La societat espanyola al segle XIX
Les noves classes socials de l'Espanya del segle XIX
Origen i composició social de la nova classe dominant: la burgesia
Abans de la Revolució Francesa, l'estructura de la societat era de tipus feudal i estava dominada per l'estament dels privilegiats, grup social molt divers format per la noblesa (l'aristocràcia), els membres de l'Església (la jerarquia eclesiàstica) i els propietaris de grans extensions de terres (terratinents). Però amb l'adveniment de la nova societat liberal al segle XIX sorgí una nova classe social que ràpidament es convertí en dominant, la burgesia, i especialment l'alta burgesia, formada pels nou-rics (propietaris d'indústries) i l'antiga noblesa aristocràtica.
Obra custodiada al Musée d’Orsay, París
Una part dels aristòcrates, posseïdors de títols nobiliaris, es trobaven en una situació econòmica desfavorable al segle XIX i una de les opcions que tenien per generar ingressos era la de vendre les seves terres. Amb els diners provinents de la venda de les terres, els aristòcrates invertien en nous negocis, com la banca o la borsa. Així aquests antics nobles es convertien en nous burgesos. Paradoxalment, les noves classes burgeses, els industrials adinerats, volien ser reconeguts socialment com a nobles i aspiraven a obtenir títols nobiliaris. Per aconseguir aquests títols l'opció més senzilla era a través del matrimoni amb les filles dels nobles arruïnats.
Aquesta nova classe social, la burgesia, només representava un 5% de la població. Dues institucions amb molt poder al país es van col·locar al costat d'aquesta nova classe dominant: l'Església i l'exèrcit.
La cultura de la burgesia
La burgesia era una classe social urbana, en contra de la tradició rural de la noblesa. La ciutat era molt més dinàmica, lliure i estava de moda. Allà es van crear nous espais per a la burgesia com:
- L'òpera: espai on s'exhibia el poder econòmic i social de la burgesia. La burgesia era una classe d'aparences. A Madrid assisteixen al Teatro Real i a Barcelona al Gran Teatre del Liceu.
- Casino: lloc on els homes anaven a jugar, a fer tertúlia, a beure i on se celebraven els balls. Per accedir al casino calia ser soci, amb unes quotes molt elevades. Eren societats molt exclusives.
- Oficines de professionals liberals: la burgesia podia trobar ajut en qualsevol aspecte que no poguessin fer per ells mateixos, com són els bufets d'advocats, els metges, els serveis educatius...
En l'aspecte personal, l'organització de les famílies va patir un gran canvi. Si a les societats rurals trobaven grans famílies, l'anomenada família extensa, a la ciutat, les famílies es van reduir al màxim, amb els pares i els fills únicament, les anomenades famílies nuclears.
La dona en la cultura burgesa
La dona seguia desenvolupant el paper tradicional. Es mantingué fora de l'escena pública. Les dones vivien per la família. La característica principal era la seva absoluta dependència. A finals del segle XIX moltes dones a Europa van començar a demanar poder participar en les eleccions (moviment de les sufragistes).
Els fills dels burgesos havien d'imitar als seus pares i esdevenir banquers o empresaris. Les filles estudiaven per desenvolupar les tasques familiars i pel matrimoni.
El paper de l'Església
L'església es mantingué sempre al costat del poder. A Espanya, com a la resta de països d'Europa, durant la primera meitat del segle XIX l'Església era contrària a les idees dels liberals per considerar-les massa progressistes. A mesura que les idees liberals es van fer més moderades, l'Església i l'alta burgesia es van posar al seu costat. A Espanya a partir de 1875 l'Església s'alineà al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo.
L'Església havia de garantir la reproducció de la classe dominant. Els fills dels alts burgesos eren educats pels ordes religiosos. També s'intentà ocupar la premsa per controlar les idees.
El Moviment Obrer al segle XIX
El proletariat
Es considera per proletariat tot aquell que rep un salari a canvi del seu treball en una indústria. Marx deia que "el que el proletari dona a l'amo és la seva força del treball".
L'origen del proletariat es troba en els antics pagesos i artesans que van abandonar els camps empesos per l'excedent de mà d'obra a l'agricultura. Els artesans, per la seva banda, no podien competir amb les fàbriques. Uns i altres van abandonar el seu treball i es van incorporar al món del treball a la fàbrica, que no estaven necessàriament ubicades a les ciutats (moltes fàbriques es van instal·lar en entorns rurals a les lleres dels rius per aprofitar la força de l'aigua).
Condicions laborals del proletariat:
- La gran majoria, sobretot qui habitava a les ciutats, vivien en l'absoluta misèria.
- Guanyaven un salari molt baix que no els cobria les necessitats bàsiques, a causa de la gran oferta de mà d'obra que els empresaris tenien a la seva disposició. L'economista escocès Adam Smith deia "a menor cost, major benefici".
- Treball femení i infantil. La dona cobrava la ½ part del salari respecte al de l'home i els nens la ½ part respecte al de la dona.
