Elliot Fernandez

Història de l'edat mitjana a Europa

L’edat mitjana és el període històric comprès entre la caiguda de l’Imperi Romà, l’any 476 i la conquesta otomana de Constantinoble al 1453.
Elliot Fernandez
Elliot Fernandez
He has a degree in History from the Autonomous University of Barcelona (2009) and a Master's in World History from Pompeu Fabra University (2011).
Post on 2015-08-11 | Updated on 2022-10-10

La història de l'edat mitjana a Europa és el període intermedi entre l’edat antiga i l’edat moderna. Historiogràficament, l'edat mitjana compren l'etapa entre els segles V al XV. A l'Europa occidental els límits temporals d'aquest període estan marcats per la caiguda de l’Imperi Romà d'Occident, l’any 476, i la presa de Constantinoble per part dels otomans l'any 1453, o bé amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492.

El nom d’aquest període va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè consideraven l’edat mitjana una època fosca situada després d’un dels moments de major esplendor cultural, l’època clàssica.

La crisi del segle III a l’Imperi romà

Entre els anys 250 i 270 l'Imperi Romà patí greus problemes a la frontera que provocaren el seu col·lapse militar. El control del territori s'anava perdent i l'Estat entrava en una clara decadència.

Imperi Romà cristià: la conversió de Constantí (312)

La Història de l'Imperi romà i d'Europa canviarà radicalment al 312 i que determinarà l'esdevenir els segles següents. Es tracta de la conversió al cristianisme de l'emperador Constantí al 312.

Invasions bàrbares: la fi de l’Imperi romà d’Occident

Després de les invasions bàrbares i l'establiment de les noves poblacions en l'espai que ocupava l'Imperi romà, a l'antiga Hispània el poder polític dels visigots no estava en absolut establert.

Expansió de l’Islam, àrabs i berbers a la Mediterrània (segles VIII-X)

Les tesis històriques tradicionals asseguraven que a partir del trencament entre el món occidental i el món islàmic començava una època fosca per l'Europa. Però en l'actualitat aquesta postura adquireix una nova significació.

Agricultura i alimentació pagesa abans de la Revolució Feudal

Continua sent una incògnita saber com s’organitzava la producció agrària a les societats europees prefeudals als segles IX i X.

L’Imperi Carolingi (751-987). L’emperador Carlemany

L'Imperi Carolingi, dins l'etapa del Regne dels Francs, és cabdal en la història d'Europa. Compren dos períodes: la dinastia Merovíngia (481-751) i la dinastia Carolíngia (751-987).

La gènesi de l’ordre feudal

Durant el període comprès entre els segles VIII i X es produí una transformació progressiva de les estructures econòmiques i socials a l'Europa occidental molt rellevant, que facilitaria la posterior revolució feudal.

L’Església: una institució universal en l’ordre feudal

El període baix-medieval correspon amb la consolidació de l’Església com a institució universal. La unió entre el poder reial i l’Església va ser molt important en aquest període.

La gènesi de les monarquies feudals

La desaparició del Regnum a l'Europa occidental donà pas a una multitud de monarquies de tipus feudals, on la figura del rei no desaparegué, però patí canvis crucials.

Les ciutats medievals en el feudalisme i l’expansió comercial

Abans de la revolució feudal dels segles XI-XII a Europa només trobem ciutats rellevants a l'Imperi Bizantí i als territoris musulmans.

La qüestió del creixement medieval (segles XI-XIII)

El desenvolupament del feudalisme als segles XI-XIII va ser possible pel creixement demogràfic i econòmic que es produí a Europa.

La desacceleració baixmedieval dels segles XIII i XIV

Entre finals del segle XIII i el segle XIV Europa va viure un període de crisi generalitzada. Els primers símptomes d'aquesta crisi van ser les males collites, les epidèmies de pesta i les guerres.

La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

La Guerra dels Cent Anys va ser un llarg conflicte bèl·lic entre la Casa de Plantagenet, d'Anglaterra, i la Casa de Valois, de França.

Els efectes econòmics i socials de la crisi baixmedieval

La crisi per les males collites de principis del segle XIV sumat a l'arribada de la Pesta Negra van provocar la crisi de la baixa edat mitjana, que arribà fins al segle XV.

Revoltes camperoles i conflictivitat urbana a la baixa edat mitjana

La crisi de la baixa edat mitjana va provocar malestar i revoltes a tota Europa, especialment al segle XIV: en són exemple les revoltes camperoles i la conflictivitat social a les principals ciutats del continent.

El Cisma d'Occident (1378-1417)

Entre el 1378 i el 1417 l'Església visqué un període de crisi durant el qual fins a tres papes rivals es van disputar el reconeixement i la legitimitat dins la Cristiandat.

Bibliografia Història edat mitjana d'Europa

El llistat de bibliografia recomanada d'aquest curs és un conjunt d'obres que permeten aprofundir en el seu estudi.