El llarg telegrama de George F. Kennan
El "llarg telegrama" va ser un document reservat enviat pel diplomàtic nord-americà a l'URSS George Frost Kennan el 1946. En aquest document desenvolupava la política nord-americana de la contenció envers la Unió Soviètica. Per això, el document de Kennan es va convertir en un referent per la política exterior del president Truman.
El diplomàtic nord-americà George F. Kennan
Kennan va ser una de les figures més prominents de la Guerra Freda. En el "llarg telegrama" de 1946 Kennan argumentava que el règim soviètic era intrínsecament expansionista. Segons el diplomàtic nord-americà la seva influència s'havia de "contenir", especialment a les àrees d'importància estratègica per als Estats Units. En un segon document, escrit l'any 1947, Kennan desenvolupava més àmpliament la seva teoria de la contenció.
Aquests textos es consideren els documents ideològics fundacionals de la política de la Guerra Freda i expressen la política antisoviètica de l'administració Truman. Kennan participà també en la formulació i fundació dels programes i institucions nascuts de la Guerra Freda, com ara el Pla Marshall.
Conclusions de Kennan en el "llarg telegrama"
- La Unió Soviètica es percebia a si mateixa com en una guerra eterna contra el capitalisme.
- Els grups d'esquerra moderada (no-comunistes) eren percebuts pel règim soviètic com a enemics, no com aliats.
- La Unió Soviètica utilitzaria com a aliats als elements marxistes localitzats al món capitalista als quals pogués controlar.
- L'«agressió soviètica» no estava fonamentalment alineada amb els punts de vista del poble rus o la realitat econòmica, sinó més aviat amb la «històrica paranoia i xenofòbia russa».
- L'estructura del govern soviètic prohibia la descripció objectiva tant de la realitat interna com de l'externa.
En conclusió, el telegrama de Kennan va tenir una gran repercussió a l'administració nord-americana. Certament, va influenciar en gran manera les decisions del President Truman. Malgrat tot, a mesura que els Estats Units assumien una estratègia militar més agressiva, Kennan va alertar que s'havien malinterpretat els seus escrits. Kenan mai estigué d'acord amb la cursa armamentista associada a la Guerra Freda, ja que ell no considerava la Unió Soviètica un rival, ni una amenaça, militar (ja que era un país molt desgastat per la guerra) sinó un fort rival ideològic i polític.
