Alexander Dubček era el secretari general del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ) des de gener de 1968. Com a líder del partit i del país va dirigir l'intent de democratització socialista del seu país, conegut amb el nom de Primavera de Praga. La Primavera de Praga va ser un dels esdeveniments amb més transcendència pel comunisme europeu. Va marcar profundament els anys de la guerra freda.
El seu programa estava destinat a democratitzar l'Estat, les estructures internes del Partit i obrir la nació a les potències occidentals. Comptava amb el suport de gran part de la població txecoslovaca. L'intent, denominat socialisme amb rostre humà, fou avortat sagnantment per les tropes soviètiques del Pacte de Varsòvia l'agost de 1968.
Alexander Dubček i uns altres cinc membres del Presidium van ser segrestats per la policia soviètica d'ocupació. Enviats a Moscou, se'ls va fer entrar en raó. Al seu retorna a Praga, se'l considerà un cadàver polític.
Fins al 1970 va ser president de l'Assemblea Federal Txecoslovaca, any en el qual fou expulsat del Partit Comunista. En reconeixement del seu treball anterior se'l nomenà ambaixador a Turquia, però no trigà a ser destituït. De nou a Praga treballà com a buròcrata d'una explotació forestal. Fins a l'any 1974 no es tingueren notícies d'ell. Aquell any va sortir a la llum una carta oberta dirigida a l'Assemblea Federal on es ratificava en els postulats democràtics de 1968. A la carta es criticaven les posicions polítiques del Partit. També es denunciaven els abusos de poder del primer secretari del partit Gustáv Husák, president del país entre 1975 i 1989.