Elliot Fernandez

Historiador i Desenvolupador web

Congrés de Viena i la Restauració de l’ordre europeu

El congrés de Viena va ser la conferència de les majors potències d'Europa presidit per Von Metternich i que es reuní a Viena entre l'1 d'octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815, amb la missió de restablir l'ordre europeu.
Elliot Fernández

Elliot Fernández

És llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i Màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra (2011).

Publicat el 23/02/2018 | Actualitzat el 03/10/2022

Comment Sense comentaris


Índex de continguts:

Un cop derrotat Napoleó l’any 1814, les velles potències europees havien de restablir el mapa polític i geogràfic del continent. Aquesta va ser la principal missió del Congrés de Viena. L’Era Napoleònica havia dibuixat noves fronteres d’uns estats satèl·lits de l’Imperi Francès que no corresponien amb les realitats històriques dels diferents territoris ocupats. Després del parèntesi revolucionari, les antigues monarquies van recuperar el poder i van haver de restablir les estructures anteriors que Napoleó havia suprimit.

El Congrés de Viena va ser la conferència entre ambaixadors de les majors potències d’Europa que va ser presidit per l’estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich i que es reuní a Viena entre l’1 d’octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815.

El Congrés de Viena i la Santa Aliança: el nou mapa geopolític d’Europa i la restauració absolutista

Després de la derrota de Napoleó, les potències europees van intentar restablir el passat: la monarquia absoluta i la societat estamental. Després de l’època convulsa de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, s’havia de reconstruir l’ordenament polític i social anterior, tornar al vell ordre europeu.

El Congrés de Viena va ser l’intent de les velles monarquies de tornar a l’època prerevolucionària i establir un ordre “estable” als seus interessos, que aturés l’onada de les revolucions liberals. L’època de la Restauració, entre 1815 i 1848, estava basada en els següents principis:

  • Restablir la vella legitimitat monàrquica. Monarquia basada en la tradició, que s’oposava a la idea de la Nació com a voluntat popular.
  • Tornar al Govern absolutista. Restaurar poders on el monarca i el seu govern no compartien la sobirania amb els parlaments.
  • Esquema de la societat estamental. Societat basada en els privilegis, no en la igualtat. Pertinença a un determinat estament.

Però el restabliment del vell ordre que pretenien les monarquies va ser impossible. El passat revolucionari va deixar unes petjades molt profundes a Europa. No tota l’Europa es va comportar igual. Va haver-hi països on el restabliment del vell ordre va ser impossible i en d’altres, d’alguna manera, va ser més senzill.

Els participants al Congrés de Viena

El Congrés de Viena (1814-1815) va ser la més gran reunió diplomàtica celebrada a Europa. El domini del congrés va recaure sobre les quatre potències que van derrotar a Napoleó: Gran Bretanya, Imperi Austríac, Rússia i Prússia.

Congrés de Viena
Participants en el Congrés de Viena: 1. Arthur Wellesley, 1st Duke of Wellington 2. Joaquim Lobo Silveira, 7th Count of Oriola 3. António de Saldanha da Gama, Count of Porto Santo 4. Count Carl Löwenhielm 5. Jean-Louis-Paul-François, 5th Duke of Noailles 6. Klemens Wenzel, Prince von Metternich 7. André Dupin 8. Count Karl Robert Nesselrode 9. Pedro de Sousa Holstein, 1st Count of Palmela 10. Robert Stewart, Viscount Castlereagh 11. Emmerich Joseph, Duke of Dalberg 12. Baron Johann von Wessenberg 13. Prince Andrey Kirillovich Razumovsky 14. Charles Stewart, 1st Baron Stewart 15. Pedro Gómez Labrador, Marquis of Labrador 16. Richard Le Poer Trench, 2nd Earl of Clancarty 17. Wacken (Recorder) 18. Friedrich von Gentz (Congress Secretary) 19. Baron Wilhelm von Humboldt 20. William Cathcart, 1st Earl Cathcart 21. Prince Karl August von Hardenberg 22. Charles Maurice de Talleyrand-Périgord 23. Count Gustav Ernst von Stackelberg

