Els Estats Generals de 1789 i la conversió en Assemblea Nacional
Un cop escollits els representants de cada estament que serien cridats per participar en els Estats Generals a Versalles, el 5 de maig de 1789 es produí l'obertura solemne amb la presència del rei Lluís XVI. Aviat, però els desacords en la forma de votació farien evidenciar les grans diferències entre els 3 estaments allà presents. I és que el Tercer Estat, amb gairebé 600 diputats, volien reunir-se en una sola sala i votar per persona, i no en bloc, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com volia la tradició.
El desacord acabà amb la reunió separada, en un local improvisat, dels diputats del Tercer Estat, que mitjançant un jurament es van comprometre a donar una constitució a França. Els Estats Generals de 1789 es transformaven, per voluntat del Tercer Estat, en Assemblea Nacional Constituent, que tindria com a missió transformar el país en una monarquia constitucional i parlamentària.
La reunió dels Estats Generals de França, maig de 1789
Seguint el protocol dels grans esdeveniments de l'Estat, el 2 de maig de 1789 es va fer la rebuda dels representants dels tres estaments vinguts de tot el país per la reunió dels Estats Generals. Cal tenir en compte que la darrera ocasió en la qual es van reunir els Estats Generals va ser l'any 1614.
Segona la tradició, els nobles sempre vestien amb robes daurades, l'alt clergat anava de color violeta i el tercer estat de negre. El 5 de maig de 1789 va ser la data triada per l'obertura solemne, a Versalles, dels Estats Generals, que havien de decidir si el primer i segon estat pagaven o no impostos. Davant del que pogués passar, Lluís XVI va avisar la Guàrdia Suïssa (10.000 homes) perquè rodegessin París i Versalles per por a aldarulls.
Bibliothèque nationale de France
El 5 de maig s'inauguren els Estats Generals en una sala de l'Hotel des Menus Plaisirs. Lluís XVI va fer el discurs d'obertura on insistí que ell, com a rei, seria el jutge de les discussions. També parlà el ministre Necker fent un quadre de la situació econòmica del país. No es va donar cap resposta a les queixes dels "Cahiers de doléances". Aquest va ser el primer desengany per a la majoria de diputats.
Un altre punt de desacord va ser la idea dels representants del tercer estat de deliberar tots junts i votar per persona i no per estament.
La gran discussió dels Estats Generals: votació conjunta per estaments o per persona?
A partir del 6 de maig la discussió sobre el mètode de votació es fa més viva. Lluís XVI era partidari de seguir amb la tradició que marcava que cada estament s'havia de reunir per separat. Però no tothom era partidari d'aquesta opció dins del primer i segon estament. 47 membres del segon estat volien que la verificació de tots els membres es fes de forma conjunta. I del primer estat hi havia 114 que volien una verificació comuna. Aquesta discussió durà tot un mes.
El 12 de juny l'abat Sieyès proposà que tots els membres del primer i segon estat que volien la verificació comuna s'unissin amb el tercer estat. El tercer estat ho acceptà, però en el segon estat només ho acceptaren 79 persones i el primer estat ajornà donar una resposta.
El 13 de juny tot el tercer estat i alguns membres del segon i primer estat es van reunir junts. El 17 de juny l'abat Sieyès proposà que la reunió del segon i tercer estat canviés de nom. Suggerí el nom d'“Assemblea dels representants coneguts i verificats de la nació”. Jean-Joseph Munier recomanà el nom d'"Assemblea legítima dels representants de la major part de la nació en absència de la part menor”. I el comte de Mirabeau (noble) proposà que la reunió es convertís en la representant del poble francès i que se li digués “Assemblea Nacional”.
S'aprovà el canvi de nom i es declarà que tota pujada d'impostos que no hagués estat votada a l'Assemblea Nacional havia d'anul·lar-se a tota França. Aquest va ser el moment jurídic de trencament amb el passat. El 17 de juny de 1789 passà per ser el dia en què nasqué el sistema parlamentari representatiu francès.
L'Assemblea Nacional: la revolució política i jurídica des de dalt
S'estava produint una revolució política des de dalt. Revolució política i jurídica. El 20 de juny Lluís XVI prohibí la reunió de l'Assemblea Nacional adduint treballs de reforma en la sala on s'estava reunint. Declarà que l'Assemblea no podia reunir-se més i que qualsevol sessió serà anticonstitucional. I al mateix temps convocava una Sessió reial pel 23 de juny.
