La monarquia Hispànica a l'Edat Moderna (1492-1808)

L'edat moderna representa per la monarquia Hispànica, dita també Monarquia Universal, el període de major esplendor en els camps econòmic, cultural, social i territorial. La Casa d'Àustria, la dinastia regnant durant aquests segles, controlava un bast imperi amb possessions a Europa, Amèrica i d'altres punts d'Àsia.

Economia i societat després de la crisi baixmedieval (segles XVI-XVIII)

Dades demogràfiques de la península Ibèrica

Durant l'Edat Moderna la taxa de natalitat era alta a causa del sistema de producció de l'antic règim. Però la taxa de mortalitat també era alta. Això donava un ritme de creixement lent, irregular. Demogràficament, és el que s'anomena com a cicle demogràfic antic.

Com s'observa en el gràfic, el segle XVI va ser període de creixement demogràfic moderat. El segle XVII va ser d'estancament. I el segle XVIII va ser una etapa de canvi, amb un creixement demogràfic sostingut. La mortalitat començava a davallar.

Moviments migratoris

A l'Edat Moderna es van produir tres grans moviments migratoris:

• L'emigració des de Castella a les colònies americanes (segle XV). Es calcula que un 10% de la població de Castella va emigrar a Amèrica.
• Arribada d'immigració francesa a Aragó (segle XVI).
• L'expulsió de la població musulmana de tota la península Ibèrica per ordre de Felip III entre els anys 1609-1613.

Distribució de la població

• Procés d'urbanització. La població al segle XVIII a les ciutats era d'un 10-15%. Sevilla era la ciutat més gran d'Espanya amb 150.000 habitants.
• Regnes. La població de Castella era molt més gran que a l'Aragó tot i que quan a Castella s'havia duplicat la població a Aragó s'havia triplicat.

Evolució econòmica

Durant aquest període es va mantenir una economia de tipus agrícola de subsistència (l'activitat econòmica més important era l'agricultura). La població era eminentment rural. L'estructura de la societat era encara feudal. El camperol depenia d'un senyor feudal, que podia ser eclesiàstic o laic. La majoria dels impostos es pagaven en prestacions per serveis.

L'impacte de la colonització americana en l'economia

a) la recerca de noves rutes marítimes cap a Àsia

L'Imperi otomà (actual Turquia) va tancar les rutes que connectaven Europa amb Orient. Aquest fet va empènyer les monarquies europees a cercar alternatives, noves rutes. Portugal decidirà circumnavegar Àfrica, ruta que es coneix amb el nom de “la ruta de les espècies portuguesa”. El primer navegant que va completar la ruta arribant fins a l'Àsia va ser el portuguès Vasco da Gama.

L'altra ruta alternativa va ser la promoguda pel navegant genovès Cristòfor Colom. Colom proposava als Reis Catòlics arribar a l'Índia fent la volta al món. La reina Isabel I aprovà l'operació a través de “les capitulacions de la Santa Fe”. La reina nomenava a Colom almirall dels mars i virrei de totes les terres on arribés.

El primer viatge a Colom el va portar fins a l'illa de les Bahames el 12 d'octubre de 1492 i posteriorment també a la Hispaniola i Cuba. Colom estava convençut que aquelles terres pertanyien a l'Índia. A partir d'aquest moment Portugal i Espanya entraren en conflictes. Finalment, se signà el "Tractat de Tordesillas" el 1494, el qual feia un repartiment del territori americà entre les dues potències peninsulars.

b) La conquesta de les "Índies" americanes

El continent americà era habilitat per una multitud de civilitzacions abans de l'arribada dels europeus. Els imperis més importants eren el Maia, l'Asteca i l'Inca. Arribats els espanyols en territori americà es produïren una sèrie de guerres contra les poblacions autòctones, amb forces molt desiguals. La majoria dels pobles van ser exterminats. D'altres foren sotmesos al treball.

c) Colonització del continent

La Corona de Castella va establir un sistema de virregnats a Amèrica i dividí en quatre el territori:

