Elliot Fernandez

Historiador i Desenvolupador web

Liberalisme i nacionalisme al segle XIX

El liberalisme i el nacionalisme van ser les dues ideologies que van marcar les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals al llarg del segle XIX.
Elliot Fernández

Elliot Fernández

És llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i Màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra (2011).

Publicat el 02/03/2018 | Actualitzat el 03/10/2022

Comment Sense comentaris


Índex de continguts:

El liberalisme i el nacionalisme són les dues ideologies que vertebren una part de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals al llarg del segle XIX, des de la caiguda de l’Antic Règim i la instauració dels règims parlamentaris a Amèrica del Nord i Europa Occidental, fins al triomf de la industrialització i el capitalisme, així com la configuració de nous Estats liberals.

Durant la primera meitat del segle XIX les onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848, instigades per la burgesia, converteixen aquestes ideologies en dominants. Durant la segona meitat del segle XIX, el triomf del liberalisme i l’ascens de la burgesia al poder econòmic i polític, així com el seu lideratge social i cultural, van situar a aquestes ideologies en unes posicions més conservadores, es van anar alliberant del seu caràcter revolucionari i seran posades en qüestió per altres ideologies i corrents polítiques noves tals com el marxisme i l’anarquisme.

Les noves corrents ideològiques del segle XIX: liberalisme, nacionalisme i radicalisme democràtic (1815-1848)

Durant la primera meitat del segle XIX es van produir a tota Europa moviments revolucionaris, principalment als anys 1820, 1830 i 1848. Aquestes revolucions van ser diferents segons a quin país es van produir, però compartien corrents ideològics de fons i que representaven les idees que seran predominants al llarg del segle: liberalisme, radicalisme democràtic (democràcia) i nacionalisme.

Liberalisme polític i econòmic

  • En l’esfera política el liberalisme rebutja l’absolutisme. Defensa els règims constitucionals, amb una monarquia controlada pels parlaments, amb règim de separació de poders, sufragis masculins censataris i llibertats públiques.
  • En economia defensa la no-intervenció de l’Estat (economia social).
  • La composició social del liberalisme està representada per la burgesia alta i mitjana.

Radicalisme democràtic

  • En política el radicalisme democràtic rebutja l’Antic Règim. Defensa el règim republicà parlamentari, amb separació de poders, sufragi masculí i llibertats públiques.
  • En economia aposta per la intervenció de l’Estat.
  • La seva composició social està representada per la petita burgesia i sectors populars.

Nacionalisme polític i cultural

El Liberalisme

El corrent ideològic del liberalisme rebutjava tot poder absolut. D’aquí el fet que plantejava una sèrie de mesures per prevenir els vells poders absolutistes: la primera necessitat era la de redactar una constitució que establís unes regles de joc per delimitar el poder absolut de les monarquies.

El triomf de la revolució de 1820 a Espanya portà al Trienni Liberal
El triomf de la revolució de 1820 a Espanya portà al Trienni Liberal

El liberalisme també estableix la separació de poders entre l’executiu, el legislatiu i el judicial com a mitjà per evitar l’abús de poder. Defensa la monarquia, però subjecta a una constitució (monarquia constitucional). El Parlament ha de ser compost per dues càmeres: cambra baixa (congrés), cambra alta (senat). El Congrés ha de ser de caràcter electiu, tanmateix, el Senat no. Podien ser diputats tots aquells que fossin triats per sufragi masculí censatari (vot dels homes rics amb propietats).

Aquest corrent polític defensava les llibertats públiques: llibertat d’opinió, llibertat d’expressió, llibertat de reunió, llibertat de discussió…

Doctrina econòmica

La seva doctrina econòmica es basava en:

  • Defensa la no-intervenció de l’estat en matèries econòmiques.
  • Supeditació d’aquestes matèries a la iniciativa privada.

El liberalisme va ser l’expressió d’un grup determinat, la burgesia. Durant la primera meitat del segle XIX el liberalisme agafà força en aquells estats on la burgesia tenia una certa importància. Dins el liberalisme trobem la burgesia industrial i comercial.

L’historiador britànic Eric Hobsbawm assegurava que dins el liberalisme també es va inserir l’aristocràcia liberal, que formava part de l’alta classe mitjana (les elits de la societat), la classe social dels rics i els instruïts. Eren els que més es podien beneficiar del joc polític lliure i la “no-intervenció” en l’economia. El liberalisme no produïa igualtat, sinó desigualtats.

El liberalisme no es manifestava en contra de les desigualtats. Es manifestava a favor de les llibertats econòmiques, polítiques i religioses. El liberalisme suposava una amenaça per als règims absolutistes. Aquests moviments liberals van tenir un paper important per acabar amb l’Antic Règim.

El Radicalisme democràtic

El radicalisme democràtic no va tenir molta importància durant la primera meitat del segle XIX. Es defineix per la seva oposició a l’Antic Règim, en una versió molt més àmplia que el liberalisme. Suposava una superació del liberalisme en el terreny econòmic, polític i social. Pels defensors del radicalisme democràtic els drets polítics no es concebien sense el dret a vot de tots els ciutadans, principi de sobirania popular (dret efectiu per triar els seus representants del Parlament). No defensava la forma de govern monàrquica, sinó la república.

Considerava a la monarquia com una forma de govern restrictiva de les plenes llibertats. Contemplava l’existència d’un parlament amb dues càmeres, ambdues, electives. Per a ells la desigualtat social suposava una limitació real a l’exercici de la llibertat per a tots. S’havia de produir la intervenció de l’estat per frenar les desigualtats.

