Revisió del Tractat de Versalles i la reobertura del conflicte a Europa
El Tractat de Pau de la Primera Guerra Mundial imposava fortes sancions econòmiques i limitacions de caràcter militar a Alemanya (impediment de reconstruir l'exèrcit). Pel Partit Nacionalsocialista la derrota a la guerra va ser a conseqüència d'una sèrie de males decisions d'alguns polítics alemanys haurien "sabotejat l'esforç bèl·lic" a propòsit. Adolf Hitler identificà aquests antipatriotes com a "jueus" i "esquerrans". Així es construí la teoria de la punyalada per l'esquena i per això des del nazisme s'havia de desobeir tots els tractats de pau "imposats" a Alemanya. El 16 de març de 1935, Hitler anunciava la revisió del Tractat de Versalles en crear la Wehrmacht, les forces armades alemanyes. Era el primer dels molts altres incompliments que l'Alemanya nazi realitzaria a partir d'aleshores i que acabà amb la Segona Guerra Mundial.
El desequilibri de l’ordre europeu d'entreguerres
L'arribada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya, amb un nacionalsocialisme que propugnava la revisió del sistema de Versalles, sumat a la Itàlia desenganyada per la victòria mutilada de la Primera Guerra Mundial, van marcar profundament el context polític i social de la dècada de 1930, que portaren a un nou conflicte bèl·lic d'abast mundial.
Programa polític i objectius del nacionalsocialisme alemany el 1933
- Expansió com a moviment de masses denunciant el Tractat de Versalles i reivindicant els territoris perduts.
- El programa de Hitler anava més enllà de recuperar les fronteres d’abans de 1918. Es projectava en tres fases:
- Primer recuperar les fronteres d'abans de 1918.
- Segon refundar Alemanya com a la ‘Gran Alemanya’, en un Estat format per tots els germanòfils a l’estil de l’Europa de l’edat mitjana. Proposta que anava més enllà de Versalles. Era el III Reich.
- Tercer, conquesta de l’espai vital: Europa oriental, eslava, que havia d’esdevenir un territori colonial alemany en una nova concepció del món racista. El nacionalsocialisme havia d’imposar la superioritat de la raça ària. Alemanya havia de conviure amb l’Imperi Britànic marítim i el Japó i amb un enemic a derrotar, els Estats Units.
Programa en política exterior del règim feixista italià
- Menor agressivitat respecte al nazisme, es proposa un programa exterior més tradicional d'acord amb la història d'Itàlia.
- Mussolini plantejava la creació d’un Imperi. Era una barreja de demagògia històrica com a element aglutinador de la nació sota la direcció feixista.
- S'havien de recuperar les antigues colònies (molt limitat: Líbia, Albània, Etiòpia).
- Imposar un cert lideratge regional del Mediterrani, reproduint l’Imperi Romà.
- Mussolini tenia un dubte: per on començar?
- Mediterrani oriental: si controlava els Balcans i Grècia tindria un conflicte amb Alemanya.
- Mediterrani occidental: recuperar les ciutats de Niza i Savoia.
- La política exterior italiana estava més enfocada cap al mediterrani oriental. Aquesta intenció frenaria a Hitler. L’ofensiva final de Hitler es produí quan Mussolini deixà de frenar a Hitler.
Principals esdeveniments entre 1933 i 1939
Octubre de 1933
El 19 d'octubre de 1933 Alemanya es retirà de la Societat de Nacions, abandonant la política internacional de la “seguretat col·lectiva”, apostant a partir d’aquell moment per les relacions bilaterals entre els Estats. D'aquesta forma Alemanya recuperava la plena sobirania en política exterior (molt limitada en funció del Tractat de Versalles).
La renúncia es va formalitzar en una carta enviada pel ministre de Relacions Exteriors alemany, Konstantin Freiherr von Neurath, on informava el secretari general de la Societat de Nacions, Joseph Avenol, de la retirada del país en aquest organisme internacional. La renúncia permetia a Alemanya procedir amb la seva política de rearmament militar a gran escala, el que era una violació flagrant dels acords internacionals. També abandonà el 1936 el Tractat de Locarno.
Gener de 1934: Pacte de no-agressió entre Alemanya i Polònia
L'Alemanya nazi firmà un acord d'amistat amb Polònia, el 24 de gener de 1934. Era el "Pacte de no-agressió Alemanya-Polònia", un acord d’amistat i cooperació mútua per un termini de deu anys.
