La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
La Primera Guerra Mundial va ser el primer conflicte armat d'abast mundial i que va tenir lloc principalment a Europa i al Pròxim Orient entre els anys de 1914 a 1918. Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «potències centrals»: l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària.
Orígens i motivacions de la Primera Guerra Mundial
Els precedents i les causes del conflicte
Enmig d'una etapa de creixement econòmic i de canvis tecnològics (electrificació, motor d'explosió, indústria química), la guerra donà un altre aire a la industrialització. La preparació per a la guerra va permetre a països com Alemanya irrompre en la cursa industrial. L'ambient previ a la guerra estava ple de nacionalisme i patriotisme.
La guerra va anar precedida d'enfrontaments i rivalitats històriques entre les nacions veïnes. França i Alemanya es disputaven els territoris d'Alsàcia i Lorena, en aquell moment en territori alemany. Després de la primera guerra mundial van quedar en mans franceses. Les dues nacions també tenien enfrontaments per la crisi del Marroc de 1905 que s'acabà amb el reforçament de la presència francesa al Protectorat. Un altre punt calent a Europa abans de la guerra eren els Balcans. Precisament l'incident de Sarajevo va ser el detonant per l'esclat de la gran guerra.
Àustria a principis del segle XIX va ser la nació que portà la iniciativa a l'època, a través del seu ministre Metternich durant el període de la Restauració de 1815. Després de la reunificació d'Alemanya, Viena va perdre la centralitat que havia tingut fins aleshores. Per això Àustria es va veure forçada a orientar-se cap a l'Orient i creà l'Imperi Austrohongarès (unió de Viena i Budapest). Però l'expansió cap a Orient passava inevitablement pels Balcans, territori en disputa per diverses potències. Al segle XIX els Balcans estaven ocupats per l'Imperi Otomà. Rússia, en plena època expansionista, volia apropiar-se també dels Balcans per aconseguir una sortida al mar a través del Mediterrani. El xoc entre Rússia i Àustria era inevitable, amb l'Imperi Otomà pel mig.
El joc d'aliances
- Bàndol de les potències centrals: Alemanya i Àustria van anar a la guerra junts. Eren els dos imperis centrals, al que també s'hi sumarà l'Imperi Otomà.
- Bàndol dels aliats: França ajudarà als russos (la llengua oficial a Rússia al segle XVIII era el francès, hi havia una connexió Rússia-França tradicional) i anirà a la guerra amb la Gran Bretanya, que tenia el domini dels mars i el Mediterrani (Gibraltar, Malta, Xipre, Canal de Suez d’Egipte) i l’interessava dominar els Balcans. Gran Bretanya sempre havia tingut una certa tendència a vincular-se al món hel·lènic.
El joc d'aliances i tensions polítiques confluiran als Balcans que va ser l'eix de tensió política de la primera guerra mundial. Entre els anys 1905 i 1914 es visqué el període conegut com a Pau Armada. Època de pau amb unes grans tensions.
Però malgrat aquesta relativa "pau armada", hi havien tensions militars soterrades. Bàsicament entre Alemanya i Anglaterra, sobretot per la formació d’una armada per part d’Alemanya impressionant. La cursa d’armament es va donar sobretot en l’àmbit naval. La clau estava en tres elements: blindatge, velocitat i armament.
L’incident de Sarajevo i els plans de mobilització
En aquest escenari de tensions sobre els Balcans va ser quan es produí l’incident de Sarajevo. El moviment socialista es declarava pacifista però en arrancar la guerra aquestes posicions quedaran apartades, per l’autèntic fervor patriòtic que els portà a tots a la guerra.
L’incident de Sarajevo serà el definitiu. El 28 de juny de 1914 l’hereu al tron imperial Francesc Ferran d'Àustria i nebot del vell emperador Francesc Josep (casat amb l’emperadriu Sissi), serà tirotejat mortalment, per un noi d’una organització nacionalista de Bòsnia, que volia alliberar-se del domini austríac.
L'assassinat de Francesc Ferran causà una commoció molt forta a Viena. A partir d’aquí Àustria culpabilitzà Sèrbia dels fets i els va fer un ultimàtum d’un mes. Un dels punts d’aquest ultimàtum era que la policia austríaca pogués entrar a Sèrbia per buscar l’assassí, però Sèrbia no ho acceptà. El 28 de juliol s’acabà d’ultimàtum i Àustria declarà la guerra a Sèrbia.
