Imperi Asteca: conquesta d'Hernán Cortés (1519-1521)

La ràpida conquesta dels territoris de l'Amèrica Central que formaven part de l'Imperi Asteca (estat Mexica) per part dels conqueridors castellans no equival a dir que fos un procés exempt de dificultats. Els conqueridors es van trobar amb resistències per part de la població autòctona. Malgrat tot, en un termini molt breu de temps es va conquerir i ocupar els dos grans estats indis del continent americà.

• Des de Cuba s'organitzà l'expedició que entre els anys 1519 i 1521 va conquerir l'Imperi Mexica (anomenat per la historiografia tradicional com a Imperi Asteca).
• A Panamà entre els anys 1523-1524 s'organitzà una sèrie de viatges protagonitzats per Diego de Almagro i Francisco Pizarro que van ser prolongats entre 1524-1528, fins que es va descobrir i conquerir l'Imperi Inca: conquesta del Perú entre 1531 i 1533.

Tan important com la conquesta va ser el fet que els castellans van poder conservar aquests territoris. El fet diferencial no és només la conquesta sinó que van romandre en el territori. Per què? Paradoxalment, va ser més fàcil conquerir, ocupar i mantenir-se en dos grans estats precolombins amb una població sedentària, que no conquerir i dominar una porció de territoris americans que estaven habitats per pobles nòmades.

Derrotar un grup d'indis i establir-se en una zona era molt difícil. En canvi, aquests grans estats indis van caure en tres anys. Un dels seus grans hàndicaps és la seva pròpia estructura política i religiosa.

Imperi Asteca (estat mexica)

L'emperador i el cap militar eren les figures claus de l'Imperi Asteca, el centre de tot el funcionament de la maquinària imperial. Sense la presència de l'emperador l'imperi no funcionava. Si es capturava l'emperador o el cap militar, la resistència acabava de cop. Un emperador presoner era el caos.

El conqueridor castellà Hernán Cortés s'aprofità d'aquesta circumstància. (l'excessiu pes de l'emperador). D'aquesta incertesa s'aprofità Cortés. El model de conquesta de Mèxic va ser utilitzat posteriorment per Franscico Pizarro per repetir-lo al Perú, però la situació era diferent.

Religiositat i guerra dels mexiques

Existeix una àmplia bibliografia sobre la societat a l'Imperi Asteca. Algunes de les obres més destacades són:

• Geoffrey W Conrad, Arthur Andrew Demarest: "Religión e Imperio. Dinámica de la expansión azteca e inca" (Alianza Editorial, 1988).
• Ross Hassig: "War and Society in Ancient Mesoamerica".

Els mexiques (coneguts per la historiografia tradicional com a asteques) eren la població precolombina que pertanyien a l'ètnica dels otomís. Un dels assentaments era una ciutat anomenada Aztlán, d'aquí el nom pel qual millor els coneixem: "Asteca". Els mexiques començaren una gran emigració i arribaren a Aztlán, on aixecaren una gran ciutat. L'ètnia principal de la zona eren els Nahues. Els mexiques van dur a terme un procés d'aculturació i passaren a parlar la llengua dels Nahues, el Nàhuatl.

L'any 1428 els mexiques s'havien aliat amb els Nahua i organitzaren la Triple Aliança, formada per les ciutats-estats de Tenochtitlán, Texcoco i Tacuba (centre de la vall de Mèxic). La Triple Aliança es pot considerar com el moment fundacional de l'Imperi Mexica (1325).

Tipus de religió: tot apunta que els mexiques acceptaven els déus dels Nahua. El déu més important era el del Sol i de la Guerra: Huitzilopochtlí. Aquest déu necessitava el sacrifici d'humans (presoners). Els presoners també practicaven aquesta mateixa religió. Per a ells era un honor ser sacrificats. Per això els castellans lluitaven fins a la mort, perquè sabien que si els feien presoners, moririen. Al moment de ser sacrificat, durant quatre anys acompanyava el déu al cel mexica. Un cop passats aquests quatre anys el sacrificat es convertia un colibrí. Si no eres sacrificat, anaves a l'infern.

