Madrid.

1934: Vicente Risco (1884-1963): Mitteleuropa, Santiago de Compostela.

1935 Bertrand de Jouvenel (1903-1987): Le Reveit de l’Europe. Paris. [Argumentació entorn de la superioritat intel·lectual del feixisme i el nazisme en relació a la democràcia, per un dels intel·lectuals de més prestigi del PPF entre 1936 i 1938]

1935 Alexis Carrel (1873-1944) I.’homme, cet inconnu, Paris [A fixar-se en el capitol sobre la ‘reconstrucció de l’home’|.

1935 Emmanuel Mounier (1905-1950): Révolution Personnaliste et Communautaire

1935 Hermann Joseph Muller (1890-1967). Oui oj the Night [Primera traducció francesa, per Jean Rostand, que en l’eu també el pròleg, Paris, 1938; a fixar-se en el darrer capitol, “Nàixer i renaixer”]

1935: Paul Faure ( 1878-1960): Si lu veux la paix…, Limoges [Impr, nouvelle, 282 pp.]

1935 Henri de Man (1886-1953): L’idée socialiste (suivie du Plan Je travail). Paris [ Grasset, 543 pp. Trad Castellana: La idea socialista, Madrid. Aguilar, 1934-sic-, 303 .PP ]

1935 Boris Souvarine (Boris Lifschitz. 1805-1084) Sla/inc. Paris

1935 Henri Barbusse (1873-1935): Staline. Un monde nonveau vn a Havers un homme. Paris

1935: Francesc Cambó (1876-1947): Discursos parlamentaris, Barcelona.

1935: Manuel Azaña (1880-1940): Mi rebelión en Barcelona. Madrid.

1935: Manuel Azaña (1880-1940): Discursos en campo abierto, Madrid.

1935: .lidian Besteiro (1870-1940): Marxismo v antimarxismo. Madrid.

1935: Gabriel Morón (1897-1973): El fracaso tle una revolución. Madrid.

1935: Antonio Ramos Oliveira (1907-1975): El capitalismo español aI ilesnnilo. Madrid.

1935: Indalecio Prieto (1883-1962): Posiciones socialistas, Madrid.

1935: Andreu Nin (1892-1937): Els moviments d’emancipació nacional. Barcelona. 1935: Joaquim Maurín (1896-1973): llacin la segunda revolución, Madrid.

1936- 1939: El 18-19 de juliol de 1936 l’aixecament dels militars dretans contra la Segona República Espanyola provoca la guerra civil, que acabará, després de tres anys de resistència, amb la derrota republicana per les tropes de Franco l’l d’abril de 1939 Franco comptà amb el suport decidit de Hitler i Mussolini.

1936 John Mavnard Kcynes (1883-1946) ‘ Teoria general de l’ocupació, l’interès i el ,diner’

1936 Thierry Maulnier (1909-1988): Mythe.s Socialistes. Paris [L’autor era un maurrasia. que tanmateix no col·laborà amb Pétain]

1936 Emmanuel Mounier (1905-1950) Manifest on seryice du /’crsonnalisnie. Paris [Síntesi concisa sobre la necessitat de construir la ‘revolució espiritual’ basada en la persona, que acabarà amb la ‘civilització burgesa i individualista’ ]

1936 Jacques Maritain (ISS2-I973) Humanisme Integral.

1936 Otto Bauer (1881-1938) Zwischen :» et Wellknegen. Bratislava

1936, John Strachey (1901-196.3) The thcorv and prad/ce of socialt.sm. Londres IGollancz, IR8 pp |

1936: José Ortega y Gasset (1883-1955): Historia como sistema. Madrid.

1936: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Pi i Margal! i Proudhon. Barcelona.

1936: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Resum d’Iiistòria del catalanisme. Barcelona.

1936: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Valenti Almirall, Barcelona.

1936: Diego Abati de Santillàn (Sisenio Garcia, 1897-1983): El organismo econòmico ile la revolució». Barcelona.

1936: Joan Peiró (1887-1942): Perill a la reraguarda. Mataró.

1937: A França són assassinats els germans Rosselli, a mans de membres del CSAR OCagoule’). grup pistoler francès d’extrema dreta, a instàncies de la policia secreta feixista italiana.

1937: A Alemanya, l’estiu, es desencadena là campanya nazi contra 1 ’art degenerat ‘

1937- 1945: Guerra xino-japonesa

1937: Charles Maurras (1868-1952): Mes idées poliliques ¡Antologia preparada per Pierre Chardon. ]

1937: Talcott Parsons ( 1902-1979): The Slnictnre qf Social Aditili

1937 Carlo Rosselli (1899-19.37): Oggi in S/mgna domani in Italia. Torino [edició de 1967 i introducció d’ d’Aldo Garosci[

1937: Benedetto Croce (1866-1952): Materialismo storico ed economia marxistica. ( ‘ontrihnlo alla critica dimi stesso, Laterza

1937 Rudolf Rocker ( 1873-1958): The Tragedv ofS/Min. New York

1937: Joan P. Fàbregas (1893-1966): Ets faeton econòmics de la Revolució. Barcelona.

1937: Diego Abad de Santillàn (Sisenio Garcia, 1897-1983): After thè Revolution, Green berg.

1938: A Itàlia, el gener, primeres mesures racistes i antisemites F.I juliol es feu públic un Manifest en defensa de la Raça.