Sèrbia tenia d’aliat a Rússia, que immediatament després de la declaració de guerra austríaca mobilitzà l’exèrcit. Aquest fet provocà que Alemanya es posà al costat de la seva aliada, Àustria. I França es posà contra Alemanya ajudant Rússia. I quan els alemanys van envair Bèlgica, Gran Bretanya entrà a la guerra, el 4 d’agost.
El joc d’aliances de la Triple Aliança o potències centrals (Àustria-Hongria, Alemanya) i la Triple Entesa o potències aliades (França, Rússia i Gran Bretanya) es va posar en marxa. S'iniciava la primera guerra mundial.
Etapes de la Primera Guerra Mundial
Primera etapa: el fracàs de la guerra llampec (estiu 1914)
Durant l'estiu del 1914 les potències europees pensaven que la guerra seria un conflicte bèl·lic curt. Els principals generals militars havien planificat una "blitzkrieg" o "guerra llampec" que fracassà. Alemanya era al centre de la guerra. Això tenia avantatges i inconvenients. Els generals alemanys esperaven guanyar a França ràpidament per tenir el control del mar i Anglaterra. Però aquests plans van fracassar i els alemanys es van quedar aturats a la frontera amb França.
Segona etapa: la "Guerra de trinxeres" o de desgast (1915-1916)
El fracàs de la guerra llampec va donar lloc a una llarga "guerra de trinxeres", que era una guerra de desgast de l'enemic on pràcticament els exèrcits no avançaven posicions. Es van establir tres fronts de batalla: l'occidental, l'oriental i el turc.
Al front occidental una de les batalles més importants va ser la de Verdun. El front oriental passava per Polònia. I al front turc-otomà, les batalles van tenir lloc a Grècia. Precisament als territoris ocupats per l'Imperi Otomà, Anglaterra va intentar l'aixecament dels pobles àrabs a través del mític Lawrence d'Aràbia.
Va ser una etapa amb moltíssims morts. Típica imatge dels desertors als exèrcits. General Pétain a França.
Tercera etapa: la crisi de 1917 i l’entrada dels Estats Units en la contesa
El 1917 va ser un any fonamental perquè Rússia va sortir de la guerra. I també perquè els Estats Units van trencar el seu aïllacionisme i van decidir entrar a la guerra. El 1917 es va dur a terme el bloqueig dels submarins per part d’Alemanya.
El 1918 acabà la guerra amb un balanç tràgic: 12 milions de morts, centenars de milers de ferits i danys sobre la població civil incalculables.
Conseqüències del conflicte mundial
Amb la Primera Guerra Mundial canvià el món totalment. Europa entrà en crisi i amb el final de la gran guerra, emergí un nou gran líder mundial, els Estats Units d’Amèrica. La guerra deixà Rússia en mans dels bolxevics i la Revolució. També suposà la caiguda de les dues grans monarquies imperials d'Europa: Àustria i Alemanya. Les fronteres van canviar. L'Imperi Austrohongarès va caure i a Àustria es proclamà la República.
Acabada la guerra, el Tractat de Versalles imposà limitacions econòmiques a Alemanya, que va perdre Alsàcia i Lorena. El Segon Imperi (II Reich) va caure i es proclamà la República de Weimar. Sobre les runes de la Primera guerra Mundial va sortir l’Alemanya de Hitler.
La guerra ens porta a mostrar les contradiccions d’una economia capitalista i la seva expansió des de la segona meitat del segle XIX. També pel joc de les polítiques internes, envoltades pel nacionalisme exagerat i unes aliances que provoquen tot el que provoquen. Va ser un enfrontament bèl·lic absolutament sagnant. La guerra es plantejà com un conflicte del segle XIX però amb l'armament del XX: tancs, gasos, artilleria pesant, metralladores...
Per primera vegada els oficials també moren, cosa per la qual es veuran tantes capelles amb els morts dels rics. El sentit de l’honor, la cursa armamentística i l’escalf patriòtic porten al camp de batalla a milers de persones.
