[Llibre] Por el bien del Imperio
El catedràtic emèrit d'història de la UPF Josep Fontana, que aquest diumenge celebrarà el seu 80è aniversari, feia anys que preparava la seva darrera obra, que fa un gir copernicà a la que havia estat fins al moment la seva principal línia d'investigació, centrada en l'Espanya dels segles XIX i XX. Ara Fontana afronta l'estudi del món posterior a 1945, una etapa d'una complexitat enorme i que és coneguda com la de la "guerra freda".
El nou llibre arribarà aquesta setmana a les llibreries del nostre país. Titulat Por el bien del Imperio, el professor Fontana relata en poc més de 1.200 pàgines la història del món des de 1945 en endavant. L'edita Pasado y Presente.
El professor Fontana és un historiador compromès amb la societat i la història. Cal tenir present, abans d'endinsar-se en aquesta obra, que el lector no trobarà en ella la visió més tradicional i divulgada de la divisió del món en dos blocs després de la Segona Guerra Mundial. La seva és una visió heterodoxa de la guerra freda, en la que posa molt d'èmfasis en els motius pels quals els Estats Units d'Amèrica van crear una confrontació artificial per lluitar contra una visió alternativa del món que amenaçava la pròpia dels Estats Units, aquella que negava el sistema de lliure mercat (dit capitalisme). Per això la guerra freda es convertí en un avís per aquells ciutadans del "bloc occidental" més compromesos amb uns ideals de canvi social. Canvi social que no era possible perquè posava en risc l'hegemonia social i cultural dels defensors del capitalisme.
El professor Fontana defensa que el motiu per mantenir la guerra freda viva no tenia res a veure amb la defensa militar dels Estats Units d'Amèrica d'un possible atac de l'URSS, com molt bé sabia l'OTAN. Dona dos exemples:
- El més lluny que arribà l'URSS com a projecte d'agressió global es produí després de conèixer el projecte de decapitació de Carter de 1984, quan es descobrí un projecte del president nord-americà per atacar tots els dirigents soviètics i els dipòsits nuclears. El que van fer els soviètics va ser el projecte d'organitzar un sistema de míssils de caps nuclears estès per llocs secrets, que automàticament donaria un atac contra els Estats Units.
- Eisenhower estava totalment segur que els soviètics no podrien emprendre grans operacions militars. Per altra banda, Reagan arribà a afirmar que no sabia com els soviètics es podien creure que els Estats Units atacarien l'URSS.
El mite de la guerra freda tenia dues finalitats:
1) atemorir els russos, obligant-los a defensar-se, i crear un clima de solidaritat interna als Estats Units d'Amèrica, fent creure a la població que calia estar mobilitzada;
2) contra el que proclamaven els EUA, l'objectiu de la guerra freda no tenia res a veure amb la defensa de la democràcia. Ningú pensava seriosament en això. L'argument de la democràcia no tenia altre propòsit que el de minar l'URSS. I això ho havien après els nord-americans als anys 20 del segle XX respecte a Llatinoamèrica, on era millor tractar amb dictadors que amb governs nacionalistes.
Les causes fonamentals de l'enfrontament real de la guerra freda es troben en la voluntat dels Estats Units de crear un món segons el seu model, on tindrien un domini econòmic total. A Bretton Woods la reivindicació de llibertat total de comerç liquidà el monopoli comercial britànic. A Potsdam els britànics abandonaren les pretensions de ser una gran potència. La superioritat dels EUA i el seu "model de vida americà", segons Truman, no només incloïa les regles del món econòmic, sinó també la religió. Pels dirigents nord-americans era important rebutjar el terme "capitalisme", calia estendre la idea del "sistema de lliure empresa" per tot el món, davant la por que els comunistes estenguessin la idea del canvi social. El que oferien els EUA i segueixen oferint era ajuda perquè les forces de seguretat poguessin enfrontar-se a l'enemic exterior.
Els Estats Units d'Amèrica aspiraven a la reconstrucció del món sota el lliure comerç. D'aquí la preocupació dels EUA en veure que l'URSS es negava a entrar en aquest sistema. George Kennan, un dels primers ideòlegs de la guerra freda, proposava aïllar l'URSS i no permetre que entressin al món occidental, tot creant un sistema d'influències a escala mundial on només podia existir un sol model, el sistema de lliure mercat.
Per tots aquells lectors interessats a aprofundir en el coneixement de la guerra freda, els recomanem des d'aquí llegir al professor Josep Fontana. Sens dubte, tot un plaer.
