La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat més gran de la història i el que va implicar més nacions. En una primera fase va ser una guerra europea, que a partir de 1941 va esdevenir mundial.
Es pot dividir en dues etapes:
- 1939-1941: Guerra europea (principals països implicats: Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia)
- 1941-1945: Guerra mundial (principals esdeveniments: invasió de l'URSS, atac japonès a Pearl Harbor)
Primera etapa: 1939-1941. La guerra europea
Fase 1: Invasió de Polònia i la "drôle de guerre"
La invasió de Polònia va començar la matinada de l'1 de setembre i acabà el 29 de setembre de 1939 amb la caiguda de Varsòvia. Polònia va ser ocupada per l'exèrcit alemany. En funció a l’acord germanosoviètic d'agost del mateix any, el 17 de setembre Stalin envià l’Exèrcit Roig i ocupà la part oriental de Polònia. Alemanya i l'URSS es repartien Polònia. A més Alemanya donava el seu vistiplau a les ambicions soviètiques d'ocupar el territori de Letònia, Estònia, Lituània i Bessaràbia. A canvi l'URSS es comprometia a entregar material de guerra a Hitler.
Amb l'ocupació de Polònia, s'iniciava una etapa d'indefinició de la guerra, sense grans operacions bèl·liques, que va ser definida com la “drôle de guerre” (la guerra de broma). En el bàndol aliat, Gran Bretanya i França, volien obrir un nou front perifèric per forçar a Alemanya a seure a la taula de negociacions. Per la seva part, Hitler pretenia realitzar una ofensiva contra França per portar Gran Bretanya a la taula de negociacions.
Però Hitler es trobà amb dos problemes per ocupar França:
- El rebuig de l’Estat Major Alemany que demanava més temps per dur a terme l'acció.
- Hitler necessita unes condicions meteorològiques favorables per poder dur a terme l'operació d'invasió de França de forma ràpida, havia de ser una "guerra llampec". Però el mes d’octubre no era el més adequat. Hitler tenia l’experiència de la Batalla de Guadalajara a la guerra civil espanyola.
Hitler va haver d’anar endarrerint l’ocupació de França fins a 29 vegades entre l’octubre de 1939 i el juny de 1940.
Fase 2: guerra d'ocupació de Finlàndia
Divisió al bàndol aliat, entre la proposta de Gran Bretanya (primer minsitre Churchill) i el govern francès de Pétain. Churchill va proposar un atac al mar del Bàltic a través de Noruega cap a Suècia (que subministrava l’acer a Hitler).
El 30 de novembre Stalin recolzat pels acords amb Alemanya llançà un ultimàtum a Finlàndia. Finlàndia rebutjà fer concessions territorials a l'URSS i Stalin inicià l'operació d'ocupació de Finlàndia el mateix 30 de novembre. La Guerra d'Hivern durà cent cinc dies, fins al 12 de març de 1940 i acabà amb l'ocupació de l'URSS de la Carèlia, una part del territori de Finlàndia.
La proposta de Churchill d'obrir un front al mar Bàltic va cobrar més sentit arran l'ocupació de Finlàndia. Entrar a la campanya militar al costat de Finlàndia requeria reconèixer als governs suecs i noruecs. El seu rebuig va deixar l'opció en stand-by fins que l’armistici de març de 1940 entre l'URSS i Finlàndia trastocà els plans dels aliats.
La proposta francesa consistia en una operació de pressió a Alemanya obrint un front al sud, per atacar els jaciments petroliers del Caucas. Era un atac a l'URSS.
La proposta francesa exigia avançar per Grècia fins al sud de l'URSS, però es temia l’entrada d’Itàlia a la guerra. Aquesta operació no es produí.
Chamberlain, primer ministre britànic fins al maig de 1940, va preparar l’enviament d’una força militar a Finlàndia però Hitler es va avançar. L'abril de 1940 es produeix la invasió Noruega per part d’Alemanya. Aquest va ser el primer desastre britànic. Conseqüència: Chamberlain va presentar la dimissió.