1938 Acords de Saltsjóbaden a Succia

1938: La politica expansionista panalemanya de Hitler imposa el ‘Anschluss d’Austria, el març

1938 LI mes de setembre les democràcies occidentals cedeixen davant Hitler, en els acords de Munic, que impliquen el reconeixement de l’annexió d Austria, el camp lliure a Txèquia i, de retruc, l’abandonament de la República Espanyola

1938 Jean Paul Sartre (1905-1980)- La nausee, París [Trad Catalana La náusea. Barcelona I9ft8j

1.938. Gamillo Herneri (1897-1937): l’enxieri e hatlaglie, París

1938 Camillo Berneri (1897-1937): (¡nene de classes en Ls/tagne. Paris

1938 Rudolf Rocker (1873-1958): Nacionalismo y cultura. Barcelona (versión directa del alemán de D A de Saniillán) [Md. La Piqueta, 1977]

1938 Rudolf Rocker (I 873-1958) Anarcosindicalismo, /’corla v práctica. Barcelona. Tierra v Libertad (2a ed Bcn, Picazo 1978]

1938 Jacques Doriot (1898-1945): Kefatre la I■ranee. Paris. [Segons Sternhell, l’obra mes representativa del fundador del partit feixisla més important de França]

1938 Paul Marión (I899-IQS4) l’rogramme i/it l’arli l’opulaire Lrancais, Paris [L’autor, ex-comunista, será ministre de Pétain]

1938 Thierry Maulnier (1909-1988) An-dela du Nationalisme, Paris fCom ¡a ha quedat dit. l’autor era un maurrasiá, que tanmateix no col·laborà amb Pétain]

1938 Charles de Gaulle (1890-1970) la lranee el son Arméc.

193S: Antoni Rovira i Virgili (1882-1949): Quinze articles, Barcelona.

1938: Joan Peiró (1887-1942): Problemas y cintarazos, Barcelona.

1938: Diego Abad de Snntillàn (Sisenio Garcia, 1897-1983):/,« revolución y la guerra de España, L’Havana.

1939 H1 mes de març Hitler acaba amb la Txequia residual’

1939 F.l 23 d’agost, de forma sorprenent, es signa un pacte germano-spviètic per Hitler i Stalin

1939- l.a invasió alemanya dc Polònia, iniciada I’ I de setembre, donara lloc a I inici de la Segona Guerra Mundial (1939-IQ45), que provocara 45 milions de morts

1939. Jean-Pierre Maxencc (1906-1956) Hisioire de dix ans /9?~-l93~. Paris [Precoç recapitulació ideològica d’un catòlic, formal a l’entorn de Maritain i membre dc la jeunc droitc’ francesa |

1939 Philip Scheidemarm (J8.65-1939) Menunrs ofa <¡crinan Social Ileinocral, 2 vols

1939: Manuel Azana (1880-1940): Los españoles en guerra, Barcelona.

1939: Manuel Azana (1880-1940): l.a velada en Benicarló. Diálogo sobre la guerra de España. Buenos Aires.

1939: José Ortega y Gasset (1883-1955): Del Imperio romano, [En el rerafons hi ha la guerra civil]

1940 El maig-juny les tropes alemanyes ocupen França. El 17 de juny es fa públic el missatge del mariscal Pétain, que es contestat al dia següent pel del general De Gaulle

1940 Itàlia, el 10 de juny, entra en guerra al costat d’Alemanya.

1940: A Anglaterra els laboristes entren en un govern qualificat de guerra

1940 Romain Rolland (1866-1944) ‘De la nieva vida’

1941 Pía Beveridge per a la instauració de la seguretat social a Anglaterra. El pía de reforma de la seguretat social britànica prengué el nom de William Henrv Beveridge.

1941: El 22 de juny s’inicia la invasió alemanya de la URSS 1941. Herbert Marcuse (I 898-1979) Reason and Revolution

1941 Julius Evola (1898-1974): Sintesi di do/trina della razza

1941 Bertrand de Jouvenel (1903-1987): Après la Défaile, Paris 1941 Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945) (Hiles

1941 Robert Brasillach (1909-1945): Nolre avanl-guerre, Paris. [Explicacions sobre I’ esperit feixista’ d’un autor molt representatiu dels anys trenta. Serà condemnat a mort i executat en el moment de l’Alliberament]

1941 Henri de Man (1886-1953): Aprcs-coup, [Toison d’or, 325 pp]

1941 Joseph Schumpeter (1883-1950): (‘apilalism, Socialism andDemoaacy,

1941-1944: Léon Blum (1872-1950)- A l’échelle humcíine [Versió castellana: Con si‘mido humano, trad. de L.H. Alfonso, Madrid, 1946, 206 pp ]

1941: Eusebi O. Carbó (1883-1958): l,a bancarrota fraudulenta del marxismo. México. [Edns Orto]

1942 Albert Camus (1913-1960): /,’ètranger

1942: Joan Coniorera (1894-1958): “El problema de las nacionalidades en España”.

A Itàlia. Mussolini queda en minoria dins la reunió de! Gran Consell Feixisla. del 24-25 de juliol. Serà llavors destituït pel rei i detingut Alliberat pels nazis, proclamarà després, cl 25 de setembre, la República Social Italiana

I’M? Marcel Deal ( IS94- 1955) Le l’uni Itinque. Paris

1943 Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945) Chronique 1’olilicjne 1934-19-12, Paris ¡Recull d’articles de periòdic Es manté obsessionat per la ‘decadencia’ L autor fou el primer intel·lectual francès de reputació que es proclamà feixista]

1043 (i 1930. 1933) Robert Musil (1880-1942) Der Mann ohne Eigenschaften, I’I..‘home sense atributs’]

1943 Jean Paul Sartre (1905-1980) t.’elre el le néanf. Essai d’onlologie phénoménologique

1943 Jean-Paul Satire ( 1905-1980): I.es mouches.

1943-1949 Jean-Paul Sartre ( 1905-1980) Les chemins Je ta libelle L’âge île la raison.

1943, l.c sursis. 1945: La mort clans l’âme, 1949

1943 Rudolf Rocker (1873-1958): La segunda guerra mundicr!: interpretaciones y ensayos de un hombre libre. Buenos Aires

1943 Albert Camus <1013-1960) Le muhe de Sisyphe

1943: Antoni Fabra Ribas (1879-1958): I.ti cooperación, su porvenir está en las Americas

1944 Fundació, el novembre, del Moviment Republicà Popular (MRP)

1044 Marcel Déat ( 1894-1955). Pensée allemande et pensée française, Paris

1944 George Bernard Shaw ( 1850-1950): Política per a tots

1944 Jean Paul Sartre (1905-1980) Unis clos ]’A porta tancada1: l’infern són els altres . trad de Pedrolo. 1969]

1944 William Henrv Beveridge (1879-1963). Lull Employment in a tree Society [Treball pci a tots en una societat lliure]

1044: l-‘riedrich August von Hayek (1899-1992) The Road oj Serfdom. Londres [Discurs liberal anti-socialista d’un economista britànic -d origen austriac- neomarginalista]

1944 Ludwig von Mises ( 1881-1973)

1944: Alfonso I). Rodriguez < asiduo (1886-1950): Sempre en <7iiliz.ia. Buenos Aires.

