Els viatges de descobriment del món dels portuguesos

La idea del món a finals de l'Edat Mitjana

A les acaballes de la baixa edat mitjana al segle XV, el coneixement de la planeta era molt reduït. Existien mapes on es representava el continent europeu al costat de l'Àsia i l'Àfrica (tot i que no es tenia ni idea de l'extensió real d'Àfrica). Els europeus ubicaven el centre del món a Jerusalem. Quan el navegant Cristòfor Colom es va veure en la necessitat de cercar finançament pel seu viatge, una de les seves justificacions va ser la de connectar Europa amb Àsia de forma directa (el pas per Constantinoble estava bloquejat pels otomans). La nova ruta de Colom, sostenia, serviria per acumular riqueses per recuperar la Ciutat Santa.

Amb anterioritat a portuguesos i castellans, els escandinaus ja havien arribat al nord d'Amèrica, però eren uns viatges que a la Mediterrània no tenien reflex. A l'inici de segle XIV els europeus es trobaven en una fase expansiva, però la Mediterrània s'estava quedant petita. Era un mar petit. Fou aleshores que sorgí la necessitat de sortir a cercar noves rutes a través de l'Atlàntic. Els primers objectius van ser les illes de les Açores i Canàries, conquerides entre els anys 1312 i 1380. Aquestes illes van formar un triangle conegut com el "Mediterrani Atlàntic".

Aquesta primera empenta portà a descobrir un seguit d'illes en aquest espai:

• Les Canàries el 1312 a través d'una expedició genovesa comandada pel navegant Lanzarotto Malocello. Els europeus de l'època medieval en realitat van redescobrir les Canàries perquè ja eren conegudes pels romans. Els castellans van començar a conquerir les illes a partir de 1402 i fins a 1494.
• Madeira entre 1418 i 1420, colonitzades per portuguesos.
• Les Açores entre 1427 i 1432. Conquesta sistemàtica.
• Les illes de Cap Verd, entre 1456 i 1460.

Juntament amb totes aquestes illes, en el pensament geogràfic de l'època també apareixen tota una llista d'illes que són mítiques, producte de llegendes:

• Illa de Sant Barandar. Apareix en 58 mapes entre 1367-1667.
• Illa de Brasil. Trobada en 89 mapes entre 1325-1667.
• Illa de les Set Ciutats.
• Illa Antilia / Antilla. Aquesta illa li interessà a Colom (pensava que després de l'Antilla hi havia terres). L'espai mític de l'Antilla tenia molta força i aparegué fins que designà un espai real "Les Antilles".

Els europeus respecte a l'Àsia també utilitzaven el mite. Es van inventar tota una sèrie de mites i llegendes al voltant de l'Àsia. Per aquest motiu entre el segle XII i XV els europeus sentien una necessitat física de conèixer el món asiàtic. Pensaven que a l'Àsia hi havia el jardí de l'Edèn. També es parlava de l'espai mític de l'Índia. Existia una veritable ànsia per conèixer molt més de l'Àsia. Llegendes:

• Literatura entorn la figura d'Alexandre el Gran. La seva figura tenia un èxit tremend.
• La figura de l'apòstol Sant Tomàs. Es creia que l'apòstol va morir martiritzat a l'Índia.
• El Preste Joan, figura molt popular a inicis del segle XIII a Alemanya. Estem en els anys finals de les croades. El que més es necessitava per derrotar l'enemic musulmà era trobar un aliat cristià a Àsia que pogués atacar als otomans per l'esquena. Això acabà generant la llegenda de Preste Joan, figura ambigua: Rei-sacerdot. Si s'arribava a contactar amb ell, es podria derrotar l'enemic otomà. Malgrat que mai va haver-hi ni rastre de Preste Joan, la llegenda era tan poderosa que els europeus creien fortament que si existia, però que no s'havia buscat en el lloc adequat. A partir del segle XV la llegenda afirmava que el Preste Joan estava a l'Àfrica i que era l'Emperador d'Etiòpia.

Els viatges de Marco Polo

A l'edat mitjana existí un europeu que emprengué diversos viatges fins a l'Àsia: el venecià Marco Polo (1254-1323). A partir de la seva experiència en els viatges va escriure un dels llibres més influents de l'època: Il Milione. El seu llibre tindrà gran transcendència. Marco Polo va mantenir tractes amb el net de Genguis Khan (1162-1227), Khublai Khan, governant del gran Imperi Mongol. Els mongols van permetre el pas dels europeus pels seus camins perquè els europeus poguessin arribar fins a la Xina. Gràcies a Marco Polo es va obrir una etapa de dos segles que va permetre als europeus viatjar amb certes garanties. El viatge a Àsia de Marco Polo es va produir entre els anys 1271 i 1295. Va estar vint-i-quatre anys fora de casa.