La signatura d'aquest pacte amb Polònia va suposar l'abandonament temporal de la disputa entre els dos països, la fi de l'aïllament internacional de Govern de Hitler després de l'abandonament de les negociacions de desarmament i de la Societat de Nacions i la possibilitat d'afeblir l'aliança franc-polonesa. El pacte també li va permetre reforçar la seva propaganda a favor de la pau i calmar les suspicàcies de les altres potències després de la seva retirada de la Societat de Nacions i de les negociacions sobre el desarmament.
El pacte va ser interpretat per l'URSS com una amenaça per part d’Alemanya cap als soviètics.
Juliol de 1934: fallit cop d'estat a Àustria
Pocs dies després dels esdeveniments del 30 de juny (la Nit dels Ganivets Llargs), que havien permès a Hitler consolidar la seva dictadura personal, els nazis austríacs van intentar dur a terme un cop d'estat contra el règim austrofeixista instal·lat en el poder el març de 1933.
El complot nacional-socialista contra el govern d'Engelbert Dollfuss del 25 de juliol va fracassar, però els nazis van aconseguir assassinar Dollfuss a la seu de la cancelleria.
Els nazis austríacs pretenien instaurar un govern nacionalsocialista, però el fracàs del cop ho va impedir, en aquell moment. Hitler aprengué la lliçó; havia de deixar en segon terme l’annexió d’Àustria i posar en primer pla la recuperació de les fronteres d’Alemanya. No va ser fins al 13 de març de 1938 quan Alemanya s'annexionà Àustria.
Gener de 1935: Plebiscit per la reincorporació del Sarre
Quan es va complir el termini de quinze anys imposat pel Tractat de Versalles de 1920, es va fer un referèndum al territori del Sarre el 13 gener de 1935. En funció d'aquest tractat, el territori alemany del Sarre havia quedat com un espai administrat per la Societat de Nacions.
El referèndum va comptar amb una participació del 98%. El resultat va ser una gran majoria de 90,73% a favor de la unió amb Alemanya, el 8,86% volia mantenir l'statu quo i una minoria del 0,40% desitjava unir-se a França.
Hitler aprofità el resultat del plebiscit per declarar la restauració del servei militar obligatori. Això era una declaració pública del rearmament d’Alemanya i violava el Tractat de Versalles.
Abril de 1935: l'acord del Front de Stresa
França, Itàlia i Gran Bretanya van pactar una resposta unitària a les pretensions expansionistes de Hitler. Afirmaven el seu suport a la independència d'Àustria i també ratificaven la vigència dels acords del Tractat de Versalles.
Va ser una reunió de bones intencions, sense gaires efectes reals en la pràctica. El context polític era el següent:
- França: decidí reinstaurar el servei militar obligatori. Primera amenaça directa al trencament del sistema de Versalles.
- Gran Bretanya: el govern conservador creia que les pretensions de Hitler eren raonablement lògiques, ja que, segons els britànics, els acords de Versalles podrien ser excessius per a Alemanya.
Tant França com Gran Bretanya temien una nova guerra. Tota resposta a les amenaces de Hitler es feien d'una forma que no desemboqués amb l’esclat d’un nou conflicte. El govern francès creia en aquell moment amb la seva superioritat militar respecte a Alemanya i intentava dissuadir-la d'una guerra immediata.
2 de maig de 1935: Tractat franco-soviètic d'assistència mútua
En una maniobra política i diplomàtica, el govern francès de Pierre Laval cercà un soci per contrarestar el potencial alemany. El país amb el que tenia un acord podia causar més impacte era l’URSS. El 2 de maig de 1935 es firmà el tractat franco-soviètic d'assistència mútua, amb l'objectiu d'envoltar l'Alemanya nazi per minimitzar l'amenaça per l'Europa central.
A Gran Bretanya no li preocupava massa Alemanya, excepte en el cas de la seva força aèria. Gran Bretanya, que no era un territori continental, sabia que podria atacar Alemanya sempre que pogués defensar l'espai aeri britànic. Però els anglesos calculaven erròniament la força de què disposava ja en aquell moment Alemanya. Els anglesos no estaven tan interessats a buscar un soci, sinó en establir una política d'apaivagament amb Alemanya per tenir-la controlada.
Juny de 1935: Acord naval anglo-alemany
Acord naval militar entre Gran Bretanya i Alemanya. Gran Bretanya acceptava el procés de rearmament d’Alemanya. Churchill ho va denunciar com un gran error, ja que pactar amb Hitler significava reforçar les seves tesis.
Amb cada decisió que prenia Hitler practicava la política dels “fets consumats”, sense demanar permís a ningú, perquè sabia que la resta de països europeus no presentaven oposició a les seves decisions. Totes les decisions unilaterals de Hitler eren acceptades per Gran Bretanya, França i Itàlia.
