Estalinisme a l'URSS en l'època d'entreguerres

Amb la mort de Lenin l'any 1924 s'obrí un llarg procés de pugnes per la substitució del líder de la revolució. La persona que acabà aconseguint el control del partit comunista va ser Ióssif Stalin, qui implantà una nova forma de dirigir el país, l'estalinisme, que era una forma particular d'interpretar i aplicar la doctrina oficial de l'URSS, que era el marxisme-leninisme.

Les principals idees de Stalin dins de la pràctica política eren:

• La defensa del socialisme en un sol país.
• La lluita de classes s'agreujaria al llarg del desenvolupament del socialisme, amb la qual cosa seria necessari augmentar el control per part del partit i del Comitè Central.
• Una moral més conservadora, principalment en allò que s'ha referit a la qüestió de la dona.

La Unió Soviètica durant els anys d'entreguerres

Evolució política de l'URSS

La Revolució Russa de 1917 activà les forces opositores al nou règim soviètic, que ràpidament iniciaren un conflicte bèl·lic contra el govern bolxevic i l'Exèrcit Roig. La Guerra civil russa s'engegà el novembre de 1917 i obligà el règim comunista a adoptar mesures extraordinàries per fer-hi front. Per això la primera etapa d'existència del règim soviètica s'associa amb el Comunisme de Guerra. Quan la guerra s'acabà el 1921 el país estava devastat econòmicament.

Cronologia principal:

• Guerra Civil (1917-1921). Aplicació del comunisme de guerra.
• Nova Política Econòmica, NEP (1921-1929). Lenin adopta el nou programa econòmic per evitar el col·lapse de l'economia russa, un cop acabada la guerra civil. El gener de 1924 la mort de Lenin provocà una greu crisi interna del règim. En paral·lel a aplicació de la nova política econòmica Stalin aconsegueix imposar-se com a nou líder per sobre de la resta de líders comunistes.
• Estalinisme (1927-1953). Stalin exerceix el poder com a dictador personal, amb un sistema de partit únic. Nova rectificació de la política econòmica.

Guerra Civil Russa (1917-1921)

La Guerra Civil Russa va ser un conflicte bèl·lic que enfrontà el nou règim soviètic (bolxevics) contra els opositors, units en el Moviment Blanc, que era una amalgama de forces nacionalistes contrarevolucionàries russes, en molts casos favorables al tsar. En el bàndol opositor també van participar-hi alguns militants dels partits d'esquerres com els socialistes revolucionaris i els menxevics.

Principals esdeveniments i líders contrarevolucionaris:

• Principals militars contrarevolucionaris: Aleksandr Koltxak, Anton Denikin, Piotr Wrangel...
• 1918-1919: intervenció estrangera al Caucas de tropes provinents de França i Gran Bretanya.
• Secessions d’Ucraïna, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, països bàltics, Finlàndia i Polònia.

L’Exèrcit Roig estava dirigit per Trotstky. La victòria de l'Exèrcit Roig a la Guerra Civil es produí gràcies al bloc homogeni que creà i de la falta d’unitat dels enemics. Entre el 1920-1921 el règim soviètic guanyà la guerra i el febrer de 1921 envaí Geòrgia i la reintegrà al règim.

La guerra consolidà el nou règim i el modelà. A més convertí el règim en un sistema de partit únic (que no estava previst per Lenin), perquè durant la guerra els bolxevics es van quedar sols. Acabada la guerra s'instaurà definitivament un règim de partit comunista. Però la guerra arruïnà el sistema del soviet, on ja només participaven els comunistes. El Soviet Suprem continuà existint, però passà a estar dirigit exclusivament pel Partit Comunista.

Règim de partit únic que posà un instrument fonamental de control social: la defensa interior del règim. No era únicament policial: la Txecà (1917-1922), OGPU (1922-1934), NKVD (1934-1954) i finalment KGB (1954-1991). Els serveis de policia secreta i informació eren la segona institució més important del país. Braç crucial de control del nou règim.