• Els territorials dels actuals Estats Units i Mèxic: Virreinato de Nueva España (capital Ciutat de Mèxic).
• L'Amèrica del Sud: Virreinato del Perú (capital Lima).
• Veneçuela, Equador i Colòmbia: Virreinato de Nueva Granada.
• Bolívia, Paraguai, Uruguai i Argentina: Virreinato del Río de Plata (capital Buenos Aires).

d) Organització econòmica en les colònies americanes

L'objectiu de Castella era treure el màxim rendiment de les matèries primeres trobades a les colònies americanes. Els espanyols volien d'Amèrica l'or i la plata per disposar dels recursos econòmics necessaris per controlar el continent europeu.

Evolució de l'economia

Al segle XVI l'economia tenia una tendència positiva, a diferència del segle XVII on va predominar l'etapa de crisi. El segle XVIII va ser el de la recuperació de l'economia.

• Segle XVI: l'economia va créixer gràcies a l'arribada dels metalls d'Amèrica. L'abundància d'or va fer que el preu dels diners baixés i, per tant, els preus dels productes van pujar. Això va provocar una greu inflació que va repercutir en les classes populars.
• Segle XVII: període de crisi demogràfica i caiguda de la demanda. Va ser un segle de guerres. El govern de Carles II acceptà que Castella estava en decadència i es van prendre mesures encertades per corregir la situació.
• Segle XVIII: es decretà la llibertat de comerç amb Amèrica (1778). Això significava que tota Espanya podia comerciar amb Amèrica. Als territoris de l'antiga Corona d'Aragó se li va permetre l'expansió del comerç amb les colònies. Això posà les bases per a la futura industrialització. Començava a trencar-se el model demogràfic antic.

Sectors econòmics

a) Sector primari

El sector primari era el majoritari durant l'Edat moderna. Però pocs camperols eren propietaris de les terres. Quan el pagès tenia l'ús de la terra se'n deia que posseïa l'emfiteusi (contracte heretable). També hi havia la rabassa morta (contracte temporal durant la vida dels ceps), la masoveria (contracte anual), l'arrendament i el jornaler.

Existien diverses tècniques de conreu com la rotació amb guaret. Al segle XVIII les tècniques de conreu canvien amb la introducció de la intensificació, l'especialització i l'expansió dels camps.

b) Sector secundari

Predomina l'activitat artesana controlada pels gremis. Al segle XVIII apareixen noves estructures industrials:

• Paraires: pagesos que com a complement feien d'artesans.
• Manufactures reials: com que importar productes era molt car, es decidí obrir fàbriques al país per produir els productes aquí.
• Indianes: tallers de teixit cotoner. S'importava d'Amèrica primerament.

c) Sector terciari

El sector terciari mantingué durant l'edat moderna el mateix esquema que existia durant l'edat mitjana, amb els mercats comarcals de caràcter setmanal. Hi havia diversos tipus de mercats:

• Fires: grans reunions anuals. Van servir per desenvolupar els instruments mercantils. Sorgiren els bancaris.
• Comerç exterior: comerç Castella-Amèrica. Al segle XVII van aparèixer els grans competidors: holandesos i anglesos.

La societat

Món rural

El centre era la família. Els homes eren la mà d'obra. Les dones portaven la casa, els nens... Es mantenia el règim senyorial feudal. La família pagava les rendes feudals a l'aristòcrata, a l'Església o al rei, que eren els propietaris de les terres.

Món urbà

De mitjana, la població de les ciutats es distribuïa segons la seva classe social, de la següent forma:

• Noblesa civil i eclesiàstica: 5% de la població.
• Artesans: 35%.
• Comerciants: 15%.
• Funcionaris: 5%.
• Vídues: 15%.
• Criats: 15%.
• Marginats: 15%.
• Pagesos: 10%.