Després dels avenços militars d'Alemanya el 1940, el nou primer ministre anglès, Winston Churchill, tenia clar que no hi havia espai per a la negociació amb Hitler.
Fase 3: Campanya de França i Gran Bretanya
El pla de Hitler el 1940 era fer una operació d'invasió de Bèlgica i Països Baixos de forma molt ràpida. Churchill denominà aquesta operació alemanya com a "moviment del cop de falç", perquè pretenia dividir el contingent militar britànic que estava al nord de França i separar-lo del gruix de l'exèrcit francès. L'exèrcit alemany un cop arribés al mar s'havia de dirigir cap a França traçant una línia corba.
La invasió alemanya de França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, va començar el 10 de maig de 1940 i suposà el final de la Guerra de Broma.
L'operació va ser un èxit per Hitler. I amb ella aconseguí fer callar tots els crítics que hi havia dins l'exèrcit del Reich.
França presentà la rendició. El 17 de juny, el mariscal Pétain anuncià que França demanaria un armistici. Pétain reuní l’Assemblea Nacional a Vichy i de forma majoritària va fer aprovar la dissolució de la República democràtica i la seva substitució per una República autoritària. França va quedar dividida en diferents territoris:
- Una zona d'ocupació alemanya al nord i a l'oest.
- Una petita zona d'ocupació italiana al sud-est.
- I una zona lliure al sud, on es va formar un estat titella, la França de Vichy, sota la direcció de Pétain.
El general De Gaulle, que en el moment de la rendició es trobava a Londres, rebutjà reconèixer el govern de Vichy com a legítim i començà la tasca d'organitzar les forces de la resistència de la França Lliure.
Hitler va permetre que la República de Vichy mantingués les colònies africanes sota el control de Pétain, amb el benentès que no es posessin al servei de Gran Bretanya.
Per Churchill l'última taula de salvació per França implicava oferir a Pétain la formació d’una confederació franco-britànica amb la integració de França a l’imperi Britànic. La proposta va ser rebutjada. Hitler proposà a Churchill acabar amb les hostilitats i que reconegués l'hegemonia d’Alemanya a Europa.
Alemanya envaí Niça i Savoia amb l’ocupació de França. Aquest fet va fer decidir a Mussolini a entrar a la guerra. Alemanya volia evitar seguir fent la guerra a l’est.
Churchill no estava disposat a fer cap negociació amb Alemanya. Les accions de Churchill contra la França aliada d'Alemanya van ser:
- Donar suport a la resistència francesa, acollint a Londres a un militar francès que discrepava de Pétain, el general De Gaulle.
- Ordenar un atac sorpresa per enfonsar l'avantguarda de la flota francesa ancada a Mers el-Kebir, Algèria, (3 de juliol de 1940). Enfrontament Churchill-Pétain.
En paral·lel, la Gran Bretanya es començava a preparar per a una més que probable invasió alemanya. Hitler realitzà al juliol-agost de 1940 l'operació "Lleó marí". Guerra llampec des de l’aire. Però Hitler no tenia suficients avions i el govern britànic, que havia començat el rearmament, estava en condicions de defensar-se gràcies a l’ajuda dels radars. Es produí una intensa batalla de l’aire.
Agost-setembre: l’aviació alemanya no aconseguí vèncer els britànics i el 12 d’octubre Hitler suspèn l’operació. Finalitzada sense èxit l'operació d'ocupació britànica, Hitler inicià els preparatius per envair la Unió Soviètica, en l'operació batejada com a "Barba-roja".
Fase 4: nou impàs
Finalitzada la campanya d'Anglaterra, s'obria una nova fase d'impàs de la guerra. Es reactivaren els jocs diplomàtics i la guerra es desplaçà a escenaris laterals del Mediterrani.