Evolució econòmica durant els anys de la guerra civil

Comunisme de guerra

Adopció de l’economia de guerra:

• Sector industrial: plena estatalització de les empreses. L'octubre de 1917 es va produir l'ocupació de les empreses pels treballadors. La discussió del partit comunista era com s’havia de realitzar la col·lectivització de les empreses: si directament pels treballadors i sindicats o per l’Estat. Finalment, es decidí per l’estatalització. Es va imposar a la indústria estatalitzada una disciplina militar: règim de treball dur per mantenir els nivells de producció que la guerra imposa.
• Sector agrícola: la gran promesa dels bolxevics era l'entrega de les terres als agricultors. Se’ls imposà una requisa d’aliments forçada per proveir els militars en guerra. La pagesia mantenia la propietat de la terra, però era l’Estat qui decidia quina part de la producció es podia quedar el pagès i quina era requisada.
  • 1919: Reaparició d’un vell sistema, la Prodrazvyorstka. Significava la confiscació de cereals i altres productes agrícoles dels camperols a preus fixos nominals segons quotes especificades. Això causa grans protestes dels camperols i motins locals.
  • Aquesta insostenible situació econòmica va portar a aixecaments en el camp (com la Rebel·lió de Tambov) així com vagues i violents malestars a les fàbriques.
  • Març de 1921: Rebel·lió de Kronstadt. Va ser l'última gran rebel·lió en contra del domini bolxevic.
  • Caiguda producció agrícola (quadre 1). 1920: catàstrofe alimentaria, engruna a les principals ciutats soviètiques.

El partit comunista celebrà entre els dies 8 i 16 de març de 1921 el seu 10è Congrés, on es van prendre importants decisions:

• Rectificació de la política econòmica. Abandonament del comunisme de guerra i adopció de la Nova Política Econòmica, NEP.
• Rectificació de la subordinació dels sindicats al partit comunista en contra de les tesis de l’oposició obrera.
• Manteniment del règim polític de la guerra civil, per tant, es manté el règim de guerra i el sistema de partit únic.

Nova Política Econòmica NEP: Rectificació de la política econòmica

• Sector agrari: fi de les confiscacions forçades i establiment d’unes relacions normals dels pagesos amb l’Estat. Pagament d'impostos a partir de 1924 en moneda. Ratificació d’una estructura agrària basada en la propietat: petita, mitjana i gran (Kulak, burgès agrari).
• Sector industrial: desestatalització d’una part de les empreses. Aquestes empreses no van ser retornades als seus propietaris, sinó que varen ser donades als treballadors (empreses de menys de 50 treballadors). Es va prometre a les empreses estatals organitzar-se en grups d’empreses per actuar de forma autònoma.

La NEP abandonava la utopia d’una economia estatal sense moneda i el restabliment d’un mercat parcial. Les coses van anar significativament millor. El final de l’aplicació de la NEP fou la mort de Lenin i l’inici d’una crisi interna al partit comunista, no només pel poder sinó per la defensa de la NEP o la rectificació. Sempre en el terreny econòmic. El sistema polític mai es va qüestionar.

El partit comunista no era un bloc homogeni: els bolxevics no eren un grup unit, però Lenin havia estat capaç de mantenir-se com a líder. Quan morí, l'any 1924, aflorà una intensa lluita interna per prendre el poder. També es produí una lluita per l’aplicació de la NEP perquè en el món urbà industrial s'estava imposant importants desajustaments.

L'increment de l’atur va ser fruit de la introducció de criteris de competitivitat a les empreses que provocaren la pèrdua de llocs de treball als treballadors menys qualificats. El restabliment del mercat va aflorar el dels intercanvis: corrupció que afectava directament al partit comunista.

Trostky començà a actuar contra aquesta corrupció donant suport als que criticaven la NEP. Trotsky volia establir un programa que reactivés el moviment revolucionari i que plantegés un salt cap a l’economia industrialitzada: concepte de revolució permanent. La Rússia soviètica aïllada havia d’accelerar el procés revolucionari.

Contra les propostes de Trotsky la resposta que va donar la direcció del partit comunista fou la de rebutjar aquest ritme revolucionari. El que s'havia de fer era estabilitzar la situació econòmica i construir el socialisme en un sol país. Per Nikolai Bukharin (oposició de dreta) calia introduir un "socialisme a pas de tortuga".

Lluites pel lideratge a l'URSS després de la mort de Lenin

1923-1925:

Primer combat entre l’Oposició d’esquerres encapçalada per Trotsky i la direcció del partit comunista. Va perdre Trostky (biografia d’Isaac Deutscher). Trostky era un acabat d’arribar al partit comunista en el moment de la Revolució de 1917. S'havia integrat al partit l’abril de 1917 quan es produí el retorn de Lenin per fer la segona revolució. Després s’encarregà de dirigir l’Exèrcit Roig, però mai va ser un home de partit. No era el més popular dins del partit ni a Rússia. El 1925 Trostky va ser derrotat políticament i obligat a dimitir del comissionat de guerra.