Cultura

Els corrents artístics i culturals de l'Edat Moderna van ser:

• Renaixement: d'arrel humanista defensava el progrés basat en la raó. A la península Ibèrica aquest moviment entrà d'una forma molt dificultosa. Com que l'humanisme es relacionava amb el protestantisme, aquí no es veia bé. A la península per manifestacions artístiques, en pintura destaca El Greco i en literatura Santa Teresa de Jesús o Garcilaso de la Vega, entre d'altres. En la segona meitat del segle XVI es manifestà un renaixement tardà espanyol, representat al Monasterio del Escorial.
• Barroc: al segle XVII arriben al país les idees barroques, que suposaven un trencament de totes les normes racionals del Renaixement. És el Segle d'Or de la cultura espanyola.
• Il·lustració: nova empenta de la raó.

Evolució política de la monarquia Hispànica

Els reis Catòlics (1479-1517)

a) Sistema polític

• Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella.
• Aragó i Castella mantenien la separació com a dos regnes diferents però amb un mateix sobirà.
• A Castella es regnava d'una manera i a Aragó d'una altra. A Castella l'absolutisme era la pràctica política habitual, mentre que a Aragó el rei necessitava l'aprovació de les Corts, el Pactisme.
• Isabel I creà a Castella l'estat modern, amb l'exèrcit, el sistema impositiu, la burocràcia, el prestigi internacional i un sistema diplomàtic.

Institucions de govern:

• Sistema dels Consells: la monarquia hispànica va crear consells per rebre assessorament de persones expertes en cada àrea de govern. Per exemple, hi havia el Consell d'Hisenda, el Consell d'Estat o el Consell d'Aragó.
• Divisió del territori en corregiments a Castella (províncies).
• A Catalunya, les institucions eren dobles:
  • Les institucions pròpies: les Corts, la Generalitat i els Consells Municipals.
  • Les institucions de la monarquia: el Virrei, el Batlle o Veguer, l'Auditor i el Mestre racional.

b) Acció política

La idea dels Reis Catòlics era la de crear un Estat peninsular cristià i poderós.

• Estat peninsular:
  • Conquesta militar de Granada (1482-1492). Això suposava la fi de la presència musulmana a la península.
  • Conquesta de Navarra (1512).
  • Projecte d'unió amb Portugal, a través de la unió dinàstica.

• Estat cristià:
  • Expulsió dels castellans i aragonesos no cristians: any 1492 expulsió dels jueus. Any 1502 expulsió dels musulmans.

• Estat poderós:
  • S'havia de convertir Castella en una potència europea. El principal enemic era França. Castella creà aliances amb Portugal, Anglaterra i l'Imperi Sacre-germànic.

c) Balanç regnat Reis Catòlics

• Es van posar les bases per construir l'Estat Modern a Castella.
• L'aliança de les dues corones suposava la llavor per tal que en el futur existís un estat peninsular unificat.
• Intolerància religiosa envers els no-cristians.

Carles I de Castella (1517-1556) i V l'Imperi Sacre Romanogermànic

a) Herència territorial

De la seva mare Joana I de Castella va rebre els següents territoris:

• De l'àvia Isabel I: Castella i Amèrica.
• De l'avi Ferran II: Aragó i Nàpols.

Del seu pare Felip el Bell, rei consort de Castella va rebre:

• De l'àvia Maria de Borgonya: Flandes (Holanda, Bèlgica, Luxemburg) i Milà.
• De l'avi l'Emperador Maximilià I: els territoris de l'Imperi a Alemanya i Àustria.

b) Projecte polític de Carles I

• Sota el seu regnat i gràcies a les múltiples possessions territorials, es parla de l'existència d'una monarquia universal, cristiana i federal.
• El rei havia de ser el cap de tot el món. Però això no comportava que els estats tinguessin la mateixa política, sinó que cadascú mantenia la seva tradició. Carles I es considerava hereu dels romans i des de la Corona imperial germànica va crear un Imperi europeu.

Conflictes:

• Interns:
  • Los Comuneros de Castella (1517-1524). Revolta de les ciutats castellanes contra els estrangers. Derrota dels Comuneros a la Batalla de Villalar de los Comuneros.
  • A València i les Illes Balears es produí la revolta de les Germanies.
  • Reforma protestant a Alemanya. Carles s'enfrontà als prínceps protestants alemanys.