Itàlia envaí l'octubre de 1940 Albània i Grècia. Gran Bretanya s’havia quedat sola a Europa i buscava desesperadament l'entrada dels Estats Units a la guerra. En contra de la voluntat anglesa hi havia el Partit Republicà que rebutjava qualsevol compromís dels Estats Units en la guerra europea (política aïllacionista). El President Roosevelt reactivà una clàusula dels Principis de Comerç en temps de guerra que permetia a Gran Bretanya i França comprar material industrial amb la condició que es paguessin al comptat. El 1940 es produí la reelecció de Roosevelt. Churchill i Roosevelt mantenien una relació de cordialitat.
Durant tota la segona guerra mundial no hi hagué mai un comandament únic aliat. El desenvolupament de la guerra es basava en el manteniment de les bones relacions entre Roosevelt, Churchill i Stalin. El març de 1941 Roosevelt va prendre possessió del càrrec i anà més enllà de la clàusula ‘Cash and carry’ i impulsà una llei de préstec que permetia vendre pel sistema de préstec. Va ser un primer pas en el suport americà a Anglaterra que s’havia quedat sola en el bàndol aliat.
Firma del Pacte Tripartit
El Pacte Tripartit també anomenat Pacte de les potències de l'Eix va ser un pacte de cooperació militar que es va signar a Berlín el 27 de setembre del 1940 entre l'Alemanya nazi, el regne d'Itàlia feixista i l'imperi del Japó.
Itàlia utilitzà el pacte per iniciar la seva pròpia guerra al mediterrani. Hitler ho va haver d’acceptar.
Formalment a finals de 1940 es plantejà reforçar l’aliança entre Rússia i Alemanya. La proposta era crear un pacte continental de nacions des d’Espanya fins al Pròxim Orient. El novembre de 1940 el ministre soviètic Molotov viatjà a Berlín. Però no s’arribà a cap acord. Des de l'URSS es pensava que la guerra s’estava apropant massa a les seves fronteres. Stalin preveia que Alemanya havia decidit que el seu proper objectiu era Rússia.
El 1941 la Internacional Comunista envià missatges als comunistes francesos i belgues perquè comencessin a enfrontar-se a l'ocupació alemanya a través dels moviments de la resistència antifeixista.
En una misteriosa història, Rudolf Hess (segon en la jerarquia del partit nazi) es llançà en paracaigudes sobre Escòcia el 10 de maig de 1941 per intentar negociar la pau amb Churchill. Coneixia Hitler aquesta operació?
Fase 5: l'operació Barba-roja
El maig de 1941 ja estava preparada l’operació Barba-roja, que havia patit un endarreriment inesperat per a Hitler. Inicialment s’havia de realitzar a la primavera per arribar a Moscou com més aviat millor, sobretot abans del dur hivern. Els plans de Hitler no es van poder complir. Els italians s’havien enquistat a Grècia i al nord de Líbia estaven sent atacats pels francesos i anglesos.
Churchill atacà al mediterrani al soci més dèbil de l'Eix, Itàlia. D'acord amb De Gaulle, Churchill inicià l'avenç aliat des del sud de Líbia i Egipte (amb el comandant Montgomery al capdavant) al gener-febrer de 1941. Al mes d'abril s'inicià la invasió de Grècia, ocupada pels italians i alemanys. Però les tropes aliades no van aconseguir guanyar la batalla.
Hitler va haver de posposar l’atac a Rússia per ajudar Itàlia amb les tropes de l’Afrika Korps i a Grècia a través de Iugoslàvia. Stalin ho interpretarà com el pròleg de l’ocupació de Rússia.
L'endarreriment de dos mesos en l'operació Barba-roja va impedir que l’exèrcit alemany ocupés Moscou. Finalment l'ocupació de l'URSS va iniciar-se el 22 de juny de 1941.
Objectius alemanys per l'operació Barba-roja:
- Control d'Ucraïna al més aviat possible per obrir-se pas ràpidament cap a Moscou.