Març de 1936: la crisi de Renània
La crisi de Renània fou una crisi diplomàtica provocada per la remilitarització d'aquesta regió alemanya per decisió d'Adolf Hitler el 7 de març de 1936. El fet constituïa una violació del Tractat de Versalles i del més recent Pacte de Locarno.
L'ocupació militar de la Renània era una denúncia pública del Tractat de Locarno de 1925 (conjunt d’acords pels quals Alemanya, França, Bèlgica, Gran Bretanya i Itàlia garantien el manteniment de la pau a l’Europa occidental.) L’objectiu de Hitler era neutralitzar França i Gran Bretanya per l’est. No va tenir cap reacció política destacada.
Gran Bretanya i França es mantenien en la seva política d’apaivagament intentant negociar amb Hitler les reivindicacions alemanyes tot reconeixent el rearmament alemany. França i Gran Bretanya ja no se sentien superiors a Alemanya.
Guerra Civil Espanyola de 1936-1939
Les democràcies europees van firmar el Pacte de no-intervenció a la Guerra Civil Espanyola. La Guerra Civil, a partir de la intervenció directa de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi, suposava un nou pas en el procés de ruptura de l’equilibri de l’ordre europeu. Alemanya i Itàlia van donar suport a la rebel·lió militar contra el govern legítim republicà. Itàlia va proporcionar avions pel trasllat de l’exèrcit d’Àfrica a la península. La flota alemanya va bloquejar l’accés de la flota republicana a l’estret de Gibraltar.
Léon Blum (primer ministre del Front Popular francès) va proposar que els governs europeus es comprometessin a un pacte de no-intervenció a Espanya, pensant en dues coses:
- Impedir que el conflicte espanyol esdevingués una guerra d'abast europeu.
- Impedir el triomf del bàndol rebel obligant a Alemanya i Itàlia a la no-intervenció.
El pacte de no-intervenció a Espanya
El pacte de no-intervenció era la continuació de la política d’apaivagament amb Hitler. La guerra a Espanya fou un pas més en la crisi europea. I més important, significà la fi de les hostilitats entre Itàlia i Alemanya, que gràcies a la guerra espanyola van acabar de superar les seves diferències. Mussolini reorientà la seva política cap al mediterrani occidental deixant via lliure a Hitler en el mediterrani oriental.
La situació de deteriorament a Europa afavoria la política expansionista del nacionalsocialisme. Alemanya i Itàlia van ser afavorides per la política de no-intervenció. La violació flagrant de la política de la no-intervenció per part d’Alemanya i Itàlia va suposar que Gran Bretanya i França van haver de mirar cap a una altra banda i acceptar allò que tothom sabia: Alemanya i Itàlia participaven en el conflicte espanyol i la Guerra Civil Espanyola seria només l'avantsala d'un nou conflicte d'abast europeu.
5 de novembre de 1937: Memoràndum Hossbach
Adolf Hitler es reuní secretament el 5 de novembre de 1937 amb la direcció del partit nazi i l’estat major per establir la futura política expansionista del Reich. La reunió va suposar un punt d’inflexió en les polítiques exteriors de Hitler, que llavors van començar a radicalitzar-se. La reunió es coneix amb el nom de la persona que va redactar l'acta, el Coronel Friedrich Hossbach.
En aquesta reunió es proposava:
- Acordar que Alemanya anava a recórrer a la guerra per complir els seus objectius polítics. El rearmament era l’instrument necessari per acabar en un procés de guerra que permetés realitzar el projecte de la Gran Alemanya.
- Planificar la producció industrial alemanya per portar-la a la guerra.
- Cronologia que es planifica:
- 1938: Annexió d’Àustria, els sudets i desaparició de Txecoslovàquia.
- 1943-1945: conquesta de l’est.
12 de març 1938: Anschluss d'Àustria (l'annexió d'Àustria la Reich)
L’exèrcit alemany envaeix Àustria el 12 de març de 1938. L'acció va provocar la protesta dels governs anglès i francès. Mussolini acceptà l’annexió d’Àustria (ja era un aliat de Hitler). Alguns conservadors i laboristes anglesos ho acceptaren com lògic i esperable.
Estiu de 1938: la qüestió dels Sudets
L'estiu de 1938 es començà a plantejar la qüestió dels sudets. El Partit dels sudets alemanys va iniciar una campanya d’agitació per aconseguir l'annexió del territori dels sudets a Alemanya. Per primera vegada França i Anglaterra van denunciar públicament les pretensions annexionistes de Hitler. Estaven en contra del trencament de la unitat nacional de Txecoslovàquia.