Però el 20 de juny, desafiant les ordres del rei, els representants del tercer estat i alguns membres del clergat i la noblesa es reuneixen a la "sala del joc de pilota" i prometen no sortir-ne fins que s'aprovés una constitució per França. Va ser nomenat com a president de l'Assemblea Nacional el diputat per París Jean Sylvain Bailly.
El 21 de juny Lluís XVI els tanca la sala del joc de pilota. No fa ús de la violència. Els membres de l'Assemblea Nacional es dirigeixen a l'Església de Sant Lluís i s'hi sumen 149 membres del primer estat, que es passen al tercer estat.
El 23 de juny se celebrà la sessió reial on parlà Lluís XVI que prohibí l'Assemblea Nacional i afirmà que s'havia de mantenir la distinció dels estaments. Declarà nul·les les decisions de l'Assemblea Nacional. El rei insistí que els Estats Generals només podien deliberar sobre els impostos. Lluís XVI va fer una contraoferta:
- Si es reunien per separat oferia al primer i segon estat la reducció dels privilegis econòmics
- l'abolició de la talla,
- reducció de la gabella,
- convocarà els Estats Provincials,
- farà millores a la justícia
- i eliminarà alguns serveis feudals.
Però el tercer estat no ho acceptà i Lluís XVI ordenà dissoldre la sessió. Aleshores es produí el moment decisiu: els representants del primer i segon estat sortiren de la sala, però el tercer estat es quedà. Henri-Évrard de Dreux-Brézé, Gran Mestre de les Cerimònies, ordenà que sortissin de la sala, mentre la Guàrdia Suïssa envoltava a fora l'edifici. El comte de Mirabeau es dirigí a Brezé i li digué que no deixarien el seu lloc si no era per la força de les armes. Bailly, com a president de l'Assemblea, digué “la nació no rep ordres”. Brézé va fer retirar la Guàrdia Suïssa i el tercer estat continuà la reunió.
L'Assemblea Constituent va adoptar immediatament tres decrets fonamentals:
- Confirmació de la seva constitució en l'Assemblea Nacional,
- proclamació de la inviolabilitat dels seus membres,
- decisió d'interrompre el pagament d'impostos si es dissolia l'Assemblea Constituent.
El 24 de juny el segon estat es passà al tercer. I el 25 de juny membres del primer estat es passaren al tercer. El 27 de juny Lluís XVI, aconsellat per Mirabeau, reconegué el que ja era un fet: que el primer i el segon estat s'havien passat al tercer estat. El mateix Lluís XVI va veure que l'única opció que tenia per continuar regnant era l'acceptació l'Assemblea Nacional.
El 28 de juny els Estats Generals es converteixen en Assemblea Nacional quan a aquesta se sumaren tots els representants que encara no ho havien fet. L'Assemblea Nacional representava la nació. El 9 de juliol l'Assemblea Nacional es convertí en constituent, amb l'objectiu de fer una nova constitució pel Regne de França.
Per molts historiadors revisionistes la Revolució Francesa s'acaba aquí, el juliol de 1789.
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
Els Fets de la Presa de la Bastilla a París i l'assalt dels castells al camp francès (la gran por)
El 9 de juliol Lluís XVI, veient els esdeveniments havien anat massa lluny, avisà un regiment alemany que s'instal·là a París, quatre regiments suïssos (al Camp de Mart) i un regiment de la Provença (als Invàlids). En total 30.000 homes envolten París.
El poble de París veient que el rei havia posat l'exèrcit a les portes de la ciutat decideix armar-se per si un cas, per defensar l'Assemblea Nacional. Van a buscar armes a les armeries, els Invàlids. L'11 de juliol Lluís XVI destituí a Necker. El poble de París continuava armant-se pel que pogués passar. El 14 de juliol tornaren als Invàlids, agafaren 3.000 fusells i anaren a la Bastilla per pólvora. La Bastilla estava defensada pel Marquès de Lanay. Finalment, el poble armat entrà a la Bastilla, on es guardava la pólvora.
El 14 de juliol es produïa la pressa de la Bastilla, acte que no estava premeditat. S'havia anat allà a buscar armes. El 15 de juliol Lluís XVI tornà de cacera i preguntà què havia passat. Era una revolta? No, li contesten, és una revolució. Lluís XVI tornà a posar Necker com a ministre. Necker era apreciat pel poble. El 16 de juliol Necker va ser restituït en el seu càrrec.