1944: Josep Fermier i Mora ( 191 2-1991 ): Les formes de ta vida catalana

1944: Joan Comorera (1894-1958): La Nación en ¡a nueva etapa historien. Mèxic. |hi ha versió catalana: La nació cn la nova etapa històrica\

1945 Benito Mussoliní i Clara Petacci són executats pels partisans italians a Dongo el 28 d’abril,

1945: Suïcidi a Berlín d’Adolf Hitler (1889-1945). el 30 d’abril

1945 Kari Raimund Popper (1902-1994): The Open Society and its linemies [1945,

1970, Die offene GeselIschaft und íhre Feinde, Berna, Francke, 2 vols,; 1991, ed castellana. La sociedad abierta y sus enemigos. Barcelona, Paidos Ibérica]

1945 Herbert George Wells (1866-1946): ‘L’esperit al final de les seves possibilitats’

1945: Albert Camus (1913-1960): Caltgnla

En temps de postguerra, guerra freda i blocs (1945-1989)

1945 Victòria electora! del laborisme i inici de la ‘revolució silenciosa’ (1945-1951)

1945 F.l VII congrés de! PCX confirma la preeminencia de Mao

1945 Léon Blum ( 1872-1950) A l’àcheUe humainv, Pans [Molt reeditat. Definició d’un socialisme humanista |

1945-1955; Antonio Gramsci ( 1891-1937) Opere di A Monto ( ¡ramaci, Torino [Einaudi. X vols )

1945: José Ortega y Gasset (1883-1955): EI homhrey lei gente, Madrid.

1946 – Coalicio del Partii Socialista Austríac i cl Partit Popular Reconstitucio del SPD a Alemanya

1946 Jean Paul Sartre (1905-1980). I.’exislenlialixme est mi fmtmmisme,. Paris.

1946: Armando Borghi (1882-1968): Colloqui con Kropotkine su l’anarchia. Forii

1946: Henri de Man (1886-1953) A ii ile là dii nationalisme. Ginebra [Chevai Ai lé, 307 PP 1

1947 Dissolució del govern tripartit a França

1947 Theodor Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): ìhalektik der Anfklcining ¡‘liilosophische l’nigmenle [‘Dialèctica de la Il·lustració Fragments de filosofia’, amb la col laboració de Max Horkheimer ( 1895-1973 )]

1947 À M Henderson i Talcott Parsons (1902-1979): Max Weber. The theorv of social and economie organisation. Nova York [Oxford IIP, 436 pp |

1947 (45^) Albert Camus ( 1913-1960): l.apeste

1947 Armando Borghi (1882-1968) I jtìcii Malalesta. Milano [Segona edició, la la es de! I933|

1947. Armando Borghi (1882-1968) Mussolini in camicia. Bologna

lambé, Napoli.

1961 j

1947-1965 Jean Paul Sartre (1905-1980) Sitnations, Paris [Gallimard,
7 vols Recull la maioria dels seus articles polítics a la revista
‘¡.es Temps Modernes’

1948 Nacionalit/acio de la siderurgia al Resine Unii

1948 Georges ( iurvitch ( 1894-1965) Initia/ion li Io sociologie de lo conncijssance

1948 Friedrich A von Hayek (1899-1992): Individnalism and Economie On/or. Xicago

1948 Henri de Man (1886-1953): Cavalier seul, 45 années de socialisme européen,

Ginebra [Cheval Ailé, 311 pp.]

1949: Armando Borghi (1882-1968): Conferma anarchica. Due anni in Italia, Forlì. presentació a cura de! grup editorial de ‘L’Aurora1

1949 James Burnham (1905-1987): Les machiavèhens. défenseurs de la liberté (trad francesa a Calmann-Lévy, 1949, 294 pp; Los maquiavelislas, defensores de la Lbertad. trad de C M. Reyles, Buenos Aires, Emecé, 1953]

1949: Rudolf Rocker ( 1873-1^58): Pioneri della libertà, [edició a Mila, 1982]

1949: Ludwig von Mises (1881-1973): Human Action. A Treatise on Economie, Nova York

1949 Emmanuel Mounier (1905-1950) Le Personnalisme, Paris. [Col l. ‘Que sais-je’, amb nombroses re-edicions. Sintesi concisa del ‘personalisme’, sistematitzat pel mateix

Mounier, de gran influència en els medis catòlics progressistes i antifranquistes catalans]

1949: Simone de Beauvoir ( 1908-1986) Le Deuxième Sexe, Paris. 2 vols

1950 Emmanuel Mounier ( 1905-1950): heu la chrétienté. Paris

1950: Georges Curviteli ( 1894-1965): Lu vocation actuelle de la sociologie 1950: Albert Camus (1913-1960): Les justes

1950: Rudolf Rocker ( 1873-1958): Max Netllau. Ll Herodoto de ta anarquia, México.

1950-1958: Albert Camus (1913-1960): Actuelles, Paris [Gallimard, 3 vols. 1 1944-

1948 (1950,271 pp). 11. 1948-1953 (1953, 187 pp.. 111, 193-9-1958 ( 1958, 21 5 pp.)]