La caiguda de l'Imperi Asteca

Com s'aconseguien nous presoners els mexiques (asteques)? La Triple Aliança va conquerir territoris. Hi va haver guerres entre els indígenes. Els grups rivals annexionats havien de pagar un tribut: menjar, or, plomes, pells... i persones. Com més persones se sacrificaven més feble era l'enemic i millor relació tenien amb el seu déu. Cada vegada que es reclamava el tribut humà organitzaven una cerimònia festiva anomenada "la Guerra Florida", que era un simulacre de guerra.

Els exèrcits sortien de les ciutats per reclamar el tribut humà. Era un simulacre de guerra. Pels mexiques l'ideal no era tant massacrar l'enemic, ni realitzar una gran batalla, sinó obtenir presos per sacrificar al temple. La seva estratègia de combat pràcticament no existia enfront d'aquesta mentalitat bèl·lica. Per això Hernán Cortés només aspirava a la derrota de l'adversari. Guerra a mort. La gran sort de Cortés va ser que trobà grups d'indis que es van aliar amb els castellans per derrotar els mexiques.

Emperador Mexica: Ahuízotl (1486-1502). Acabà de construir el gran temple de la capital imperial: Tenochtitlán. Els sacrificis humans per celebrar la inauguració van durar quatre dies seguits. Els cronistes de segle XVI parlen de milers de sacrificis.

El novembre de 1519 els conqueridors castellans que entraren a la ciutat amb Cortés van descobrir que hi havia una mena de torres i escenaris, construïts amb cranis i altres ossos de gent sacrificada. Cortés assegurava que va comptar els cranis: 130.000 homes sacrificats. Per organitzar aquest sistema d'aprovisionament de gent sacrificable existia el sistema de la Guerra Florida. La realitat que es trobà Cortés va ser molt diferent.

Procés de conquesta

Conquesta en temps de l'Emperador Moctezuma II. Les ciutats independents de Tlaxcala, Cholula i Huejotzingo entre els anys 1508-1513 estaven en guerra oberta entre elles. Els mexicas no els havien aconseguit derrotar. Des de 1515 els mexiques tenienun conflicte obert contra la ciutat de Tlaxcala. Aquesta va ser la guerra amb què es trobà Cortès en iniciar la conquesta. Els mexiques intentaven ofegar econòmicament a Tlaxcala, tallant les previsions d'aliments.

Moctezuma II estava en una situació de debilitat de tipus política amb relació als seus aliats. Era un home que havia perdut prestigi, amb molts dubtes, que havia perdut una guerra i estava perdent una altra i que es trobava amb una gent estranya (els castellans) que estaven avançant ràpidament. Fou un home que va haver d'administrar una crisi política. L'estructura de l'imperi de la Triple Aliança era feble.

Qüestió de les armes: la historiografia clàssica explicava la caiguda dels Imperis precolombins per la superioritat militar europea respecte a l'indi. Aquests historiadors ho tenien molt clar: que tenia l'indi? Deien: "armes de fusta i pedra". En el cas dels mexiques tenien a més fletxes, però no enverinades. Ni la tàctica ni l'estratègia era elaborada. Només tenien l'obsessió per fer presoners. Els mexiques feien atacs en massa, desordenats. Fins i tot es deia que els mexiques van aprendre massa tard les tàctiques dels seus enemics. Per contra, els europeus portaven armes d'acer, arcabussos, canons, cavalls i gossos.

Aquesta és una visió de la història massa simplista, que ha quedat superada pels nous estudis realitzats per la historiografia moderna.

Quan Cortés inicià el procés de conquesta de Mèxic, més o menys comptava amb entre 500 i 900 soldats castellans, com a grup inicial. Portaven armes de foc portàtils, es diu, però Cortés només tenia 13 arcabussos. Tenir cavalls no era sinònim de tenir cavalleria. Cortés portava només 16 cavalls.

La tecnologia europea et podia donar un plus de superioritat enfront dels indis, però també hi havia inconvenients. Cortés portava 10 canons de bronze i 4 canons lleugers (falconete), però un canó triga molts minuts a recarregar-se i de pólvora tenien poca i en aquella zona la humitat la feia quasi inservible. Era una tecnologia molt avançada però amb limitacions importants. L'explicació de l'èxit castellà no podia ser únicament la superioritat tecnològica.