La notícia de la presa de la Bastilla s'escampà per tot el regne. Que s'hagués assaltat la Bastilla, que representava el poder opressor, s'escampà per les províncies i la gent pensà que si a París havien estat capaços d'assaltar la Bastilla, la gent del camp podia abolir els drets senyorials assaltant els castells dels senyors i cremant els papers.
Espontàniament, es comencen a assaltar els castells dels senyors. No era una revolució sinó una revolta. Només es buscava cremar els contractes.
Aquest moviment que començà el 13/16 de juliol durà fins a l'agost: La Gran Por o Guerra dels castells. Moviment rural. Aquí convergeix el moviment urbà i el rural. També es fa per la por al complot aristocràtic en conxorxa amb els nobles per eliminar l'Assemblea Constituent. Igualment hi ha elements incontrolats. Es demana l'abolició dels drets senyorials.
Les primeres mesures de l'Assemblea Constituent
Davant dels esdeveniments de l'estiu de 1789 a tota França, l'Assemblea Nacional Constituent es reuneix i comença a discutir importants mesures per abolir drets feudals. Hi havia divisió de postures entre:
- Els partidaris d'abolir el feudalisme (Vescomte de Noailles, germà de Lafayette).
- Els contraris a l'abolició del feudalisme. Eren partidaris de retallar les prerrogatives senyorials (seguidors del duc d'Aguillon).
L'opció que triomfà va ser una postura que oficialment abolí el feudalisme, però dins amagarà la proposta d'Aguillon. Són els Decrets del 4 d'agost de 1789 d'abolició del feudalisme. L'Assemblea Constituent els revalida l'11 d'agost.
Oficialment, s'aboleix el feudalisme dominant (mans mortes, mals usos). Sobre la propietat s'estableix que s'ha de pagar un rescat per tenir la plena propietat. Per tenir la propietat plena s'havien d'avançar vint anys el que pagaves en un any. Si ho pagaves en espècie, s'havia d'avançar vint-i-cinc anys. Qui podia pagar aquest rescat era l'alta burgesia. A la pràctica ningú va comprar les terres.
El 1793 la Convenció de la Muntanya aboleix el feudalisme sense rescat. Però aquesta mesura només dura un any. Davant l'abolició del feudalisme es planteja un problema jurídic a l'Assemblea Constituent. Si s'abolia el feudalisme, això implicava legitimar la idea de propietat. Per pal·liar aquest defecte redactà la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà de 26 d'agost de 1789, que havia de ser el preàmbul de la constitució de 1789.
La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Declaració molt important, com a preàmbul de la futura constitució. El 1793 hi haurà una nova declaració de drets i el 1795 la tercera. Estaven pensades per ser l'esperit que havien de reeixir les constitucions. El 1789 es produeix una ruptura amb l'Antic Règim. La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà parla de representants del poble, que són elegits pel poble. La declaració s'inspira en els drets naturals, que són inalienables a tota persona i sagrats de l'home.
Què és el dret natural?
Tots els homes neixen lliures. El dret natural es comença a elaborar per filòsofs del segle XV i XVI. Es coneix com a dret natural modern aquell que s'elabora a partir de l'experiència del descobriment d'Amèrica. Escriptors i filòsofs com Bartolomé de las Casas parla dels crims i el genocidi espanyol a Amèrica. La teoria de De las Casas passa a l'Escola de Salamanca on el Padre Vitoria dirà que tota la humanitat neix lliure i, per tant, no han d'haver-hi amos ni esclaus. Aquesta teoria la reelabora Bodin i els revolucionaris anglesos com Locke, que donen sentit polític al dret natural.
Si tothom és lliure, no poden haver-hi amos ni esclaus. Això va en contraposició al dret natural antic que justifica l'esclavitud. Locke dirà que si l'home neix lliure, l'estat natural de felicitat és la naturalesa, però en aquest estat la naturalesa és humana. L'home per viure en societat necessita escollir uns representants i fan un primer pacte: delegar als representants, però amb la condició que respectin el dret natural.
Tant girondins com jacobins agafen diferents formes de fer segons la forma de veure la societat. Parlen de doble pacte:
- S'elegeixen els representants.
- Aquests representants fan unes lleis per regular la societat: dret positiu. Lleis que han de respectar el dret natural. Aquests drets són universals.
La declaració de 1789 és universal, per això la Revolució Francesa és exportable. Es parla de la igualtat. En la declaració, abans de ser ciutadà s'ha de ser home (humanitat).