1951: El Congrés Socialista de Frankfurt reconstitueix la Internacional Socialista

1951 Talcott Parsons ( 1902-1979)- The Social System

1951 Hannah Arendt (1906-1975). The Orii’lns of Ibtalitarianis/n, 3 vols. [Antisemiii.sm, Imperialtsm, Totalilariaiiism |

1951 Albert Camus ( 1913-1960) / ‘homme révolté. l’arìs [Gallimard. 382 pp. |

1952 Formació del Partit Socialdemócrata Italià

1952 Rudolf Rocker ( 1873-1958): Rcvoíución r rearesión f 19Hi-l‘J5/), Buenos Aires

1952 Richard HS (‘rossman, CAR C’rosland. ‘Nous assaigs fabians’ [Versió francesa Richard H S Crossman, C AR Crosland, lan Mikardo Margaret Cole. John Strachey.

I. ‘avenir du travaillisme. Nouveaux essais à biens. Les Ed Ouvrières, 1954, 287 pp.]

1952 Jules Moch (1893-1985) Confrontations. Doctrines. Déviations, ¡expériences. Espérances. Paris [Gallimard, 479 pp.]

1952: Talcott Parsons (1902-1979) i Edward Shils (1911-1995) Toward a General Theorv of Action, Cambridge.

1952: Frantz Fanon (.1925-1961): l’eau notre, masques blancs, Paris [Anàlisi de la negrefòbia i l’alienació del negre colonitzat, en la linia de les Réflexions sur la question juive, de Sastre, tot fent ús de l’existèncialisme i la psicoanàlisi]

1953: Ugo Fedeli: llli trentennio di attivilàanarchica 1914-1945. Cesena

1954 Armando Borghi (1882-1968) Mezzo secolo di anarchia (IH9H-I94S), Napoli. [Prefaci de Gaetano Salvemni],

1954: fritz Brupbacher Socialisme el liberté [pref de Pierre Monattc. Neuchàtel. La Baconniére]

1954 Talcott Parsons ( 1902-1979) Essays in Sociological Theory, Glencoe.

1954 Léon Blum (1872-1950) Oevres completes. Paris [Albin Michel]

1954-1955 A França, Pierre Mendès France (1907-1982), Edgar Faure (1908- 1988) i altres, que es mouen en el context d’una versió francesa del kenesianisme, pretenen una politica d’incitació a la inversió

1955 Debat entre partidaris de Hugh Gaitskell (1906-1963) i de la politica d’Ernest Bevin ( 1881-1951 ) dins el Partit Laborista britànic

1955 A Xina. ‘primer salt endavant’ i impuls al cooperativisme.

1955 Herbert Marcuse ( I 898-1979): Eros and ( ‘ivilizaiion

1955: Georges Gurvitch ( 1894-1965) Déterminismes sociaux el liberté humaine. Paris 1955 Raymond Aron ( 1905-1983 ) /.'()pium des intellectuels. Paris

1955 Theodor W Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969) l’rismen [‘Prismes’]

1955. Theodor W. Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969) i Walter Dirks (1901- 1991) Snziologie, Europetsh l’erlagsanslalt. Frankfurt .llibre col lectiu, on es toba un text de Raymond Aron (190-5-1983),
“Fin de l’âge idéologique’7″, on apareix per primer cop el
debal que havia dc ser reprós a principis dels anys noranta

1956 Mao Zedong ( 1893-1976) Sobre les deu grans relacions ’ [Glossa dels principis de la ‘via xinesa’ al socialisme]

1955 Edward Shils (191 1-1995): “The End ofldeology”. Encounter. 3 /I955

1955 Maurice Dobb (1900-1976). On Economic ìheory and Sociali sm, Londres

1955: André Philip (1902-1970) . La démocratie industrielle. Paris [PUF, VH1+308 pp. Trad i pròl de Dionisio Ridruejo, Madrid, Tecnos (col ‘Semiila y Surco’. 1964)

1955: Maurice Merlau-Ponty: Les aventures Je la dialectique. Paris, Gallimard, 319 pp [Las aventuras de la dialèctica, trad de Leon Rozitchner, Buenos Aires, Leviatàn, 1957, 259 pp]

1956-1957: A Xina, inquietud social i protestes de les ‘Cent Flors’

1956-1957: Govern de Front Republicà a França, dirigit pel socialista Guy Mollet (1905-1975)

1956: C Wright Mills (1916-1962): The power elite. Nova York [Oxford UP, 423 pp. La’élite’ del poder, trad. de Fiorentino M Torner i Ernestina de Ohampourcin, Méx, FdeCE, 1957, 388 pp)

1956: Albert Camus (1913-1960) La chute

1956: Friedrich A von Hayek (1899-1992): The RoaJ to Ser/down. Xicago [Segons edició, la primera és de 1948]

1956: Charles Orosland (1918-1977): The l·iilitre of Socialisti!, Londres. [La ‘summa del revisionisme contemporani],

1957: Karl Raimund Popper (1902-1994): The l’overty of Historicism [La misèria de l’historicisme: 1965, ed alemanya. Das Elend des Historizismus, Tubinga, Mohr; 1987, ed cast., Madrid, Alianza]

1957: André Philip (1902-1970): Le socialisme trahi. Paris [Pion, 240 pp ]

1957: Milovan Djilas (1911-1995): [Diverses versions: The New (lass: An Analysis of ihe ( ‘ommunist System. Londres, La nonevelle classe dirigeante, Paris (Pion); La mieva clase. Buenos aires, Edhasa. 1958)

1958 Programa de la Socialdemocràcia Austriaca.

1958: James H Meisel (1901-1991): Ihe myth of the ruliiif! dass, (¡adatto Mosca and thè ‘¡.hie’. |Ann Arbor. Un of Michigan. 432 pp ]

1958: Herber! Marcusc ( 1898-1979): SovielMarxism

1958 Hannah Arendt ( 1906-1975) The Human Condition. Nova York

1958 Claude Levi-Strauss ( 1908) Anthropologie Structurale

1958 Isaiah Berlín (1909-1997) “Two Concepts of Liberty” [Conferència, inclosa en diversos reculls posteriors, per exemple, a I, Berlín: I.iber/y, a cura de Henry Hardy. Oxford, 2002, contraposició entre la llibertat ‘negativa’ i la ’positiva’

1958-1960: Georges Gurvitch (1894-1965) ¡’mile de Socioloyie [dir ]