El radicalisme democràtic té com a antecedent històric el moviment dels "levellers" de l'Anglaterra del segle XVII
El radicalisme democràtic té com a antecedent històric el moviment dels “levellers” de l’Anglaterra del segle XVII i els defensors dels drets naturals durant la Revolució Francesa.

Qui formava part del radicalisme democràtic? Sectors de la petita burgesia i sectors populars. Població treballadora, classe mitjana baixa, una part dels nous fabricadors, els intel·lectuals i els descontents amb el nou règim liberal.

Nacionalisme cultural i polític del segle XIX

El nacionalisme, com a idiologia dels moviments revolucionaris, procedeix d’una doble font: la idea de nació durant la Revolució Francesa i la idea de nació d’origen alemany, enllaçada amb el moviment del Romanticisme.

El "risorgimento" italià és el moviment que aconseguí la unificació del país
El “risorgimento” italià és el moviment que aconseguí la unificació del país

Idea de Nació durant la Revolució Francesa:

  • Concepció política lligada a la lluita a favor de les llibertats.
  • Identificació de nació amb l’estat. L’estat és l’únic dipositari de la sobirania nacional, per construir la nova nació sense particularitats ni privilegis i igualitària i homogènia.

Nació d’origen alemany (Romanticisme):

  • Idea de nació en la qual no es troben perfils polítics.
  • La nació tan sols era cultural i enllaça amb el Romanticisme.
  • Per què sorgeix aquesta nació cultural? Per la influència de la Il·lustració. Aquest corrent es manifesta com una resposta al cosmopolitisme que propugnava la Il·lustració.

Idea de Nació al moviment nacionalista italià:

A la Itàlia preunificació del segle XIX, Giuseppe Mazzini (1805-1872) defensava l’aliança del nacionalisme, el liberalisme i el radicalisme democràtic per portar endavant el seu projecte de creació d’un Estat italià unificat. Mazzini i el seu grup de seguidors elaboren un projecte d’unificació d’Itàlia, basat en la democràtica i la república. Demanaven l’alliberament d’alguns estats italians sota la tutela d’Àustria.

Dos representants importants del nacionalisme:

  • Johann Gottfried Herder: la nació és un organisme biològic, dotada d’una ànima col·lectiva, la “Volkgest”, a partir d’uns trets culturals comuns: llengua, costums i història.
  • Johann Gottlieb Fichte

Com es crea un nacionalisme amb perfil polític a Europa? El nacionalisme va estar afavorit per l’experiència revolucionària i napoleònica, més enllà de les fronteres de França. Actuava en un triple sentit:

  • Idees revolucionàries: afavoreix el desenvolupament d’un nacionalisme nació-estat.
  • Oposició a la presència francesa: en molts d’aquests llocs es produeix una resistència antifrancesa. El 1813 en alguns estats alemanys, la guerra contra Napoleó és vista com una guerra nacional per deslliurar-se de la tutela francesa.
  • Enorme frustració creada pel Congrés de Viena. Congrés antinacional: no va tenir en compte per res la voluntat dels pobles.

Enfront de l’absolutisme va existir un front comú entre les diferents ideologies. Va actuar sense tenir en compte les fronteres nacionals. Entre 1815-1848 progressiu desintegració del front comú, en la mesura que es vagin aconseguint: la satisfacció dels interessos moderats dels liberals, en 1820, en la mesura que es va desenvolupant la classe treballadora, en 1830.


Tots els articles del curs:

  • Link Europa i el món colonial a finals del segle XVIII
  • Link Era napoleònica a Europa (1799-1815)
  • Link Congrés de Viena i la Restauració de l’ordre europeu
  • Link Canvis socials i econòmics al segle XIX
  • Link Liberalisme i nacionalisme al segle XIX
  • Link Les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
  • Link L’expansió del gran capitalisme industrial
  • Link L’Europa de Bismarck i els estats-nació liberals
  • Link Imperialisme i expansió colonial al segle XIX
  • Link La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
  • Link Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
  • Link El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
  • Link Revolució Russa (febrer – octubre de 1917)
  • Link Les democràcies de l’Europa d’entreguerres: Gran Bretanya, França i Alemanya
  • Link Ascens al poder del feixisme a Itàlia el 1922
  • Link Sistema imperial: el Pròxim Orient, l’Índia, el Japó i la Xina
  • Link Estalinisme a l’URSS en l’època d’entreguerres
  • Link Revisió del Tractat de Versalles i la reobertura del conflicte a Europa
  • Link La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
  • Link Nazisme: l’ascens al poder a Alemanya
  • Link La Revolució de Novembre de 1918 d’Alemanya
  • Comentaris a "Liberalisme i nacionalisme al segle XIX"

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

    A l'enviar el formulari es demanen dades com el teu correu i nom que s'emmagatzemen en una galeta perquè no hagis de tornar a completar-los en pròxims enviaments. A l'enviar un formulari has d'acceptar la nostra política de privacitat.
    • Responsable de les dades: Hispano Atlantic Consulting, Ltd.
    • Finalitat: Respondre a sol·licituds de l'formulari.
    • Legitimació: El teu consentiment exprés.
    • Destinatari: Hispano Atlantic Consulting, Ltd. (dades emmagatzemades en la base de dades del web).
    • Drets: Tens dret a l'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oblit de les seves dades.
    %d bloggers like this:
    Secured By miniOrange