Però al mateix mes de setembre de 1789 ja es va dividir la població en ciutadans actius i passius i això hi ha gent que ho començarà a criticar. A partir d'aquí la revolució es va radicalitzant. Amb la constitució de 1791 no es complirà la declaració. No era una declaració burgesa, però la burgesia se'n va aprofitar.
Un burgès no pot fer mai aquesta declaració perquè el dret natural anteposava la llibertat a la propietat. Les relacions capitalistes coarten la llibertat. La declaració de 1795 parla de drets i deures.
La declaració dels drets és una revolució jusnaturalista. La interpretació de classe la van fer els marxistes. Catalogar la revolució com a burgesa és un error, perquè els drets naturals no beneficiaven la burgesia.
El 8 d'agost l'abat Sieyès divideix la població en ciutadans actius i ciutadans passius. A darrere hi havia el rei que feia el paper d'acceptar la declaració però preparant la contrarevolució. Les revolucions són conservadores, sempre.
La Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà s'ha d'interpretar des d'una perspectiva jusnaturalista. La llei està per sobre de tot. La llei mai pot contradir els drets naturals. És un text revolucionari per l'època. Primer és l'home, després el ciutadà. És més important ser home lliure que ciutadà. Primer és la llibertat, en acabat el ciutadà. Aquesta és la interpretació que fa el sector radical de la revolució. Per això qualsevol constitució que no respectés els drets naturals hi havia el dret a rebel·lar-se.
La Declaració no contraposa llibertat i igualtat. Si ets lliure implica que no estàs sotmès al poder de ningú, per tant, tothom és igual. És recíproc, no fa falta firmar un contracte. El text és revolucionari, trenca amb el passat. El Manifest Comunista de 1848 es publica perquè segons Marx el liberalisme no compleix el que s'havia proposat. El problema és que dominarà el liberalisme econòmic, no el polític. El dret natural implica que la llibertat està per sobre la propietat. A la pràctica va passar el contrari.
Qui era lliure? Qui tenia propietat. No hi havia igualtat. El dret natural implica el dret a la llibertat. La llengua, la pàtria... queda en segon terme. El primer és la llibertat. El problema és que no es compleix.
No seria la burgesia la capa revolucionària perquè la burgesia no vol el dret a la llibertat sinó el dret a la propietat. Qui defensa el dret natural és un sector del poble, a París els Sans-Culottes. A partir de 1795 el que triomfa és el liberalisme econòmic. Implanten una declaració de drets i deures. Drets en societat que els donen a una minoria. Predomina la visió de Burke i Smith.
La nova organització administrativa de l'Estat: debats a l'Assemblea Constituent
A partir de setembre-octubre de 1789 comencen els debats a l'Assemblea Constituent per veure de quina manera s'ha d'organitzar l'estat francès. Aquí comencen els autèntics debats. Un sector dirà que la revolució s'ha acabat. Un altre sector opina el contrari, que la revolució s'ha de consolidar i que s'han d'aplicar totes les línies de la declaració.
Tendències dins l'Assemblea:
- Aristòcrates o “negres”. Partidaris de tornar a la situació d'abans de maig de 1789, l'Antic Règim.
- Monarquins. Partidaris de fer una monarquia constitucional tipus anglesa (Monnier). Proposen un sistema de dues cambres, on la cambra baixa fos elegida per sufragi censatari. Les lleis després de ser votades a la cambra baixa passarien a la cambra alta, de designació reial.
- Patriotes. La gran tendència de l'Assemblea Constituent. Són tots aquells que són partidaris de pagar impostos perquè opinen que la nació és el conjunt de ciutadans. Són monàrquics. Suggereixen una monarquia constitucional però amb una sola cambra elegida per sufragi universal. Aquí estan tots, des de capellans a Robespierre, Mirabeau...
Hi haurà un enfrontament entre l'ala conservadora i els patriotes. Al mes de setembre es discuteix, a proposta de Bailly, si l'Assemblea ha de ser unicameral o bicameral. Finament, s'aprovà que hi hagués una sola cambra per 849 vots a favor, 89 en contra i 100 abstencions i que el rei serà el cap de l'estat amb dret a veto suspensiu sobre l'Assemblea legislativa. El rei podrà vetar fins a 3 cops una llei. Finalment, en dos anys haurà de ser sancionada. Molts decrets d'aquesta època seran aplicats a l'època del Terror. El rei es dedicà a obstaculitzar l'obra de l'Assemblea, per això s'acaba assaltant les Tulleries.
