Història de la Revolució Francesa (1789-1799)
La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerat com l'esdeveniment que marcà l'entrada a un nou període històric, el de l'Edat contemporània. França estava a finals del segle XVIII, com la major part d'Europa, governada per una monarquia absolutista.
Amb unes estructures típicament d'Antic Règim, caracteritzades pel manteniment del vell sistema d'origen medieval de divisió estamental de la societat i amb una propietat de la terra de tipus feudal.
En una societat dividida entre classes privilegiades i no privilegiades i amb una forta crisi de subsistències, es van produir una sèrie de revoltes que van conduir a l'enderrocament del sistema de l'Antic Règim i de la vella monarquia borbònica absolutista.
La crisi de la monarquia francesa de l'Antic Règim
França del segle XVIII estava regida per una monarquia absolutista on el rei regnava amb el consell dels seus ministres. Els monarques d'aquest segle van ser Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI.
Els Estats Generals de 1789 i la conversió en Assemblea Nacional
La Revolució Francesa començà amb la convocatòria dels Estats Generals, l'assemblea dels tres estaments. Els Estats Generals de 1789 es transformaren en Assemblea Nacional Constituent, que convertí el país en una monarquia constitucional i parlamentària.
La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (1791-1792)
La França sorgida de la Constitució de 1791 apostava per una monarquia constitucional que limitava els poders del rei i on la sobirania estava en mans de l'Assemblea Legislativa triada per sufragi censatari.