Representants polítics

  • Àustria va ser representada pel príncep Metternich, el ministre d’Afers Estrangers, i pel seu ajudant, el Baró Johann von Wessenberg. Mentre les sessions del Congrés eren dins de Viena, l’Emperador Francesc I va estar regularment informat.
  • Gran Bretanya va ser representada primer pel seu secretari d’Estrangeria, Viscount Castlereagh; després pel Duc de Wellington.
  • Rússia estigué representada pel Tsar Alexander I tot i que la delegació estava formalment dirigida pel ministre d’afers estrangers, el comte Karl Robert Nesselrode. El tsar tenia dos objectius principals: obtenir control de Polònia i promoure la coexistència pacífica de nacions europees.
  • Prússia va ser representada pel Príncep Karl August von Hardenberg, el Canceller, i el diplomàtic Wilhelm von Humboldt. El rei Frederic III Guillem també va anar fins a Viena, tot i que va desenvolupar la seva funció entre bastidors.
  • França, el “cinquè” poder, va ser representat pel seu ministre d’afers estrangers, Talleyrand. Talleyrand ja hi havia negociat el Tractat de París (1814) en nom de Lluís XVIII de França

El congrés va començar el maig de 1874. Es va interrompre fins a juny de 1815 (tornada de Napoleó a França, durant els “cent dies”). Acabà el novembre de 1815, amb el tractat més rigorós amb França.

Problemes a resoldre a l’Era de la Restauració

  • L’Imperialisme francès: calia evitar l’expansió de França. Ho anomenaven “el perill francès”.
  • S’havien d’evitar noves guerres i aixecaments polítics liberals o camperols.
  • Calia restablir dels governants i les fronteres prèvies a la Revolució Francesa i que havien estat canviades per Napoleó.
  • Trobar una solució als conflictes, problemes territorials entre Rússia i Polònia (gran terror a una intervenció russa).
  • Neutralitzar l’opinió popular i el sentiment de malestar popular.

Els principis i idees que van inspirar els debats del Congrés de Viena

  • S’havien d’instaurar mesures de caràcter tradicionals (mitjançant bases tradicionals i bases modernes).
  • Restauració i legitimació dels principis de l’Antic Règim.
  • Establir nous acords, que garantissin la pau i seguretat europees.
  • Equilibri de forces, mitjançant recompenses territorials.
  • Compliment dels acords, pel que fa a França. Es farà un encerclament de França, per evitar qualsevol intent expansionista.

Acords territorials

A l‘est de França s’estableix que cal:

  • Tornar a les fronteres de 1792-1790. A França se l’obliga a retornar a les fronteres que tenia el 1790.
  • Creació d’“estats tap”, o d’un “cordó sanitari”, per bloquejar les fronteres de França.

A l’Europa central:

  • L’Imperi Austríac incrementa el seu control sobre la península Itàlica septentrional.
  • Creació de la Confederació Germànica, en substitució a la Confederació del Rin.
  • Prússia passa a controlar els territoris del Rin (marge esquerre): Renània, Palatinat…
  • Rússia exerceix el seu domini sobre Polònia.

L’establiment de la Santa Aliança (1815)

Un dels acords bàsic del Congrés de Viena va ser l’establiment del “principi d’intervenció militar”. Era un acord amb la finalitat d’ajudar-se mútuament entre els estats en qualsevol ocasió i lloc, intervenció militar en el cas que algun dels signants es veiés amenaçat per alguna revolució liberal.

Aquesta “Santa Aliança” era l’encarregada de restaurar per la força l’absolutisme allà on fes falta. Se signà el 1815 per tres potències: Àustria, Prússia i Rússia i que posteriorment s’uniran la majoria d’estats excepte l’Imperi Otomà, els Estats Pontificis i el Regne Unit.