- Llargues jornades laborals, que arribaven a les 14 hores, sis dies a la setmana, sense vacances. Posteriorment, els obrers comencen a lluitar per les jornades laborals de 8 hores, que no arribarien fins ben entrat el segle XX.
- Manca de contractació i inseguretat laboral, que feia que els proletaris tinguessin un ritme de vida degradant. No existien contractes, ja que cobraven per dia.
- Insuficients condicions de salubritat. Hi havia molts accidents laborals. Les condicions eren molt dolentes: sorolls, temperatura, ventilació...
- Els proletaris vivien en els suburbis de les ciutats.
Davant d'aquesta preocupant situació laboral i social els proletaris van començar a reclamar l'obtenció de nous drets, donant origen al moviment obrer.
El naixement del moviment obrer a Espanya en el segle XIX
- Luddisme: va ser la primera forma de lluita del proletariat, encara sense una organització, per reclamar millors condicions laborals. El luddisme consistia en la destrucció de la maquinària i la crema de les fàbriques. Eren actes de resistència respecte a la nova dictadura econòmica dels propietaris industrials. Els luddistes protestaven contra l'empobriment sobtat que patien. Aquestes accions eren fruit de moviments espontanis, molt radicals, que només expressaven desesperació. A Espanya van tenir lloc durant l'època del regnat de Ferran VII i les regències. El 1835 es destruí la fàbrica Bonaplata de Barcelona. Fou també l'època de les bullangues a Barcelona.
- A poc a poc, al llarg del segle XIX, els obrers s'adonaren que s'havien d'organitzar entre ells per tal d'ajudar-se a ells mateixos, per exemple, quan un obrer es quedava sense feina i, per tant, sense cap ingrés. Per aquest motiu es van crear les caixes de resistència, durant els anys 1840-1850.
- Amb el Sexenni Democràtic el 1868 va aparèixer a Espanya la primera forma de sindicalisme legal. El moviment obrer ja era una realitat. La Constitució de 1869 donava llibertat per associar-se. El primer sindicat va ser la Federació de les Tres Classes de Vapors, d'ideologia associada al Partit Republicà. Al cap d'un any, aquesta vinculació sindicat-partit es va perdre i es convertiren en sindicats apolítics.
L'any 1870 la Internacional Obrera (AIT) arribà a Barcelona. S'organitzà el Primer Congrés Obrer, durant el juny del mateix any. Els sindicats espanyols van decidir unir-se a l'AIT i formaren la secció espanyola coneguda com a FRE (Federació regional espanyola de l'AIT). En els seus estatuts es deixava ben clara la no afiliació a cap partit polític. El FRE va tenir una expansió molt gran a Catalunya, València i Andalusia. Les vagues eren considerables que fins i tot van arribar a desestabilitzar el govern de la Primera República (moviment cantonalista).
Les idees marxistes no entraren a Catalunya fins a l'època del règim de la Restauració. Sota el nou règim polític, a partir de 1876 els governs conservadors i liberals havien prohibit els sindicats obrers. Això provocà una radicalització dels moviments obrers. La FRE va ser eliminada, però d'ella va néixer la FTRE (Federació de treballadors de la regió espanyola). Era un sindicat clandestí i anarquista. Continuava associat a l'AIT, però ara l'AIT era anarquista (a causa d'una divisió interna entre anarquistes i socialistes produïda el 1880). Els socialistes de l'AIT van fundar la Segona Internacional. La FTRE era una organització clandestina i molt minoritària, d'ideologia anarquista. Dins la mateixa FTRE van sorgir dues tendències:
- Els anarcosindicalistes, partidaris de les vagues revolucionàries obreres, com deien ells "l'acció de masses".
- Els violents, partidaris d'utilitzar la violència. Era una tendència molt minoritària. Partidaris de la "Propaganda pel fet".
Els atemptats que es van cometre durant aquesta època varen ser:
- Intent d'assassinat del coronel Martínez Campos, a les Rambles de Barcelona, l'any 1893.
- Llançament de bombes en plena representació al Liceu, el 7 de novembre de 1893.
- Atemptat durant una processó del Corpus, el 7 de juny de 1896.
- Atemptat mortal contra el president del Govern, Cánovas del Castillo, l'any 1897.
Amb l'assassinat de Cánovas de Castillo s'iniciava una gran repressió de dirigents sindicalistes. Se celebrà el Procés de Montjuïc, on van ser processats més de 5.000 sindicalistes. Això va provocar una divisió entre els que defensaven els interessos dels burgesos i els que reclamaven millores laborals.
Amb aquest clima de crispació, va néixer el primer partit polític socialista a Espanya d'inspiració marxista (ideologia ideada per Karl Marx). Partit que trencava amb l'anarquisme representat per la Primera Internacional. Els socialistes de tot el món van ser expulsats de l'AIT i fou aleshores que es formà la Segona Internacional.
Membres de la Segona Internacional es van posar en contacte amb un obrer tipogràfic, Pablo Iglesias, que havia format un grup sindical. Al voltant de Pablo Iglesias es va crear el primer nucli obrer socialista a Espanya. Aquest moviment es va estendre pels nuclis miners d'Astúries i la indústria de la siderúrgia basca.