1958-1965 Theodor Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): Noten zur l.ileralur, 3 vols [‘Notes sobre literatura’]

1958-1960 A Xina. ‘Gran Salt Endavant’ i primera ruptura xino-soviètica

1958-1969: República ‘gaullista’ a França

1959: Programa de Bad Godesberg Traducció francesa: “Programme fondamental du Parti social-démocrate alfemand”, Hevue Social is/e, I /1960, p 320 i ss

1959: Georges Gurvitch (1894-1965) l.a socioloyie de Kirrl Marx. Paris

i 959: Frantz Fanon (1925-1961) l.’Aii l’de la rém/nlion alyériennc. Paris [la reedició dc 1968 dugué per titol Socioloyie d’imc lévólntion. Conjunt d’assaigs que presenten la revolució algeriana com l’emergència d’un nou sistema de valors d’una nova societat i un ‘home nou’]

1959 John Strachey (1901-1963): (‘onicm/iiirary capilahsm, Londres [Gollancz, 302 PP i

1959: Ralf Dahrendorf (1929): Class and Class ConfUct in Industrial Sociely, Londres. 1960: C’reacio del Partit Socialista Unificat (PSU) a França

1960 Talcott Parsons (1902-1979): Slniclnre andl’rncess in Modern Soeielies

1960: Friedrich August von I lavek (1899-1992) The (‘onsl/tnrion of /.iberly, Xicago

í 960 Daniel Bell (1919): The I.nd of Ideology: On ihe l·.xhaitslioti of l’olilical Idecis in the Tif/ics, Nova York [Trad Castellana 1964, Madrid, Tecnos|

1960 Sevntour Martin Lipset (1922-2006): l’olilual Man: The Social fíusex of l’ohhcs. Nova York

1960 Jules Moch (1893-1985): Socialisme virant (dix /el/res à un jeune), Paris [R I alTont, 207 pp |

1960 Andre Philip ( 1902-1970) l’onr nn socialisme hiinianisle. Paris [Plon, 235 pp [

1961 John F Kennedv llança la ‘tax cut’, una política de reducció d’imposts (seguint cl consell de W Heller) i els USA experimenten una forta reanimació economica i una situació propera a la plena ocupació

1961. Frantz Fanón (1925-1961): Les Damnés Je la /’erre, Paris. [Amb un pròleg de Sartre (que no s’inclou a les reedicions de Maspero de 1968 i 1984) Obra clau de Fanón. Es tracta d’una carta de la descolonització, on, amb un estil líric, magnifica el paper de la violència revolucionària, assenyala les grandeses i febleses de Fespontaneïtat de les masses i fustiga les tares de la burgesia nacional i el partit únic dels països ara independents]

1961: Edward Shiis (1911-1995): The Intellectiial Between Tradition and Modernity:

The Indian Situation, The Hague

1961 Edgar Morin (1921) /, ‘esprit du temps. Paris Anàlisi de la cultura d masses 1961: Jean-Paul Sartre (1905-1980): < ‘ritique de la raison dialeclique, Paris.

1962: Conflicte armat xino-indi amb victòria xinesa

1962 Claude Levi-Strauss (1908): l.apensée sauvage

1962: Georges Gurvitch (1894-1965): Sociologie el dialeclique

1962: Theodor W. Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): Soziologie. Reden und Vorträge [‘Sociologia. Discursos i conferències’, amb la col·laboració de Max Horkheiner (1895-1973)]

1962: Milton Friedman (1912-2006). (’apitalism and l·ieedom,

1962: Jean-Paul Sartre (1905-1980): Marxisme el existencialisme. Paris 196.3-1964 Gira de Zhu Enlai a África.

1963 C Wright Mills (1916-1962): Tower, polítics and people, New York [Oxford UP.657 pp 1

1963: Jean Paul Sartre (1905-1980): Les mots [Els mots, Barcelona. 1968]

1963: Ugo Fedeli (1898-1964): l·’ederazione Anarchica italiana. Congressi e convegni (19-14-1962). Gènova [a cura di ]

1963. Herbert Marcuse (1898-1979): One Dimensional Man [L’Home Unidimensional] [edició castellana: 1990, Barcelona, Ariel]

1963, Hannah Arendt (1906-1975): IJchniann in Jerusalem : A Report on the lianalily

of L.vil, Nova York

1963: Karl Raimund Popper (1902-1994) Conjectures and Refutalions. The Orowth of Scientific Knowledge

1963: Arnold Gehlen (1904-1976) Studien zur Anthropologie im Soziologie, Neuwied,

Luchterhand

1963 Raymond Aron (i 905-1983) Dix-lmll Iccons sur la socièté indiisiriel/e, Paris

1964 Govern del laborista Wilson al Regne Unit

1964 Talcott Parsons (1902-1979). Social Siniclure. and l’ersonahlv

1964 C’Iaude Levi-Strauss (1908) l.e cru el le cuil

1964 Raymond Aron (1905-1983) l.a Liille de classes. Paris

1964 Theodor W Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): .Jargon ilcr l·.igenllichkeii ]‘Argot de la propietat’]

1964 Armando Borghi (1882-1968) l.a rívoliizione mancaia, Milano. edició corregida pel mateix autor del text de 1925

1964-1971 C’Iaude l.evi-Strauss (1908): Mviholo^iques [sèrie de 4 vols ]

1965 Bombardeig nord-americà a Vietnam del Nord Lin Biao( 1907-1971)

Visca la victoriosa guerra del poble. A Indonèsia els militars aniquilen el PC •S’anul·la la Drevista Conferència Afro-Asiàtica a celebrar a Aluer.

1965: Irving Kristol (1920) i Daniel Bell (1919) funden la revista The l’iihlic //ileresl (1965-2002), que pretén ser l’al ternat i va neoconservadora a la revista M-ir l.ef Revievr (1960-2007 . ).