A l’acord de 1815 entre les quatre grans potències reunides a Viena tots es comprometen a portar una actuació conjunta enfront de qualsevol intent francès d’ampliar les seves fronteres.

El nou mapa geopolític d’Europa

El nou mapa d'Europa sorgit del Congrés de Viena al 1815
El nou mapa d’Europa sorgit del Congrés de Viena el 1815

Les noves fronteres d’Europa sorgides del Congrés de Viena de 1815 va tenir com a principals punts:

  • França havia de tornar a les seves fronteres de 1790.
  • Rússia recuperava territoris polonesos (Ducat de Varsòvia), Romania, Ucraïna, Moldàvia…
  • Prússia, a la zona oriental obtenia territoris polonesos (part de Sajonia) i a l’oest Colònia, Bonn…
  • Àustria, a la zona oriental recuperava la regió del nord dels Carpats, Llombardia i el Vèneto. Els Països Baixos Austríacs els havien perdut. Itàlia passava a ser una possessió dominant d’Àustria.
  • Regne Unit, patia escassos canvis, però estratègics: obtenia illes per diferents oceans del món: Illa d’Heligoland, Illa de Malta, Illes Jòniques, Colònia del Cap de Bona Esperança, Illa de l’Ascensió, Illa Maurici, Illa Trinitat, Tobago i Santa Lucia, entre altres.
  • Restabliment de les divisions dels territoris alemanys i italians.

La nova Confederació germànica:

Unió d’Estats federats. S’institueix una Dieta, sota la presidència austríaca. Els diferents estats havien d’enviar delegats. La Dieta era una assemblea amb seu permanent a Frankfurt. Cada estat mantenia la seva independència en assumptes interns. Quedava prohibit la guerra entre estats de la Confederació. Feia falta el consentiment de tots els estats perquè qualsevol d’ells declarés la guerra a un tercer país.

Durarà fins a 1866, quan va tenir lloc la seva dissolució. És en aquest moment quan es crea la Confederació de l’Alemanya del Nord, creada per Bismarck, molt important per a la futura unificació alemanya.


Tots els articles del curs:

  • Link Europa i el món colonial a finals del segle XVIII
  • Link Era napoleònica a Europa (1799-1815)
  • Link Congrés de Viena i la Restauració de l’ordre europeu
  • Link Canvis socials i econòmics al segle XIX
  • Link Liberalisme i nacionalisme al segle XIX
  • Link Les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
  • Link L’expansió del gran capitalisme industrial
  • Link L’Europa de Bismarck i els estats-nació liberals
  • Link Imperialisme i expansió colonial al segle XIX
  • Link La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
  • Link Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
  • Link El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
  • Link Revolució Russa (febrer – octubre de 1917)
  • Link Les democràcies de l’Europa d’entreguerres: Gran Bretanya, França i Alemanya
  • Link Ascens al poder del feixisme a Itàlia el 1922
  • Link Sistema imperial: el Pròxim Orient, l’Índia, el Japó i la Xina
  • Link Estalinisme a l’URSS en l’època d’entreguerres
  • Link Revisió del Tractat de Versalles i la reobertura del conflicte a Europa
  • Link La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
  • Link Nazisme: l’ascens al poder a Alemanya
  • Link La Revolució de Novembre de 1918 d’Alemanya
  • Comentaris a "Congrés de Viena i la Restauració de l’ordre europeu"

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

    A l'enviar el formulari es demanen dades com el teu correu i nom que s'emmagatzemen en una galeta perquè no hagis de tornar a completar-los en pròxims enviaments. A l'enviar un formulari has d'acceptar la nostra política de privacitat.
    • Responsable de les dades: Hispano Atlantic Consulting, Ltd.
    • Finalitat: Respondre a sol·licituds de l'formulari.
    • Legitimació: El teu consentiment exprés.
    • Destinatari: Hispano Atlantic Consulting, Ltd. (dades emmagatzemades en la base de dades del web).
    • Drets: Tens dret a l'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oblit de les seves dades.
    %d bloggers like this:
    Secured By miniOrange