La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (1791-1792)
El 3 de setembre de 1791 l'Assemblea Nacional adoptà la Primera Constitució de França. A les eleccions per triar els nous representants de l'Assemblea Legislativa, celebrades al setembre, va sortir escollida una majoria de diputats del "centre" constitucionalista. El nou règim es basava en el fet que França era un regne amb una monarquia constitucional, i on la sobirania nacional residia en el Parlament.
La Constitució de 1791. La monarquia constitucional
La nova Constitució de França comportava una reorganització total del regne. Això no obstant, no posava en qüestió la figura de la monarquia. Característiques de la nova Constitució:
- La Constitució de 1791 es basa en la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà de 1789, que l'inclou al seu preàmbul.
- S'estableix una efectiva separació de poders.
- El poder executiu estarà en mans de Lluís XVI, rei dels francesos. Lluís XVI serà cap de l'exèrcit i de l'administració, nomenarà els magistrats, tindrà vet suspensiu, el rei és inviolable i sagrat i haurà de jurar fidelitat a la nació (el conjunt dels ciutadans).
- El poder legislatiu estarà format per l'Assemblea Nacional unicameral, que fa les lleis, amb una legislatura de dos anys. Cap membre de l'Assemblea podia ser ministre. El problema del funcionament de l'Assemblea va ser que no hi havia cap relació entre el poder executiu i el poder legislatiu. Eren dos poders oposats. En el fons qui tenia el poder era Lluís XVI.
L'Assemblea Constituent va introduir, a partir de la idea de l'Abbé Sieyès, una distribució entre els ciutadans, pensant només en els homes (setembre de 1789): ciutadans actius i ciutadans passius.
Dels 29 milions de ciutadans francesos que hi havia en aquell moment, es van fer dues categories. Primer els homes majors de vint-i-un anys (7 milions):
- D'aquests, es van dividir entre ciutadans actius (amb dret a vot, calia que demostressin que podien pagar un impost equivalent a tres jornades de treball, o sigui 4,3 milions de ciutadans amb drets polítics complets).
- I els ciutadans passius (que eren la resta, uns 2,7 milions).
En el procés electoral, els ciutadans actius elegien un ciutadà (delegat), que havia de demostrar poder pagar un impost anual equivalent a 10 jornades de treball. Aquests delegats eren els qui elegien els diputats. Per ser diputat calia pagar 50 lliures. Era un sistema de sufragi censatari de segon grau.
Això era anticonstitucional i per aquest motiu es va radicalitzar la Revolució. Com que no tothom era igual davant la llei, es va fundar la Societat d'Amics dels Drets Humans.
L'Assemblea Legislativa (1 d'octubre 1791-21 setembre 1792)
Després de la celebració d'eleccions per escollir els representants de l'Assemblea Legislativa, el setembre de 1791, el nou Parlament de majoria "constitucional" centrista, començà la seva activitat a l'octubre. Tot i la naturalesa "no democràtica" del sufragi electoral (només podien votar els ciutadans propietaris), l'establiment del nou règim constitucional va ser vist per molts com el final de la Revolució.
No obstant això, l'Assemblea va complir plenament, no sense algun xoc, de l'1 d'octubre de 1791 al 10 d'agost de 1792, amb allò pel qual havia estat triada: que havia de practicar la convivència amb el Rei sobre la base d'una Constitució.
Aquest període es pot dividir en tres etapes:
- Des de l'1 d'octubre fins al març de 1792, on gairebé tot el Cos Legislatiu confia en el rei i la seva adhesió al nou règim, després d'haver jurat lleialtat a la Constitució. L'Assemblea busca una cohabitació amb el rei a partir d'una sincera defensa de la Revolució.
- A partir de març de 1792 a agost, quan el rei bloqueja amb vetos successius, decrets de l'Assemblea i comença a buscar complicitat amb corts estrangeres; amb la detenció del ministre d'Afers Exteriors Delessart, els jacobins, que esperen tenir el suport de l'Assemblea, obliguen el rei a nomenar un ministeri patriòtic. La guerra de França amb els països estrangers contraris a la Revolució i les primeres derrotes fan que molts diputats comencin a perdre la confiança amb el rei. Aquests esdeveniments porten a la jornada del 10 d'agost de 1792, jornada decisiva per la Revolució, que acaben amb la suspensió del rei per part de l'Assemblea.