- Setge de Leningrad
El 5 de desembre de 1941 el front alemany es va detenir a tan sols 39 quilòmetres de Moscou. Hitler va haver d'ordenar la retirada de les seves tropes. Primer revés important d’Alemanya en la guerra.
A l’hivern de 1941 l’exèrcit de Stalin recompongué les seves forces. Però el setge de Leningrad va ser una autèntica massacre en massa de la població.
Quan es produí la invasió de Polònia el 1939, les execucions va ser selectives i van afectar l'elit polonesa però no encara els jueus. Amb la invasió de l'URSS, el 1941, s'inicià l'execució massiva de la població. Instrucció explícita de la terra cremada. Massacraren la població que oposava resistència i enviaven la població jueva cap als camps de concentració. Aquest va ser l'inici de l’holocaust.
L’1 de desembre de 1941 tanca la primera etapa de la Segona Guerra Mundial. No és encara una guerra mundial.
Segona etapa: 1941-1945. La guerra mundial
La guerra al Pacífic. L'avenç del Japó
El 7 de desembre de 1941 el Japó atacà la base naval nord-americana de Pearl Harbor. Hitler volia que el Japó ataqués l'URSS per l’orient. Però el Japó va fer allò que més desitjava Churchill, atacar els Estats Units d'Amèrica. L'atac i la resposta nord-americana van convertir la guerra, fins aquell moment en territori europeu, en una guerra mundial.
La raó del Japó no tenia lògica militar. L'historiador Taylor considera que el Japó volia demostrar la seva lleialtat amb Hitler.
El President Roosevelt aconseguí el suport del Senat nord-americà per declarar la guerra al Japó. El desembre de 1941 el nou salt de la guerra reforçava la decisió política de Hitler.
El 1942 l’eix tripartit avançava. Japó practicava una política d’expansió ràpida:
- Invasió d’Indoxina.
- Intent d'invasió d'Austràlia.
Els objectius eren conquistar Austràlia i Nova Zelanda per expulsar els britànics, avançar sobre l'Índia i crear una esfera de prosperitat asiàtica sota el control del Japó.
El 15 de febrer de 1942 s’ocupà Singapur. La marina japonesa enfonsà els bucs de guerra britànics de l’Extrem Orient. Es produí la rendició més important de Gran Bretanya a la guerra. El Japó arriba fins a Birmània i la selva de Nova Guinea. Allà però es frenà l’avenç japonès. A Austràlia els japonesos no van poder arribar.
A l’estiu de 1942 l’avenç japonès s’aturà. Mentrestant a l'Àfrica, les tropes alemanyes de l’Afrika Korps guanyaven terreny.
Segona ofensiva de Hitler sobre l'URSS. Ja no buscava la rendició de Stalin sinó que es dirigia al Caucas per controlar el petroli. Els aliats arribaren a témer que l’avenç japonès i l’ofensiva alemanya cap al Caucas poguessin tenir com a objectiu trobar-se a l’Índia.
Però la situació militar canvià al llarg de 1942.
1942: canvi de rumb a la guerra. L'inici de les victòries aliades
Cronologia dels esdeveniments més destacats entre 1942 i 1944:
- Batalla de Midway, la gran batalla naval de la Segona Guerra Mundial, desenvolupada entre els dies 4 i 6 de juny de 1942. El portaavions dels Estats Units enfonsen tota la flota aèria japonesa. El domini aeri del mar passà als Estats Units.
- 7 d'agost de 1942: primer contraatac nord-americà sobre les illes de Guadalcanal, ocupades pels japonesos. Batalla illa per illa. Aconsegueix després de set mesos de batalla el control del Guadalcanal. Decisió política de Roosevelt amb Churchill (gener 1942).
- Compromís de portar la guerra endavant fins a la rendició total d’Alemanya i el Japó sense acceptar la rendició per separat.
- Roosevelt es compromet amb Churchill amb el tempo de la derrota. Primer s’havia de derrotar Alemanya i després Japó.