L'explicació de l'èxit de la conquesta només pot ser una:

Si Cortés va poder vèncer i conquerir Mèxic no va ser per la superioritat tecnològica. L'èxit es va deure al fet que Cortés va aconseguir aliar-se amb una gran quantitat de grups indígenes, enemics dels mexiques o bé gent sotmesa pels mexiques. Aquest va ser el secret militar de Cortés. Al setge de Tenochtitlán de 1521, Cortés comptava amb un exèrcit aliat de com a mínim 150.000 indígenes. Amb aquest volum de gent sí que era possible conquerir una gran ciutat. Per això la historiografia moderna de Mèxic diu que van ser els mateixos indis els qui van conquistar Mèxic.

Entre 1519 i 1521 Cortés utilitzà 1.822 soldats europeus, mai de cop. Es feren servir 20 canons, menys de 100 cavalls i més o menys 200 arcabussos i ballestes.

L'Imperi Mexica tenia 200.000 km² i 11 milions d'habitants. Cortés va tenir la gran fortuna de presentar-se com el qui alliberaria aquestes terres dels tirans mexicas. Cortés fou el personatge que ajudà a un dels dos bàndols en lluita en l'Imperi Mexica.

Quan Cortés avançà pel centre de Mèxic i es començà a fer una idea clara sobre la pràctica del sacrifici humà i del canibalisme com a ritual, els conqueridors castellans van fer una lectura favorable per als seus interessos. Pensaven que si aquella gent practicaven una religió inspirada pel dimoni, segur que Déu estaria de la part castellana. La providència divina estava del seu costat. Cortés va fer una elucubració: els castellans eren superiors als indis perquè els van vèncer i els van vèncer perquè eren superiors.

Potser qui ho explicà de forma més clara va ser Cristóbal de Mena el 1534 quan va escriure sobre la conquesta del Perú: "No és l'obra de les nostres mans perquè érem pocs, sinó de la gràcia de Déu, tan abundosa". Va reconèixer que el grup de conqueridors era molt petit. El grup de Pizarro estava compost per 180 homes i 37 cavalls.

Hernán Cortés (Medellín 1485-1547)

Bibliografia: l'historiador mexicà José Luís Martínez va escriure una extensa biografia d'Hernán Cortés l'any 1990.

La conquesta de l'Imperi mexica començà l'any 1519, quan Cortés tenia trenta-quatre anys, relativament jove. Feia vuit anys que estava a Cuba, on havia adquirit certa experiència. Pizarro tenia cinquanta-sis anys quan començà la conquesta. Cortés era un home ambiciós, intel·ligent, sense escrúpols, dur.

Cortés organitzà una expedició de socors a Juan de Grijalva (descobridor de la península del Yucatán). Aportava 3/5 parts del cost i el governador de Cuba, Velázquez, aportava l'altra 2/5 del cost. Arribaren a Tabasco el 1519. Cortés portava 11 vaixells amb 600 homes. Van haver de lluitar contra els Maies, que habitaven a la zona sud de l'actual Mèxic.

Els indígenes de la zona van regalar a Cortés una índia, Malintzin (coneguda com a Malinche). Cortés intentà sempre el pacte amb els indis. Malintzin era una índia esclava dels Maies capturada a l'interior i parlava l'idioma dels mexiques. Es va convertir en la gran traductora de Cortés. En molt poc temps va aprendre castellà. Va ser la persona que li explicà el que passava al centre de Mèxic. Des de molt aviat Cortés va tenir l'avantatge de conèixer la realitat local. Avançà ràpidament fins a Veracruz. Cortés tenia clar que la seva opció era la conquesta i transformà l'expedició de socors en una expedició de conquesta. Problema: Cortés no havia signat una capitulació per conquerir el territori i a ulls de la Corona castellana estava realitzant una conquesta il·legal.

Abans d'emprendre la conquesta va fer dues coses:

1. A la costa fundà Veracruz (no és l'actual ciutat). Trià a la gent més fiable per formar part del Consell de la ciutat.
2. Aquest consell trià a Cortés com a capità general de la zona i d'aquesta forma ja podia emprendre la conquesta. Intent d'amagar la realitat.

