El teló d'acer: discurs de Winston Churchill a Fulton
El 1946 Winston Churchill ja no era el primer ministre britànic. Churchill va ser convidat als Estats Units pel president Harry Truman. Allà, el 5 de març de 1946, a petició del Westminster College, Churchill va pronunciar el seu famós discurs del "teló d'acer". A més d’acceptar un títol honorífic de la universitat, Churchill va fer un dels seus discursos més famosos de la postguerra.
En aquest discurs, Churchill va pronunciar una frase molt descriptiva que va sorprendre els Estats Units i a la Gran Bretanya. Deia així: "de Stettin al Bàltic a Trieste a l'Adriàtic, un teló d'acer ha dividit el continent".
Abans d’aquest discurs, els EUA i la Gran Bretanya s’havien preocupat per les seves pròpies economies de postguerra. Segons Churchill no estaven prestant suficient atenció al perill soviètic. L'ex-primer ministre assegurava que calia canviar d'opinió respecte a la Unió Soviètica. Calia abandonar l'actitud d'agraïment pel paper proactiu de la Unió Soviètica per acabar amb la Segona Guerra Mundial.
Data: 03/05/1946
Aquest discurs de Churchill, que va titular "Els sinus de la pau", va canviar la manera com l'Occident democràtic veia l'Orient Comunista.
Tot i que molta gent creu que Churchill va encunyar la frase "el teló d'acer", no va ser així. La realitat és que el terme s'havia fet servir durant dècades (incloses en diverses cartes anteriors de Churchill a Truman). L’ús que va fer Churchill de la frase va donar una circulació més àmplia. El discurs de Churchill va estendre definitivament la idea que Europa havia quedat dividida en dos mons completament diferents.
Fragment del discurs sobre "el teló d'acer"
Es presenta ara una oportunitat clara i brillant per als nostres països respectius. Negar-se a admetre-la, o deixar-la marcir, ens faria incórrer durant molt temps en els retrets de la posteritat (...). L'edat de pedra pot presentar-se sota les ales enlluernadores de la ciència (...) Aneu amb compte, us dic, és possible que amb prou feines quedi temps (...)
Des de Stettin, al Bàltic, a Trieste, a l'Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d'acer. Després d'ell es troben totes les capitals dels antics Estats d'Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països entorn d'elles es troben en el que he anomenat l'esfera soviètica. I tots estan sotmesos, d'una manera o altra, no només a la influència soviètica, sinó a un altíssim grau de control per part de Moscou (...). He vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que res admiren més que la força i res respecten menys que la debilitat (...). Cal que els pobles de llengua anglesa s'uneixin amb urgència per impedir als russos tota temptativa de cobdícia o aventura.
Westminster College, Fulton, Missouri
5 març 1946