- Octubre 1942: Montgomery contraataca a Àfrica. Victòria britànica decisiva a El-Alamein, que obrí el camí dels aliats entre Egipte fins a Tunísia. L’exèrcit nord-americà desembarca al Marroc.
- Març 1943: rendició de l’exèrcit alemany al nord d’Àfrica. Decisió política: el principal comandament militar d’Algèria, el mariscal Giraud, trenca amb Pétain i es passa al bàndol de De Gaulle. Els funcionaris del govern de Pétain també deixaren de donar-li suport per passar al bàndol de De Gaulle. Un d’ells era Mitterand. El règim de Vichy perdé el control de les colònies.
- Febrer 1943: l’exèrcit alemany en una dura batalla a Stalingrad es rendeix. La guerra al front est canvia de signe. La guerra es reactivà a mitjans de 1943 amb la contraofensiva soviètica en totes les línies del front pacífic. Atac nord-americà en territori europeu per Sicília (juliol 1943).
- Agost 1943: l’exèrcit nord-americà, britànic i canadenc salta a Itàlia. Primera crisi de l'Eix tripartit. El fracàs italià va ser fruit del cop d’estat a Roma protagonitzat pel Gran Consell Feixista que decidí destituir Mussolini i intentà negociar per separat l’armistici. Els alemanys, però, van rescatar Mussolini i envair el nord d'Itàlia. La invasió d’Itàlia pels alemanys activà la lluita de la resistència.
- Gener-maig de 1944: Batalla de Montecassino. Els aliats arriben a Roma. Els alemanys van haver de retrocedir fins a la línia Gustav. La guerra s’aturà allà.
- Estiu 1944 - abril 1945 (insurrecció partisana). Eisenhower decidí que era el moment de realitzar el desembarcament aliat a França.
- L’ofensiva d’Itàlia anava en paral·lel a l’ofensiva soviètica d’agost de 1943. Deixaren pel final l'alliberació de Leningrad.
- 6 de Juny 1944: desembarcament aliat a Normandia. Dos punts successius: el primer a Normandia, recolzat a l’agost per un altre desembarcament a la Provença, per avançar el més ràpid possible fins a Lyon. Alliberació de París l’agost de 1944.
- L’obertura d’un nou front a França anà acompanyada a partir de la tardor de 1944 d'un front als Balcans i Grècia:
- Grècia va ser alliberada per l’exèrcit britànic i es restituí la monarquia.
- Iugoslàvia: les forces de la resistència de Tito (comunista) van alliberar el país.
- A la tardor de 1944 l'exèrcit alemany en retirada.
Les opcions que Hitler posà sobre la taula per sortir de la situació en què es trobava Alemanya era fer ús d'una nova arma militar: les Wunderwaffen (armes miraculoses).
Cronologia dels esdeveniments finals de la guerra, desembre 1944-maig de 1945
- Contraatac inesperat del bàndol de l'eix. Desembre 1944 – gener 1945 Batalla de les Ardenes (França). Batalla important. Trencà el front d’atac aliat. Els aliats temien que passes el mateix que a Itàlia i s'obrís una llarga guerra de fronts. Alemanya buscava arribar a la pau per separat amb Gran Bretanya i França en occident per poder fer front a l’exèrcit roig.
- Gener 1945: Alemanya derrotada no té possibilitat de defensa.
- Març 1945: els aliats travessen el Rin. Exèrcit alemany en retirada. Afavoreix la insurrecció partisana. La guerra s’acaba en dos mesos.
- 9 de maig de 1945: l'exèrcit soviètic guanya la guerra. Ocupació total de Berlín i rendició d'Alemanya.
Primer finalitzà la guerra amb Alemanya a Europa. Després la guerra es traslladà al Pacífic amb la decisió fonamental de la utilització de la bomba atòmica a l’estiu de 1945.
Les conferències de Teheran, Ialta i Postdam organitzaren el món de la postguerra en dos blocs antagònics.