Els guanyadors van ser el triumvirat format per Zinóviev-Kàmenev-Stalin.

1926-1927:

L'anterior triumvirat format per Zinóviev-Kàmenev-Stalin es va trencar. La lluita interna es va mantenir amb nou conflicte entre Grigory Zinoviev, Ióssif Stalin i Nikolai Bukharin. Zinoviev era des del 1919 president de la III Internacional, Stalin secretari general i Bukharin defensor de la NEP.

Zinoviev va plantejar el conflicte sobre qui havia de tenir el poder real: el líder a la Internacional Comunista o el líder del partit que formava part de la Internacional. Trostky es va sumar al grup d'oposició: ‘oposició unida’.

Context internacional: el 1925 l'URSS es trobava de nou amenaçada. Els laboristes anglesos estaven al poder i Gran Bretanya va reconèixer el govern soviètic. Inici de relacions econòmiques, però el govern MacDonald caigué i Baldwin suspengué les relacions i trencà el flux comercial. Això va ser vist per Stalin com un amenaça.

Stalin va dir contra l'oposició unida: “s’ha de defensar Rússia contra aquest front unit que uneix Chamberlain amb Trostky”. L'oposició unida va ser derrotada. El 1927 Trostky va ser desterrat al Caucas després de convocar una manifestació il·legal.

1927-1928:

Estancament NEP, que havia donat bons resultats entre 1925-26, però que ara el 1927-28 es tornava a caure. Crítica cap al món pagès, als kulaks, els quals se'ls feien responsable del retrocés agrari. Stalin decidí lliurar la batalla definitiva pel control del poder. Derrotat l’enemic assumí el seu programa. Ara amb l’estancament agrari acceptà que s’havia d’adoptar una nova política econòmica. Enfrontament Stalin- Bukharin.

Stalin plantejava procedir a la col·lectivització del món pagès: desaparició dels kulaks i substitució per la col·lectivització agrària (estat/cooperativa agrària, tot en mans de l'Estat).

A més Stalin defensava introduir mesures imprescindibles per plantejar un programa d’acceleració industrial. Accelerar el món agrari transferint mà d’obra del camp a la ciutat. Presentació del primer pla quinquennal (1928-1932).

El desembre de 1929 es produí la derrota de Bukharin, que fou destituït del partit.

Estalisme

Stalin, a través del programa del Pla Quinquennal recuperà les polítiques del comunisme de guerra, que van situar a l'URSS com una potència industrial emergent.

L'èxit del primer pla quinquennal van convertir a Stalin en un líder popular, però el règim polític no va patir canvis i es mantingué com a partit únic. Stalin eliminà tota la dissidència interna i descarregà en la GPU (policia secreta) tot el control social a través de la coacció. Convertí la GPU en la institució principal de l’Estat per sobre del partit i només per sota del mateix Stalin.

Fins a 1934 la nova situació política no es va aplicar. Estava per arribar l’època del terror de masses de 1934. L'assassinat de Sergei Kirov (un dels líders de la revolució) serví a Stalin de pretext per a l'escalada repressiva contra els elements dissidents del Partit, que culminarien en la Gran Purga de finals de la dècada de 1930 en què molts vells Bolxevics van ser detinguts, expulsats del Partit i executats.

Stalin inicià una conspiració contra ell mateix. Principal enemic: Alemanya. Stalin va acusar els seguidors de Zinoviev d'assassins. El 1936 s’intensificà el terror. “Els Processos de Moscou” van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Stalin:

• 1936 Kàmenev i Zinóviev.
• 1938 Bukharin (Judici dels Vint-i-Un).
• Purga de l’exèrcit.

El terror no només fou una arma de repressió política sinó també econòmica. Accelerà el ritme de producció i de treball pel poder de coacció. Va convertir en delicte de mort el no compliment dels ritmes de producció. Entre 1937 i 1938 es van detenir 1.500.000 persones, es van condemnar 1.345.000 i s’executaren el 51% els processats.

El 1940 l'URSS era una potència industrial.