• Externs:
  • França era el principal enemic de l'imperi. Es van produir fins a tres guerres entre Carles I i Francesc I de França.
    • Batalla de Pavia (1525): les tropes de Carles I empresonen a Francesc I i se l'emporten a Madrid.
  • Imperi Otomà: van intentar posar setge a Viena.

c) Balanç regnat

• Últim monarca de caràcter medieval.
• Cost econòmic de l'imperi bestial. Va ofegar l'economia dels seus territoris.
• Quan mort Carles I l'Imperi universal es dividí:
  • El seu fill Felip es convertirà en el rei de Castella, Aragó i les possessions americanes.
  • El seu germà Ferran seria l'emperador del Sacre Imperi.

Felip II (1556-1598)

Fou un rei molt auster. Es dedicava només a la seva feina Era fanàtic de la religió i el poder. De caràcter molt dur, no sortia mai de Madrid, tan sols per anar al Monestir de l'Escorial.

a) Herència territorial

Revé per herència els territoris del seu pare menys els que pertanyien al Sacre Imperi Romanogermànic. S'incorporen territoris d'Àsia (Filipines) i el més important, Portugal.

b) Projecte polític

• Monarquia hispànica, catòlica i central. Felip II era el rei “de las Españas”.
• Escollí com capital del seu regne Madrid.
• Monarquia catòlica. Es produí el Concili de Trento (la Contrareforma), que considerava als protestants els enemics de la religió.
• Començava a forjar-se la idea que Castella era el nucli, el centre de la monarquia hispànica.

Conflictes:

• Interns:
  • Conflictes amb els moriscos a la serra d'Alpujarras.
  • Aragó: alteraciones de Aragón.

• Externs:
  • Guerres contra França. Batalla de Saint-Quentin. Castella guanyà.
  • Protestants: sublevació dels Països Baixos.
  • Portugal: el 1580 quedà incorporat a la Corona hispànica, fins al 1640.
  • Otomans: aconsegueix aturar els turcs. Batalla de Lepant.
  • Anglaterra: Gran Batalla de l'Armada Invencible.

Els Àustries Menors (1598-1700)

• Felip III (1598-1621)
• Felip IV (1621-1665)
• Carles II (1665-1700)

En el període de govern dels "Àustries Menors", durant el segle XVII, Espanya va perdre l'hegemonia política a Europa. La corona hispànica va entrar en fallida. I la corrupció política i econòmica va enfonsar qualsevol expectativa de millora.

Felip III

Felip III, mancat de tota capacitat per governar, delegà les tasques de govern al seu favorit, el duc de Lerma. Es mantingué la política imperialista.

Felip IV

• Nomena com a privat (valido) el comte-duc d'Olivares (1621-1643)
• S'accentua la pèrdua de l'hegemonia hispànica en l'escenari europeu (1643-1659)
• La monarquia hispànica accepta l'hegemonia francesa (1659-1700).

El 1648 França supera com a hegemonia política a Espanya. Se signa la Pau de Westfalia.

a) Projecte polític del Comte-duc Olivares

• Olivares volia mantenir l'hegemonia de la corona hispànica. Ell creia que era possible continuar sent la primera potència europea. Per això el rei necessitava més poder i més finançament.
• El 1624 Olivares escrigué el “Memorial”, on reclamava que el rei havia de tenir poder efectiu sobre tots els seus territoris.
• El 1626 Olivares defensava la idea de la “Unión de Armas”. Cada regne havia de contribuir amb els seus exèrcits i recursos econòmics en proporció a la seva població. Catalunya s'oposava. Xoc entre Catalunya i el rei.
• El 1640 es produí la reacció contra la Unión de Armas, especialment a Andalusia, Aragó, Nàpols, Portugal i Catalunya. Les tres primeres van ser reprimides. Portugal assolí la seva independència. I Catalunya inicià una guerra contra la monarquia, la guerra dels Segadors.