1965 Raymond Aron (1905-1983) Pémocralie ei lolali/trrisme. Paris

1966. Comença la Revolució Cultural Xinesa

1966 Govern de Gran Coalició a la República Federal Alemanya (RFA)

1966 Georges Gurvitch (1894-1965) Tes cadres socianx de la connaissance 1966. Herbert Marcuse (1898-1979). The hjhics uf Rcvohmon

1966 Michel Foucault (1926-1984): l.es mols el les choses. Paris. (Elaboració d’una arqueologia del saber’, que oposa els determinismes de l’horitzó històrico-cultural a la idea d’una raó en constant progrés]

1967 Vlao Zedong (1893-1976) ‘Visca el pensament Mao Zcdong ‘ fEl publicaren els guàrdies rojos, en plena revolució cultural Una nova edició es feu el 1969 C omplementaren les ‘Citacions del president Mao’ Es tracta d’unes sèries antològiques de textos i intervencions orals inèdites dels anys 40 i de 1955-1968]

1967 Theodor W Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): Neyalhv Dialeklik [‘Dialèctica negativa ]

1967 falcott Parsons (1902-1979) Sociolo^ical Vheorv and Modern Suciel)

1967: André Glucksmann (1937): 1.e Discours Je ¡a Guerre, Paris. [ Inclou ‘En torn del pensament de Mao Tse-tung’. amb una valoració i anàlisis de la coherència del pensament maoista]

1967: Richard Rorty (1931-2007): The Linguistic Turn. [Trad. castellana. 1990, Barcelona, Paidos. Fou I’ ’editor’ del llibre]

1967: Jacques Derrida ( 1930-2004): L ‘écriture Je la différence, Paris.

1967: Jacques Derrida (1930-2004): De la grammatologie, Paris

1968: S’estabilitza la situació a Xina Agitació estudiantil a Europa Invasió soviètica a Txecoslovàquia que acaba amb la ‘primavera de Praga’

1968: Herbert Marcuse ( 1898-1979) Négations

1969 Willy Brandt (1913-1992), canceller de la RFA

1969: Frantz Fanon (1925-1961): Pour la Révolution Africaine, Paris. [Articles publicats a A7 Moudjahid, de 1957 a I960, que parlen sobre tot de la revolució algeriana, presentada com a l’avantguarda de la revolució a Àfrica, i exalten la necessitat de la unitat africana]

1969: Michel Foucault ( 1926-1984): /, ‘archéologie du savoir, Paris.

1969 Raymond Aron ( 1905-1983) : Les Désillusions du progrès, Paris,

1970: Niklas l.uhmann (1927-1998): Soziologische Aufklärung / , Opladen, Westdeutscher Werlag.

1970: Seymour Martin Lipset (1922-2006): The l’oli/ics of l/invasoti: Right Whig Lixtremism in America. / 700-1970

1970: Jean Baudrillard (1929-2007), La société du consommation, Paris.

1971 Eliminació de Lin Biao ( 1907-1971) a Xina

1971 Theodor W Adorno (Theodor Wiesengrund, 1903-1969): Soziologische Scri/ten [‘Escrits sociològics’]

1971: Maria-Antonietta Machiochi (+2007) De la Chine, Paris. [Compilació idealitzada de la propaganda xinesa],

1971 : Talcott Parsons ( 1902-1979): The Social System of Modern Societies.

1971. Michel Foucault (1926-1984): L’ordre du discours. Paris

1971 Guido Montana La rivoluzione egualitaria post-industriale. Teoria eidetica dell’anarchisnin contemporaneo, Roma

1972 Gilles Deleuze (1925-1995) i Felix Guattari (1930-1992) I. AiiliOedipc. ( apiicilisme et .Schizophrenie I, Paris [Manifest en la conjuntura del 68. que trenca ainh els anteriors intents de síntesi freudo-marxistes FI segon volum. Mille plateau*, és de 1980)

1972 Jacques Derrida ( 1930-2004) /’ositions, Paris

1973 Primera rehabilitació a Xina de Deng Xiaoping ( 1904-1997),

1973 Xoc petroler’ i inici d’una fona crisi economica mundial

1973 Claude Levi-Strauss (1908) Anthropologie Siniciitmle 11

1973: Alain Peyrefitte (1925-1999): (inane/ hi Chine s’èvetHera. Paris [Gaullisme ’contaminat’ per la propaganda maoista]

1973 Jürgen Flabermas (1929) .l.egiHmalionsprohlcmc im Spätkapitalismus, Frankfurt. Suhrkamp

1973 Daniel Beli (1919): /he Corning iifj’osl-lndiisiria/ Society. ,4 ventine in social forecaslnig. Nova York (F.ntre els intel·lectuals l’esgotament de les velles idologies condueix a anhelar-ne de noves.,. ]

1973: Friedrich A von Hayek (1899-1992): /.«ir, Legislation iiiid l.iherlv. l’ol. L lOiles and Order. Londres |Trad castellana. 1978. Madrid. Unión Hditorial]

1973. Milton Friedman ( 1912-2006) Money and liconomic Development

1974-1976: Alexandre Solyenitsm (1918) L’arxipèlag del Gulag, 1918-1956 Assaig d’investigació literaria’ [L’edició francesa és de Seuil, en tres vols.; l’espanyola es molt inferior]

1975 Victòria del MPL.A. aliat de Moscou, a Angola

1975 Saigon cau en mans dels vietnamites A Cambotja els jemers rojos es fan amb el poder

1975 Niklas Luhmann (1927-1998) Soziologische Aufklärung 2 , Opladen. Westdeutscher Werlau

1975. Cornelius C’astoriadis ( 1922-1997): /. /nsliliition Imagi mure de la Sociéte, Paris. [Rebuig de la ‘hetcronomia constituida’ ‘heteronòmia social’- ¡ defensa del pensament de l’autonomia- obertura o revolucionaria]

1975 André Glucksmann ( 1937): La ciiisiiiiére el le mangan d’hommes. L.ssai sur les rappons enlre / 7dai, le marxisme el les camps de concentrat/on, Paris [ Primera gran denuncia del marxisme (no sols de l’estalinismc) per un nom conegut de l’esquerranisme del 68]

1976, Després de la mort de Mao Zedong. hom elimina a Xina la ‘banda deis quatre’

1976: Jürgen Habermas (1929): Zur Rekonslruklion des Historischen Malerialismus, Frankfurt, Suhrkamp [1986, La reconstrucción del materialismo histórico, Madrid, Taurus. Revisió substancial del marxisme: renuncia a l’esquema base-superestructura i es reconeix la validesa de l’anàlisi de Marx sois a l’época de la revolució capitalista. Segons Ftabermas, en les societats primitives eren els sistemes de parentesc que tenien una funció rectora, i en les societats de cultura avançada la tenien eis sistemes de dominació. En les societats post-industrials el paper impulsor de les transformacions podia passar a mans del sistema educatiu i científic. (La reflexió s’inscriu en el desplaçament de l’interès des del sistema ecotiómic al cultural que havia emprès des de feia temps l’Escola de Frankfurt)].