Cortés tenia molt clar que la seva única possibilitat era la conquesta. Si l'atrapava el rei seria executat com traïdor. És fals que Cortés destruís els vaixells perquè ningú fugís. Cortés no necessitava convèncer a ningú, ja els tenia convençuts amb la idea el botí, "ens farem rics".

Des de Veracruz Cortés va saber molt aviat que la seva única opció era buscar indis aliats. Molt a prop de la costa hi havia una ciutat-estat, Cempoala, que havia estat conquerida pels mexiques. Cortés amb una gran facilitat s'alià amb la gent de Cempoala. Ell portava 450 homes. Quan pactà amb Cempoala ja aconseguí 2.000 indis de suport, els tamares. A Cortés se li diu que els mexiques tenien una guerra contra els indis de Tlaxcala. Cortés s'alià amb una ciutat no conquerida pels mexiques. Al principi plantejaren una certa resistència militar. Després obtingué aliar-se amb la ciutat de Tlaxcala contra l'enemic comú, els mexiques.

L'aliança de Cortés amb Tlaxcala facilità una segona aliança amb Huejotzingo. Li van oferir 6.000 indis. Ja comptava amb 8.000 indis aliats. En l'òrbita de Tlaxcala hi havia una ciutat, Cholula, aliada dels mexiques i enemiga a mort de Tlaxcala. Els tlaxcalteques presentaren aquesta situació i demanaren a Cortés una prova de la seva aliança. Cortés amb el seu grup es presentà a Cholula, la superioritat europea era enorme. Sembla que els indis van voler capturar Cortés però Cortés s'avançà. Cortés va atacar la ciutat, en una infame massacre, i matà milers de persones i membres de la noblesa, i cremà parcialment la ciutat. Això li va permetre arribar a Tenochtitlán (actual Ciutat de Mèxic) el novembre de 1519.

Massacre de Cholula

El conqueridor castellà i cronista de la conquesta de Mèxic Bernal Díaz del Castillo, coneixedor en primera persona dels fets de Cholula va escriure l'any 1560 l'obra "Història veritable de la conquesta de Nova Espanya" on escriu la seva pròpia versió dels fets. Avui dia és considerat una de les fonts més importants de les campanyes militars de la Conquesta de Mèxic.

Francisco López de Gomara (que mai travessà l'Atlàntic) i Gonzalo Fernandez de Oviedo (el 1513 viatjà a les Índies) també van escriure cròniques molt favorables als interessos de Cortés.

Sobre el pacte de Moctezuma II amb Cortés, com s'explica que l'emperador va permetre l'avanç del conqueridor? Ells sabien perfectament el que estava passant. L'emperador va enviar un "ambaixador" per contactar amb Cortés. Això va ser molt contraproduent. La tècnica habitual dels mexiques era remetre regals. A mesura que Cortés anava avançant en la seva expedició, els ambaixadors de l'emperador li trametien regals molt luxosos. Cortés tenia una prova molt fàcil per demostrar a la seva gent que valia la pena la conquesta.

¿Moctezuma II va confondre a Cortés amb el Déu Quetzaelcoatl? És una llegenda, una explicació fàcil. Resulta que Cortés reuní una sèrie de característiques molt físiques similars a les del déu.

L'explicació política és la més correcta. Moctezuma II era un home amb dificultats. Cortés entre març i octubre de 1519 va avançar ràpidament i arribà pràcticament al centre de Mèxic, ja aliat amb grups indis. Quina era la millor opció per Moctezuma II? Per què no aliar-se amb Cortés?

Trobada entre Cortés i Moctezuma II

La trobada de Moctezuma amb Cortés es produí el 8 de novembre de 1519.

Hernán Cortés tenia molt clar que la seva única opció era prendre el control de la persona de l'emperador. Ell ja sabia de la importància de l'emperador dins de la maquinària estatal asteca. Cortés era molt conscient que només si aconseguia fer presoner a Moctezuma tenia la possibilitat de fer seu el control de l'imperi.

El 14 de novembre Cortés aconseguí fer-se amb la persona de l'emperador. Cortés estava acompanyat d'un grup de persones. Havia deixat altres persones de confiança en altres punts del territori: comptava amb 300 soldats castellans i 8.000 indis de suport.