A partir de novembre de 1789 es constitueix la primera Assemblea Constituent de forma oficial amb Bailly com a president. A l'Assemblea Constituent hi haurà uns diputats que s'asseuran a la dreta (aristòcrates i monàrquics) i a l'esquerra (patriotes). Aquest és l'origen de la distinció entre dretes i esquerres dels parlaments actuals. Dins la dreta hi havia el sector d'extrema dreta, els negres, que volien el retorn a l'Antic Règim. 200 nobles havien fugit de França per refugiar-se a Àustria.
Els clubs polítics
L'Assemblea Constituent discutia sobre la reorganització del Regne de França. Les discussions de l'Assemblea Constituent eren una perllongació dels debats que els produeixen als Clubs Polítics. Amb la Revolució per primer cop els debats polítics s'han obert al públic. Si abans es realitzaven als salons, on només tenien accés els nobles, ara els Clubs Polítics són espais oberts.
El setembre de 1789 hi havia tres clubs:
- Club dels Aristòcrates. Els negres tenien el seu club a París, al Salon Français. El màxim representant era el Comte d'Artois, futur Carles X.
- Club dels Imparcials. Grup dels monàrquics. El novembre de 1789 el club farà una nova secció: Club dels Amics de la Constitució monàrquica.
- Club Breton. Club dels patriotes, fundat el juny de 1789 a Versalles. Del Club Breton surten tots. Com que tot el moviment es fa a París, van decidir traslladar-se a un convent de Dominiques a París. A partir d'aquí se'ls coneixerà com els Jacobins. El 1790 del Club Breton surt el Club d'Amics de la Constitució.
El juliol de 1791 una part del Club dels Amics de la Constitució (jacobins) no està d'acord amb altres membres del club d'acusar el rei d'escapar-se i el club es divideix entre:
- Els partidaris de no fer dimitir el rei: Feuillants (monàrquics).
- Els que demanen que es condemni el rei: Cordeliers (ja són republicans).
Del Club Breton sorgí el 1790 la Societat d'Amics dels Drets de l'Home (cordeliers), el grup més a l'esquerra de tots. Voldrà aconseguir que tot el jusnaturalisme s'apliqui. Hi són dins George-Jacques Danton, Jean-Paul Marat, Jacques-René Hebert. Aquest serà l'únic club obert a tothom. A la resta de clubs s'havia de pagar una quota. Als clubs on s'havia de pagar quota, s'hi trobava la burgesia revolucionària, no el poble, però tots eren jacobins i es reunien al mateix lloc. Això provocava encesos debats. A l'assemblea hi havia vot unipersonal, no es votava per grup. No hi havia grups homogenis, cadascú votava el que li semblava.
Els clubs van permetre fer arribar la política, fins aquell moment dins l'esfera privada, a la pública. A través d'ells es va dur a terme una difusió molt àmplia dels debats. Va ser la primera vegada que els debats públics arribaven a la població.
El 10 d'agost de 1792 els Patriotes quedaran com l'únic grup dins el Club Breton i seran coneguts com a Jacobins. En una república on el poder ve de baix, un grup o una tendència són anticonstitucional. No podia haver llibertat d'opinió en quant hi havia grups que atemptaven contra la república. Dins dels Jacobins, el 1792, van sortir les tres tendències bàsiques:
- La Muntanya (liberalisme polític), dividit entre els
- Radicals, a favor del Terror (Hebertistes).
- Indulgents, en contra del Terror.
- Moderats (Robespierre, Danton, Marat).
- Girondins (preeminència del liberalisme econòmic).
Des de 1789 resta pendent celebrar eleccions per elegir els diputats de l'Assemblea Constituent. Calia abans elaborar els districtes electorals. A París els districtes es van fer per barris. A París els Sans-culottes i les dones, com que no podien accedir als clubs, van mantenir la seva estructura electoral. Els Sans-culottes es van aprofitar de la xarxa organitzada a cada barri i se la van apropiar per fer les seves reunions com si fossin clubs.
S'inicia el moviment seccionari. La majoria de seccions (43 de 48) són les que porten el moviment revolucionari al carrer per pressionar a la Constituent perquè fos més radical. El moviment seccionari coincideix amb els Girondins. La gent estava organitzada.
Des dels inicis i hi havia dos poders: el poder de la Comuna (les seccions) i el poder de l'Assemblea. Al moviment seccionari eren les masses els qui el controlen i per això són ells els que assalten la Bastilla.