1976: Daniel Bell (1919): The Cultural Contradictions o/Capitalism, Nova York

1976-1984- Michel Foucault (1926-1984): Histoire de la sexnalité, Paris.

1977: A Xina, Deng Xiaoping (1904-1997) torna per segon cop al poder

1977: André Glucksmann (1937): Les Maltres Penseurs, Paris. [Acta d’acusació contra la genealogia totalitaria: l’alemanya que va de Fichte a Nietszsche, passant per Hegel i Marx]

1977: Jacques Broyelle( ) i Claudie Broyelle ( ): Deiixiéme Retonr de Xine, Paris.

1977: Bernard-Flenry Lévy (1948): La Barbarie a visage innvain. Paris. Sobre 1 “esperit de domini existent dins els ‘pressupòsits del socialisme’

1978: Irving Kristol (1920): Two Cheersfor Capilalism, Nova York.

1978. Milton Friedman (1912-2006) lax l.imitation. Iiiflation and f/te Role of (iovernwent

197S i 1981 l·lannah Arendt (1906-1975): The Life of the Mind. 2 vols [/ Thinking; 2 WiUing\), Nova York

1978 i 1986: Cornelius Castoradis (1922-1997): Les Carrefours du kihyrinthe. Paris. 2 vols [el segon volum editat el 1986, recull textos escrits entre 1971 i 1985]

1979: Pierre Rosanvallon (1948) l.e Capitalisme Illopiqtie. Critique de l’ideologie, Paris. [S’inscriu en l’anàlisi critica però recuperadora del liberalisme clàssic, amb la intenció de bastir un nou pensament de l’autonomia]

Jean-François Lyotard (1924-1998): La Conilition Post-Moderne. Rapporl sur le savoir. Paris. [ 1989, ed cast, Madrid, Cátedra. Assenyala els carrerons sense sortida de certa modernitat; constata el final dels grans relats de legitimitzaciò; proposa la categoria de pots-modern’ pera fixar el trànsit d’una era a l’altre)

1979 Richard Rorty (1931-2007): Philosopliy and thè Murar of Nature. Princeton [Trad Castellana. 1989. Madrid, Càtedra|

1979 Isaiah Berlin ( 1909-1997) Againsi thè Current. Essays ni thè History of Ideas. a cura d’Henrv Hardy (1949), Londres /Nova York

1979. Ronald Reagan (1911-2004), president dels USA reactivaciò economica amb un gran dèficit, pressupostari

1980 Milton Friedman (1912-2006): h’rce lo cimose ¡980 Jean Baudrillard ( 1929-2007) Enrico Hat. Paris

1980 Gianni Vattimo ( 1936) l.e avalline della differenza, Milano

1981 Niklas l.uhmann (1927-1998) Soziologische Aufklärung Opladen, Westdeutscher Werlag

1981 Niklas Luhmann (1927-1998) Politische Theorie im Wohlfahrtsstaat, Munich, Olzog [ 1993, trad cast. ‘Teoria Politica en el Estado de Biencstar’. Madrid. Alianzal

1981 Jürgen Habermas (1929) Theorie des kommunikativen Handelns (Bd I Handhingsralioiialildi und gesellschaftliche Rationalisierung, Bd 2 Zur Kritik der fiinktiona/istischeii I erninifl), Frankfurt a M

1981 Anthony Giddens (1938) A Contemporary Critique of Historical Maieria/ism /, Londres

198 I Sarnir Amin ( 193 I ) l.’A venir du Maoismi’. Paris.

198 I Régis Debray ( 1940) ( ‘ntique de la raison poüuque, Paris [Refuta la idea de la revolució -després d’haver-s’hi implicat com a activista- i critica la il·lusió revolucionària com a una utopia generadora de perilloses creencesj

1981 Daniel Bell (1919) i Irving Kristol (1920): The crisis in ecoiiomic theory. Nova York [Bell i Kristol en son els ‘editors ]

1982 Kdgar Morin (1921) Science avec conscience. Paris [Fixació de la relació entre autonomia i dependència de l’individu a partir de la formulació de la idea de sistema obert ‘ 1

1982 Richard Rorty (1931-2007) Consequences of Pragmatista Minneapolis [trad Castellana, 1996. Madrid, Tecnos]

1982 Karl Raimund Popper ( 1902-1994) Ouantum Theory and thè Schisili in Thsycs

1982 F.d ward Shils ( 191 I -1995) The < ‘onslitiilioii of Society. Chicago

1983 Cimerà del Moviment dels No-alineats a Nova Delhi

1983: Kart Raimund Popper (1902-1994) Kealism and ihe A mi os Science

1983: Jean-François Lyotard (1924-1998). I.e différend. París trad castellana, Barcelona, Gedisa, 19881

1983: Raymond Aron (1905-1983) Mémoires. 50ans de reflexionspola
¡que, Paris

1983: Gianni Vattimo (1936): II pensiero debole. Milano a cura de .
i P A. Rovatti Trad castellana

1983. lrving Kristol (1920): lleflectionx of a Neoconservative: Lookiiif; Hack. I.ookuií: Ahead. Nova York