Com es va dur a terme la trobada amb l'emperador? El grup de Cortés arribà a Ciutat de Mèxic, contactaren amb Moctezuma i l'emperador els va permetre l'entrada. Es van reunir en un palau. Indis enemics entraren dins de Ciutat de Mèxic. Per Moctezuma Cortés i companyia eren els seus convidats. Ell volia aliar-se amb castellans, però hi havia malestar. No tothom estava d'acord que les coses siguin així. Amb el temps es van produir qüestionaments dins dels mexicas sobre la figura del seu emperador. Es qüestionava la figura de Moctezuma. Això produí una situació de caos que mai havia succeït abans.

El 17 de novembre Cortés aprofità una vista de Moctezuma per detenir-ho. L'emperador va estar permanentment vigilat pels homes de Cortés. Tenochtitlán (Ciutat de Mèxic) amb 150.000-200.000 habitants no es va rebel·lar a la presència dels castellans.

Entre novembre de 1519 i abril de 1520 Cortés es va quedar a Ciutat de Mèxic. Cortés i els seus soldats eren la novetat. Fan vida de cort però amb Moctezuma presoner. Cortés arribà a demanar a l'emperador que destruís els ídols de les piràmides i que ordenés col·locar creus cristianes. Intervencionisme increïble. Aparentment, això no els importava als indis.

El problema de Cortés era el governador de Cuba, Diego Velázquez. Cortés volia contactar amb la Corona castellana per preparar el terreny a la possible conquesta de Mèxic. El governador de Cuba s'assabentà de tot el que havia passat i reaccionà. Organitzà un exèrcit molt més fort que el de Cortés (800-1400 homes) amb 80 cavalls, 20 canons. Al comandament de les tropes estava Pánfilo Narvaez, amb l'ordre de detenció de Cortés.

El desembarcament d'aquesta gent va ser terrible perquè tothom a Ciutat de Mèxic s'assabentà que hi havia dos grups d'hispans enfrontats. Moctezuma ho sabia. Cortés decidí deixar vigilat a Moctezuma amb un dels seus millors homes, Pedro de Alvarado, juntament 150 hispans i 4.000 indis, que es quedaren a la capital. La resta se n'anà cap a la costa amb Cortés per derrotar el grup de Narvaez.

Cortés era conscient de la seva desigualtat. L'exèrcit de Narvaez s'apoderà de Veracruz. Cortés estava avançant de nit cap a la costa. Quan estava molt a prop de Veracruz envià emissaris per contactar amb el capità Narvaez. El que va fer va ser portar una part del botí i els fa saber a aquests capitans que la perspectiva de futur era molt bona. Cortés comprà a l'exèrcit de Narvaez i l'anul·là militarment. Quan Cortés es presentà davant Narvaez, tot el seu exèrcit s'havia canviat de bàndol i estava amb Cortés.

Cortés tornà a Ciutat de Mèxic amb uns 1.200 soldats. El governador de Cuba li havia fet el gran favor de reclutar el millor exèrcit disponible. Moctezuma el 23 de maig de 1520 aprofitant una festivitat religiosa convocà a palau a les elits socials i polítiques del seu imperi. Al pati central del palau Alvarado reproduí el que va passar a Cholula: Alvarado va perdre els nervis i ordenà la massacre de tota aquesta elit mexica.

A partir d'aquest moment a Ciutat de Mèxic es produí alguna cosa més que moments de tensió: es produí una revolta contra Moctezuma. El 24 de juny Cortés tornà a la capital amb el suport militar. El 27 o 28 de juny es produí el setge del palau. Cortés demanà a Moctezuma la seva intervenció per apaivagar les parts. El resultat va ser que l'emperador va caure ferit i acabà morint. A partir d'aquest moment Cortés va tenir clar que no es podia mantenir a Ciutat de Mèxic. Desaparegut l'emperador, havia de fugir.

Entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1520 Cortés marxà de Ciutat de Mèxic, però van ser detectats pels indis. Es produí un atac entre Cortés i els indis mexica de suport: moriren 800 hispans i 4.000 indis. Es va perdre pràcticament tot el botí i l'artilleria. Cortés decidí refugiar-se a Tlaxcala. Ara els mexiques van prendre una decisió ràpida: organitzar un exèrcit i perseguir el grup de Cortés. Cortés arribà el 7 de juliol a Otumba, on es produí una batalla campal. Aquí es mostrà la limitació tàctica dels indis. Hi havia una gran diferència: 20 indis per 1 hispà, però els mexiques van ser incapaços de vèncer. Cortés matà a la batalla al cap militar mexica i li va treure l'estendard de guerra. En aquest moment els mexiques es retiraren. El grup de Cortés va quedar exhaust.

La presa de Tenochtitlán

• Novembre de 1520 - abril de 1521: va ser el temps que necessità Cortés per organitzar l'atac a Ciutat de Mèxic.
• Demanà reforços a Cuba: tropes castellanes i artilleria. Se l'ajudà malgrat que sabien que era una operació il·legal.
• Va cercar nous aliats indis.
• Per preparar l'atac a la capital, Tenochtitlán (actual Ciutat de Mèxic), Cortés primer havia d'envoltar el llac, després atacar la ciutat per terra i envoltar-la dins el llac.
• Construí 13 vaixells (llanxes canoneres) i cadascuna d'aquestes llanxes portava un canó lleuger.
• En una casa que es trobava en una de les calçades d'accés a la ciutat, Cortés col·locà un dels grans canons que tenia. Darrere col·locà a la tropa castellana d'infanteria i envoltant la tropa posà els cavalls. Amb aquest dispositiu Cortés frenà una possible contra-operació dels mexiques. Això ho feia per impedir la sortida dels mexiques de la seva ciutat. Els que van llançar els grans atacs van ser els indis aliats.

Què passà a Tenochtitlán?

1. Guerra civil dins de la ciutat entre partidaris de Moctezuma i enemics. La família de Moctezuma fou assassinada.
2. Terrible epidèmia de verola, portada per un esclau africà.
3. Setge definitiu de la ciutat entre finals de maig i el 13 d'agost de 1521.

Quan Cortés descobrí les dificultats de prendre la ciutat, va decidir cremar-la. No hi havia més opció. Això provocà milers de morts. Quan es va rendir la ciutat, la meitat de la ciutat estava destruïda.

Baixes de l'exèrcit Cortés: per cada hispà van morir 100 indis aliats.:

• 90-100 soldats castellans morts.
• 100.000 indis aliats morts.
• La mortalitat va ser terrible. Si la població de Mèxic eren 11 milions, van poder morir el 6-7% de la població després del setge de la capital.

Fase final conquesta de l'Imperi Asteca

El repartiment del botí obtingut per Cortés va ser de 200.000 pesos (8 reals). Quantitat molt reduïda perquè s'al·legava que s'havia perdut part del botí. Repartiment:

• 40.000 pesos (Cinquè Real).
• 32.000 pesos per Cortés.
• 40.000 pesos per als capitans més importants.
• 88.000 pesos a repartir entre la tropa, d'entre 890-1040 homes (si comptem 100 baixes, queden entre 800-900 homes): els tocà 100 pesos per persona.

La conquesta no va ser una operació militar organitzada des de Castella. Els conqueridors eren voluntaris. Tota aquesta gent s'havia de pagar les seves armes. Hi havia gent que a Cuba va haver de demanar préstecs per anar a la conquesta perquè el somni de fer-se ric era molt gran. Una espasa costava 50 pesos i un cavall 800. Quan Cortés intentà organitzar la colonització, la realitat del repartiment del botí pesà molt. La gent estava molt enfadada amb Cortés.

Península maia del Yucatán (1527-1541)

Tota aquesta zona va ser conquerida des del centre de Mèxic, però la península de Yucatán entre els anys 1527-1541 tot i estar controlada oficialment, no era així en realitat. Els castellans només controlaven la costa, però a l'interior els indis presentaven batalla.

Tot el territori maia no va ser conquerit i ocupat fins a l'any 1639 (en temps de Felip IV). Però l'última ciutat maia resistí fins al 1697. La conquesta no va ser fàcil ni ràpida.