Història d'Europa
L'Edat Antiga a Europa i el Pròxim Orient
L'Edat Antiga és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476. Comprèn un període molt extens en el temps i també en l'extensió territorial: la Mesopotàmia, Egipte, el món clàssic i hel·lenístic grec per acabar a l'immens Imperi romà.
L’edat mitjana és el període històric comprès entre la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476 i la conquesta otomana de Constantinoble el 1453.
L'Edat Moderna, seguint la divisió cronològica tradicional, comprèn els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest període s'identifica amb un ordre o règim polític i social específic (l'Antic Règim), caracteritzat per la concepció jurisdiccional i patrimonial de la sobirania.
La Història Contemporània d'Europa comprèn un període màximes tensions socials, polítiques i econòmiques. El trencament amb l'Antic Règim i l'expansió del capitalisme i l'imperialisme marquen el segle XIX. Les tragèdies provocades per les dues guerres mundials són les protagonistes de la història del segle XX.
La Història del Món Actual és aquella que comprèn el període inclòs en la guerra freda: el 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial i el 1991 amb la caiguda de la Unió Soviètica.