- De l'11 d'agost al 21 de setembre, quan l'Assemblea és l'únic centre de l'autoritat legal qüestionat per la insurrecció de la Comuna de París el 10 d'agost.
Composició de l'Assemblea Legislativa
Amb 745 diputats, l'Assemblea Legislativa Nacional està constituïda per:
- Una dreta moderada, representada per uns 260 membres registrats del club Feuillants. Són sincers partidaris de la monarquia constitucional, oposats a qualsevol qüestionament de l'ordre establert en 1791.
- Un Centre o Independents també anomenat "Constitucional", amb 345 diputats no registrats als clubs, però molt units a la Revolució, representa el grup més important en aquesta assemblea.
- Una esquerra, representada per 136 membres generalment inscrits al Club Jacobins, principalment futurs Girondins dirigits per Jacques-Pierre Brissot i Condorcet.
- Una extrema esquerra, diputats que es distingeixen per una opció democràtica més pronunciada, com ara Robert Lindet, Carnot o Couthon; alguns freqüenten el club de Cordeliers, com Chabot, Basire i Merlin.
La Revolució del 10 d'agost de 1792: l'assalt a les Tulleries
La jornada del 10 d'agost de 1792 es produí una insurrecció popular a París, que acabaria amb la monarquia de Lluís XVI, i que també es coneix com la "segona revolució". El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i els sans-culottes de París, juntament amb les tropes "federades".
El rei va buscar la protecció de l'Assemblea Legislativa, però va ser suspès de les seves funcions constitucionals i detingut junt amb la seva família. Al mateix temps es decidí convocar eleccions per sufragi universal per formar una Convenció Nacional que assumiria tots els poders de l'Estat i redactaria una nova Constitució.
Quan la Convenció es va reunir el 21 de setembre es va proclamar la República francesa. Després Lluís XVI, en un judici, va ser condemnat a la mort i guillotinat el gener de 1793.
La victòria dels insurgents el 10 d'agost creà una situació completament nova; l'Assemblea es trobava en una posició ambigua perquè dos dies abans, la majoria monàrquica ha recolzat a Lafayette i l'endemà es retractà, votant en el seu conjunt la petició de revocació del rei. No obstant els esdeveniments l'Assemblea continua en el seu lloc i va ser l'única institució que manté el poder legal.
La seva missió era intentar reagrupar a favor seu, les autoritats i els ciutadans. Per tant, l'Assemblea sola al poder, decretà el següent:
- El rei està suspès temporalment i serà detingut al palau de Luxemburg.
- Els francesos estan convidats a triar a una Convenció Nacional, que per si sola podria decidir el destí del rei i una nova constitució.
- Els nous ministres seran nomenats per l'Assemblea Nacional.
- Tots els francesos de vint-i-cinc anys o més ja són electors (sufragi universal masculí).
- Els decrets votats tindran la força de la llei sense el consentiment reial.
L'11 d'agost l'Assemblea nomena un consell executiu provisional que tindrà totes les atribucions del poder executiu sense el veto reial.
Obra legislativa de l'Assemblea (1791-1792)
- 8 de novembre de 1791: els emigrants són condemnats per conspiració, perseguits com a tals i castigats amb la mort si no marxen abans de l'1 de gener de 1792.
- 20 d'abril de 1792: declaració de guerra a l'emperador Francesc II. Volgut també pel tribunal: Lluís XVI va comptar amb els fracassos militars per prendre el control del país. La declaració de guerra a Àustria, es va votar per unanimitat menys set vots, va inaugurar sota l'Assemblea Legislativa un conflicte que va durar vint-i-tres anys, fins a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815).
- 26 de maig de 1792: deportació dels eclesiàstics que es neguen a sotmetre's a la constitució civil del clergat;
- 11 de juliol de 1792: el país està declarat en perill. Per tant, les reunions de l'assemblea han de ser permanents, tots els ajuntaments i tots els ajuntaments de districte i departament han de romandre sense interrupció, s'han de posar en marxa tots els guàrdies nacionals.
- 10 d'agost de 1792: el rei suspès del seu càrrec, i una nova assemblea, elegida per sufragi universal, es convoca sota el nom de Convenció nacional. Aquesta resolució va ser votada després dels dies revolucionaris del 20 de juny de 1792 i especialment del 10 d'agost de 1792.
