La Vaga de La Canadenca de 1919
El 5 de febrer de 1919 començava a Barcelona la coneguda popularment com la Vaga de La Canadenca, un dels episodis de lluita social més destacats del nostre país. La Vaga va durar un mes i mig i va paralitzar un 70% de la indústria de la capital i va deixar Catalunya a les fosques. Va començar al sector elèctric i es va anar estenent al tèxtil, tramvies, gas, ferrocarril... i va provocar la militarització de Barcelona per part del Capità General Milans del Bosch.
La protesta obrera va durar quaranta-quatre dies i es va acabar un cop els treballadors van aconseguir:
- La readmissió dels acomiadats per haver participat en la vaga,
- Millores salarials
- L'establiment de la jornada laboral de 8 hores
La vaga havia iniciat a la fàbrica de la Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd, més coneguda com La Canadenca. La vaga s'engegà com a mostra de solidaritat amb els vuit treballadors que havien estat acomiadats per haver demanat l'assessorament i suport del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, després que la direcció introduí canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous.
Al rerefons de tot plegat hi havia la negativa absoluta de l'empresa i la patronal catalana d'acceptar un fet que a la resta d'Europa ja era una realitat: la negociació col·lectiva a través dels sindicats.
El blog "Lo vell de lo bell" ens ho recorda:
El 5 de febrer de 1919, a Barcelona (Catalunya), comença la vaga anomenada de La Canadenca, pel nom de l'empresa d'electricitat on va començar el moviment que va durar quaranta-quatre dies; es va escampar a altres empreses, i va paralitzar tota la ciutat i tota la indústria; la vaga va ser general. El govern va contestar empresonant 3.000 vaguistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va decretar la llei marcial. Però gràcies a la determinació dels treballadors, va acabar a mitjans de març amb un acord favorable: l'empresa va acceptar readmetre tots els obrers amb un augment de salari i es va acordar la jornada de vuit hores; els empresonats per mor de la vaga van ser alliberats. Un míting va reunir més de 20.000 persones: els dirigents de la CNT en llibertat, entre ells Salvador Seguí, prengueren la paraula i es va proclamar la fi de la vaga. Però davant el rebuig dels militars d'alliberar una vintena de militants encara detinguts, es va reprendre de bell nou el 24 de març de 1919.