Mussolini va intervenir el setembre de 1938 promovent una reunió entre els governs italians, alemany, francès i anglès a Munic. A la Conferència de Munic es va prendre el següent acord:
- França i Gran Bretanya accedien a acceptar l’annexió a Alemanya del territori dels Sudets si la població ho ratificava en un referèndum i que fos l'última annexió que portés a terme Hitler. El primer ministre anglès Chamberlain ho va presentar com un gran èxit.
Hitler no va complir el pacte.
1 d'octubre de 1938: ocupació dels Sudets
El plebiscit dels Sudets no arribà a tenir lloc, perquè l'1 d'octubre de 1938 l'exèrcit alemany ocupà el territori. Uns 800.000 txecs restarien dins el territori com a ciutadans alemanys, sense cap dret per a ells enmig de 2.800.000 alemanys.
14 de març 1939: creació de la República titella d'Eslovàquia
Hitler liquidà Txecoslovàquia i instaurà la creació d'una república titella a Eslovàquia.
Conseqüències acord de Munic:
L'URSS es va sentir atacada per no ser convidada a la conferència de Munic. Els governs occidentals havien pactat amb Hitler el repartiment d’Europa i Stalin pensà que les conseqüències de l’acord serien la futura agressió a l'URSS per part d’Alemanya o Gran Bretanya.
Per la seva part, Hitler va interpretar l’acord de Munic com una concessió de carta blanca per dur a terme la seva política expansionista sense por a represàlies. Era un pas més en la seva política de fets consumats.
Després de la desaparició de Txecoslovàquia, el primer ministre britànic Chamberlain va signar un acord de protecció de Polònia, amenaçant a Alemanya de declarar-li la guerra en cas d’invasió.
A partir d’aquest moment Gran Bretanya i França començaren a tenir clar que si Hitler envaïa Polònia, s'iniciaria una nova guerra. La política de contenció va fracassar en tots els sentits.
Estiu de 1939: la guerra a prop
A l'estiu de 1939 Hitler ja tenia clar que la guerra estava molt a prop. Però dins el seu govern no tothom hi estava d'acord. Per què Hitler va córrer el risc d'envair Polònia davant el desacord d’alguns elements de la direcció econòmica i militar alemanya?
- Interpretació: Alemanya no estava en aquell moment preparat per anar a la guerra. Davant aquesta divisió interna Hitler va tirar endavant l’ocupació de Polònia.
- Una altra interpretació: havent arribat al punt en què Gran Bretanya i França ja començaven a rearmar-se, Alemanya comptava amb una situació de superioritat armamentística.
Hitler confiava en el fet que després de l’ocupació de Polònia no hi hagués reacció dels governs europeus, tal com havia succeït fins aquell moment. Dins del govern de Hitler hi havia dues línies d'actuació:
- Mantenir la cordialitat amb Gran Bretanya, opció defensada per Göring i el cap de l’estat major alemany.
- Una altra part de l’exèrcit estava disposat a mantenir un enfrontament amb Gran Bretanya i fer una aliança amb l'URSS per crear un bloc que anés de Berlín a Tòquio. Línia dels elements durs del partit. Va ser la línia escollida per Hitler.
L'objectiu d'Alemanya era l'est
Stalin plantejava frenar l’atac a l'URSS pactant amb Alemanya (per guanyar temps), que suposaria un desgast de les potències continentals de França i Gran Bretanya. Stalin, però oferí una última proposta a França i Gran Bretanya i es realitzaren conversacions a segon nivell on no s’arribà a cap acord.
L’objectiu final de Hitler era l’est i s’havia de passar per Polònia. Hitler pensava a atacar Polònia després del rebuig militar de l’ocupació de Txecoslovàquia. Alemanya no podia tenir dos fronts oberts ni exposar-se a una guerra lenta de cinc anys, havia de fer una guerra llampec. S’havia de neutralitzar la resposta soviètica i francesa.
A la vegada, Alemanya no podia anar a la guerra sense el petroli del Caucas i per això necessitava un pacte amb l’URSS, que l'assegurés l'aprovisionament de matèries primeres i la salvaguarda del front de l’est.
23 d’agost 1939: Pacte Alemanya-URSS
El 23 d'agost de 1939 es firmà el Pacte Ribbentrop-Molotov. El tractat secret definia la repartició de l’Europa de l’est i central sota influència alemanya i soviètica, també a consultar-se sobre assumptes d’interès comú i abstenir-se a unir-se a qualsevol aliança militar.
1 de setembre 1939: invasió de Polònia
Alemanya envaeix Polònia. Inici Segona Guerra Mundial.