1984 Karl Raimund Popper (1902-1994) l’he ()pen IIniverse

1984 Niklas Lulimann (1927-1998): Soziale Sysleme. Frankfurt. Suhrkamp

1984 Edward Shils (191 1-1995) The Acadèmic IClhos [Una primera versió aparegué com a ‘The Acadèmic Ethos under Strain”, Minerva, Boston, 13 /març 1975]

1985 André Glucksmann (1937): fütrope 200-1. Paris

1985: Jean Baudrillard (1929-2007): (‘oo/Memòries 19X0-19X5. Paris fhí ha fins a cinc volums: 2. 1987-1990,3. 1991-1995,5 2000; 5 20051

1985: Gianni Vattimo (1936): La fíne delia modernità. Milano [irad. castellana, 1987. Barcelona, Gedisa]

1986 Jean-François I.yotard (1924-1998): /.e l’oslmoderne expliqué aux enfanls: (’orrespondunce. 19X2- 19X5. Paris ftrad castellana, 1987, Barcelona, Gedisa]

1987. Jacques Derrida (1930-2004): Psyche : Invenlions de l’tintre. Paris

1987: Anthony Giddcns (1938) Social Theory and Modern Sociology, Cambridge, UP.

1987 Niklas Luhmann (1927-1998) Soziologische Anfldcining 4 Opladen. Westdeutscher Werlau

1988 Niklas l.uhmann (1927-1998): Dic Wirtschaft der (iesellschqfl, Frankfurt, Suhrkamp

1988: Seytnour Martin Lipset (1922-2006). Revoliilion andCowHerrevohilion: Change and l’ersisfancc in social Slmcliires edició revisada i ampliada per l’autor; la primera edició es
publica el 1968

1988 Jürgen Habermas (1929): Der philo.sophisehe Dislatrs der Moderne. Frankfurt a M [‘El discurs filosòfic de la modernitat’]

1988: Jürgen Habermas (1929): Nachmetaphysisches Dcnkcn. PhHosophische Anfscitze. Frankfurt/a.M [‘El pensament postmetafisic’ Hi ha trad castellana, WO, Madrid, Taurus]

En temps de la Pax Americana (1989-2006)

1989. Francis Fukuyama ( 1952) l’he E.nd of Hiilnry and thè l.asi Man.

1989 Richard Rortv (1931-2007): Conlingency. irtmy and Solidari/v, Cambridge, [trad castellana, 1991. Paidos]

1989 Gianni Vattimo ( 1936): La Società trasparente, Mila

1990: Joachim Kirsch (1938): Kapilalistnns oline AlternativeHamburg, VSA [‘Capitalisme sense Alternativa’’’ L’autor, un dels neomarxistes alemanys més dúctil, pretén, segons Beyme, que som a les portes de la post-modernitat i del final de les esperances revolucionàries i l’acomiadament definitiu dels subjectes revolucionaris -en especial de la classe obrera com a tal

1990: Gilles Deleuze (1925-1995): l’onrparlenrs I972-IW0, Paris.

1991 Jean Baudrillard ( 1929-2007): l.a guerre du (¡o/fe ii ‘a pas an lieti. Paris 1991 Jacques Derrida ( 1930-2004): /. ‘anlre cap. fa democràtic ajottrnée. Paris

1991 Jacques Der rica * ! 930-2004 ) / in/mer le temps. /. l.a /itiissc nii/iiiiaie. Paris

1992 Jacques Derrida ( 1930-2004): Points de snspension. Enlretienls. Paris.

1992: .losep Fontana ( 1931 ): Ijt Història després de In Història. Barcelona.

1993 Jacctucs Derrida ( 1930-2004). Spectres de Marx. I. Etat de la dette, le travati du tleiiil et la nonvelle Internationale. Paris

1994: Joscp Fontana (1931): Europa ante e! Espejo, Barcelona.

1995 Irving Kristol ( 1920) Neoconservatism: the Autobiographic of an idea. Nova

1995 Irving Kristol ( 1920) Godfather of the American Right. Nova York

1996 Isaiah Berlin (1909-1997) The Sense of Reality: Studies in Ideas and ther History, a cura d’Henry Hardy. Londres / Nova York

1995 Jurgen Habermas (1929): Die Normalität einer Herliner Republik. Kleine Politische Schriften VIII, Frankfurt a.M. [Hi ha trads. en castella, que han alterat el titol original Mas alla del Estado Nacional’, Madrid, Trotta,. 1997 i Mèxic, FCE, 1998]

1997. Jean Baudrillard (1929-2007) Amerique. Paris

1997 Jacques Derrida (1930-2004): Marx en jeu, Paris [amb Marc Guillaume i Jean- Pierre Vincent]

1998 Jürgen Habermas (1929): Die postiiationale Konstellation. Politische Essays, Frankfurt a M.

2000: Isaiah Berlin (1909-1997) The Power of Ideas, a cura d’Henry Hardy (1949). Londres / Princeton

2002: Gilles Deleuze (1925-1995): I.He deserte et aulres textes. Textes et entretiens 1953-197-1. Paris.

2002 Gilles Deleuze (1925-1995) Deux regimes de firn s. Textes et entretiens 1975- 1995. Paris

2002: Isaiah Berlin (1909-1997): Freedom and its HetrayeT. Six Enemies of Human Liberty, a cura d’Henry Hardy (1949), Londres/ Nova York [la primera versió és de

1952]

2003: Gianni Vattimo (1936): Nichilismo ed emancipazione. F.tica, politica e diruto. Mila [a cura de S Zabala]

2004: Isaiah Berlin (1909-1997) The Soviet Mind: Russian Culture linder Communism, a cura d’Henry Hardy (1949). Washington

2004: Francis Fukuyama (1952) Slate-Hiiilding: Governance and World Order in the 21st century. Massachusetts

2005: Gianni Vattimo ( 1936): Il futuro della Religione, Mila [amb Richard Rorty

2006 Isaiah Berlin (1909-1997) Political Ideas in the Romantic Age: Their Rise and influence on Modern Thought, a cura d’Henry Hardy (1949), Londres / Princeton

2006 Francis Fukuyama ( 1952): After the Neocons: America ai the ( rossroads