b) El conflicte a Catalunya (1640-1659)

• Olivares traslladà la guerra contra França a Catalunya.
  • La població catalana va haver d'alimentar als terços. Provocà una enorme irritació entre la pagesia.
  • En el dia del Corpus de Sang de 1640, els pagesos assassinaren al virrei de Barcelona. La corona reaccionà contra Catalunya.
  • A partir de 1641, començava la Guerra de Separació, on catalans i francesos estaven al mateix bàndol contra les tropes de Felip IV.
  • L'any 1648 les grans potències europees signaren la pau. Felip IV havia d'acceptar la victòria francesa. Els francesos volien una frontera segura al sud, de tal forma que ocuparen la Catalunya del Nord.
  • El 1652 Catalunya es desvincula de França.
  • El 1659 se signà el Tractat dels Pirineus, en el qual la Corona hispànica renunciava als territoris de la Catalunya del Nord.

c) Acceptació de l'hegemonia francesa

• Lluís XIV era el símbol de França i el monarca més poderós d'Europa.

Carles II

• En el regnat de Carles II es decretà el lliure comerç amb Amèrica.
• S'inicià una tímida recuperació econòmica de Catalunya.
• Quan va morir Carles II sense descendència s'obrí el conflicte successori, amb implicacions europees.

La nova dinastia dels Borbons (1700-1808)

a) La guerra de Successió (1700-1714)

• Guerra europea: els alemanys i Holanda estaven a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.
• Guerra hispànica: si guanyava Felip, s'imposava l'Absolutisme a tots els regnes peninsulars. Guerra entre Castella i Aragó.
• Guerra civil a Catalunya: entre els partidaris de Carles, els maulets, i els partidaris de Felip, els botiflers.

Principals esdeveniments de la guerra:

• El 1707 Felip V derrotava les tropes de Carles a Almansa i s'ocupava València. Cap a l'any 1708 la guerra estava quasi guanyada per Felip V. Al 1711 moria l'emperador d'Alemanya i van escollir l'Arxiduc Carles com a successor. Anglaterra i Holanda retiraven el seu suport al bàndol austriacista a la guerra de Successió. Catalunya es quedava sola, sense aliats exteriors.
• El 1713 se signava el Tractat d'Utrecht, en què es buscava l'equilibri de forces. Catalunya es quedava sola.
• El 1714 s'acabava la guerra, l'11 de setembre, amb una estrepitosa derrota catalana.

b) Política interna dels Borbons

• Implantació de l'Absolutisme
  • Comportava el centralisme i l'uniformisme. Tot el poder el tenia únicament el rei.
  • Decrets de Nova Planta. Se suprimien les institucions pròpies de Catalunya.
  • Regalisme: preeminència del poder reial davant l'Església.
• Reformisme
  • Desig de millorar la qualitat de vida de la gent per influència dels moviments il·lustrats.
  • Despotisme il·lustrat. Destaquen els polítics: Comte d'Aranda, duc de Floridablanca i Marquès d'Ensenada.

c) Política exterior

• Al segle XVIII França era aliada d'Espanya. En contra, Anglaterra, Holanda i Àustria eren els enemics.

d) Impacte de la Revolució Francesa

• Per evitar l'entrada de les idees revolucionàries a Espanya, es decideix tancar la frontera amb França.
• Tots els països absolutistes s'alien per lluitar contra la Revolució Francesa:
  • Del 1792 al 1795 la política antirevolucionària s'accentua. El 1795 tornen al govern de França els moderats. Bonaparte es converteix el 1800 en Emperador de França.
  • El privat del rei Carles IV Godoy abandona la política antifrancesa i decideix fer costat a Napoleó.
  • El 1805 França i Espanya formen una flota conjunta, des de Cadis. Batalla de Trafalgar. Anglaterra guanyà.
  • Bonaparte proposà un tractat amb Godoy, a Fontainebleu, per tal que Espanya deixés passar l'exèrcit Francès per poder atacar Portugal. Es produí el Motí d'Aranjuez.