L'any 1879 es fundà la UGT (Unión General de Trabajadores), un sindicat de caràcter socialista. Al mateix any també es fundà el PSOE (Partido Socialista Obrero Español). Però no va ser fins al 1889, durant la celebració a Barcelona de l'Exposició Universal, que no es va donar a conèixer en societat. Era encara un sindicalisme minoritari.
El catalanisme
Concepte i origen del catalanisme
El catalanisme era un moviment social i polític que afirmava la identitat diferenciada de Catalunya respecte a la resta de l'Estat i que reclamava el seu reconeixement. Dins d'aquest moviment hi havia diverses ideologies.
Els factors que expliquen el naixement del catalanisme són:
- La voluntat de recuperar la identitat històrica de Catalunya, amb una cultura, una llengua i una identitat pròpies (a tota Europa se cercaven els orígens mítics dels pobles dins del moviment del Romanticisme):
- Una certa tradició anticentralista del país. Catalunya sempre havia estat un focus important del federalisme i el carlisme, que reclamaven la recuperació dels furs perduts el 1714.
- El Romanticisme, com a corrent europeu que va tenir molta influència en el país, reclamava la llibertat de les nacions i la seva identitat, el que es coneix com a nacionalisme. A Catalunya sorgí el moviment de la Renaixença.
- La industrialització com a factor decisiu, que fa evidents una diferència en la societat catalana i l'economia.
- El nacionalisme espanyol es trobava en una situació lamentable per la derrota militar del 1898. Aquesta manca d'un nacionalisme triomfant a Espanya alimentava els nacionalismes regionals.
Tendències ideològiques i evolució del catalanisme
En el catalanisme hi va haver dues fases molt diferenciades:
- La primera fase es correspon amb el Catalanisme cultural (1833-1875). Dins del moviment de la Renaixença.
- Desig de recuperar l'antiga literatura catalana.
- Recuperació de l'ús literari del català.
- Celebració d'antigues tradicions, com els Jocs Florals o la diada de Sant Jordi.
- S'inicia un debat sobre la reforma de la llengua catalana.
- La segona fase trobem el Catalanisme polític (1875-1898), dins de la Restauració.
El catalanisme com a corrent polític no va ser ideològicament homogeni. Les diverses tendències que existien foren:
Valentí Almirall (del Partit Republicà Federal)
Valentí Almirall va viure en primera persona el fracàs de l'experiència de la Primera República. A partir d'aquell moment es plantejà trobar una nova solució per Catalunya. Fou la persona que va encapçalar el catalanisme d'esquerres i progressista.
- El 1879 Almirall fundà el diari "Diari català".
- Els anys 1880 i 1883 impulsà la creació de dos congressos catalanistes. El 1880 se celebra el Primer Congrés Catalanista i el 1883 el Segon Congrés.
- El 1882 es creà el Centre Català, on els seus socis es reunien per impulsar la cultura catalana. El Memorial va ser el primer document polític del catalanisme.
- El 1885 va ser entre els promotors d'un escrit al rei Alfons XII manifestant els problemes que tenia Catalunya. Era el Memorial de Greuges. En aquest escrit es feia una memòria de tots els greuges que Catalunya patia.
- El 1886 escriu "Lo catalanisme".
Memorial de Greuges:
- Reivindicació de la llengua catalana. Es demana poder fer ús de la llengua en públic.
- La qüestió de lliurecanvisme. Catalunya reclamava mesures proteccionistes per a la seva indústria.
- Recuperació del Dret Català, suprimit per les lleis espanyoles.
- Recuperació del model administratiu i territorial en vagueries i comarques.
Torres i Bages (Bisbe de Vic)
El bisbe de Vic defensava un catalanisme tradicionalista i religiós. Creà el diari "La veu de Montserrat", on es defensava una Catalunya rural, catòlica i espiritual. Torres i Bages era hereu del carlisme. Escrigué l'obra "La tradició catalana".
Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Puig i Cadafalch
Al voltant d'aquest catalanisme conservador sorgí un grup de joves, que inicialment s'integraren al Centre Català, però amb una altra tendència ideològica.
Aquest grup s'articulava al voltant del diari "La Renaixença". L'any 1887 marxaren del Centre Català i fundaren un nou grup, La Lliga de Catalunya. Van ser els promotors d'un nou escrit per ser lliurat a la reina regent, que li seria lliurat a Barcelona durant la inauguració de l'Exposició Universal. Es coneix com a "Missatge a la reina regent". Fou una llista de propostes.
Bases de Manresa (1882)
Promogut per la Unió de Catalunya l'any 1892 dins del marc del Congrés Catalanista de Manresa. Les Bases de Manresa eren un text articulat on es proposava com havia de ser el país.
El 1898 la situació del nacionalisme canvià. La burgesia decidí integrar-se a la Lliga Regionalista de Catalunya, l'any 1901. Era una fusió del catalanisme i el món econòmic.
