La Revolució de Vellut de 1989 va iniciar-se com una manifestació pacífica dels estudiants el 17 de novembre. Dos dies abans s'havia produït la caiguda del mur de Berlín. Cap al 20 de novembre els manifestants ja sumaven mig milió. El 27 de novembre hi va haver una vaga general de treballadors durant dues hores. A conseqüència d'això, el 28 de novembre el Partit Comunista renunciava al poder. I el gener de 1990 Txecoslovàquia celebrava les primeres eleccions democràtiques des del 1946.
Els governs del Pacte de Varsòvia estaven col·lapsant. Mentrestant, les protestes s'estenien per tots els països comunistes. El Partit Comunista de Txecoslovàquia va anunciar el 28 de novembre que renunciava al poder. Dos dies després, el parlament federal va suprimir formalment les seccions de la Constitució que donaven al Partit Comunista un monopoli del poder.
Al principi de desembre, es va eliminar el filferro i altres obstruccions a la frontera amb Alemanya Occidental i Àustria. El 10 de desembre el president Gustáv Husák va nomenar el primer govern no comunista. Això no succeïa a Txecoslovàquia des de 1948. Immediatament després va dimitir.
Aleshores, Alexander Dubček va ser elegit portaveu del parlament federal el 28 de desembre. I l'intel·lectual Václav Havel va esdevenir president de Txecoslovàquia el 29 de desembre de 1989. Vaclav Havel havia destacat com un dels líders històrics de la dissidència del règim comunista. Des de l'any 1969 el govern havia prohibit les seves obres i havia estat empresonat diverses vegades.
Finalment, el juny de 1990 es van celebrar les seves primeres eleccions democràtiques des de 1946. L'1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va dividir en dos països: la República Txeca i Eslovàquia.