El viatge d'anada de Marco Polo el va realitzar per terra. Per arribar a la Xina va necessitar tres anys. Conseqüència: la idea que ell va transmetre en el seu llibre era que Àsia és un territori enorme. La idea de Marco Polo era que la Xina arribava fins a l'actual Amèrica. A més va ser el primer europeu a tenir notícies del Japó (Cipangu era el nom utilitzat pels xinesos), però s'equivocà en afirmar que el Japó estava molt lluny de la costa xinesa. Pels europeus del segle XV el Japó que ells imaginaven era realment Cuba.

El viatge de tornada, i aquesta va ser la gran virtut de Marco Polo, es va fer per mar. Es va trobar amb moltes illes. Arribà fins al golf Pèrsic. Va ser el primer a arribar als mars de l'Índic.

La figura de Marco Polo, gràcies al seu llibre publicat el 1307, va tenir un èxit enorme. La idea que transmeté era a Àsia hi havia un Gran Khan, un home amb una gran riquesa. Però la realitat era que l'any 1368 la dinastia xinesa dels Ming derrotà als mongols. Ja no existia el Gran Khan. Entre 1348 i 1353 tota Europa es va veure afectada per la Pesta Negra que produirà una gran contracció econòmica i demogràfica. Caldrà esperar al segle XV per als viatges. Tot això coincidí amb l'expansió musulmana a tota la zona de la ruta que connectava Europa amb Àsia.

Les idees sobre el Gran Khan també van aparèixer a l'obra de John Mandaville "El llibre de les meravelles del món", publicat el 1360.

Posteriorment als temps de Marco Polo, el problema pels europeus va ser que els otomans no els deixaven arribar fins al golf Pèrsic. Van ser els portuguesos els primers a donar una solució al segle XV per arribar a l'Índic i després a Àsia: fent la volta a Àfrica. La qüestió era que ningú sabia com eren les dimensions reals d'Àfrica. Aquesta idea va costar als portuguesos vuitanta anys de proves, entre 1415 fins al viatge de Bartolomeu Dias el 1480.

Va ser en aquests anys quan van aparèixer veus a Europa que deien que en comptes de viatjar per l'Àfrica per arribar a Àsia, podia ser més fàcil travessar l'Atlàntic. Va ser una competició entre els europeus per trobar la ruta més ràpida. Per arribar a l'Àsia ja existia la ruta d'orient (més llarga) però els otomans cada vegada posaven més impediments.

Quan Cristòfor Colom arribà a Amèrica la primera reacció va ser que havia arribat a un territori equivocat. Als castellans els costà descobrir Amèrica. Durant uns anys semblava que Colom era el gran triomfador. Colom recuperà la geografia erudita. Utilitzà autors del pensament clàssic geogràfic. De qui va treure més rendiment va ser del cardenal francès Pierre d'Ailly i la seva obra "Imago Mundi" (1410). Colom posseïa una edició d'aquest llibre. L'obra era una espècie d'enciclopèdia del saber geogràfic de l'època. A partir d'aquesta obra Colom va conèixer els grecs Plini i Estrabó.

El 1410 es traduí al llatí l'obra "Geografia" de Ptolemeu (grec d'Alexandria), de segle II dC. Ptolemeu va ser l'últim gran geògraf grec. Aquesta traducció al llatí va ser molt important perquè ensenyà als europeus del segle XV a dibuixar mapes utilitzant una projecció cartogràfica basant-se en coordenades de longitud i latitud. Colom no coneixia directament a Ptolemeu, sinó que l'havia estudiat a partir d'un altre autor: el papa Pius II (Enea Piccolomini). La seva obra "De Europa" de 1458 inclou els últims avenços en geografia. Defensava la possibilitat de circumnavegar Àfrica i, per tant, connectar per mar Europa amb Àsia (a través de l'Índic).

Els antecedents de la navegació atlàntica portuguesa

1277

La flota genovesa va ser la primera a organitzar una expedició anual dirigida a Flandes i Anglaterra, travessant el perillós estret de Gibraltar. Formava part de l'expansió comercial de la República de Gènova. A partir d'aquest any els genovesos es van adonar que era molt important disposar d'una base operativa al sud de la península Ibèrica. A poc a poc es va establir una colònia genovesa al sud de la península. Quan Colom va necessitar els diners per finançar el seu viatge, van ser els banquers genovesos establerts a la península els que li van prestar els diners.

1291

Navegants genovesos van decidir buscar la ruta que unia Gènova amb l'Índia pel mar. Els primers a intentar-ho van els germans Ugolino i Vandido Vivaldi. Van utilitzar el típic vaixell que s'emprava per navegar a la Mediterrània, la Galera. Van fracassar sense deixar rastre de la seva expedició. Mai més van tornar a Gènova. Van emprendre el viatge sense estar preparats. No coneixen les característiques de l'oceà Atlàntic i la galera no s'adaptava a la navegació a l'Atlàntic. Tenien massa pressa per ser els primers.

Qüestió del finançament: Gènova només va permetre als germans Vivaldi emprendre el viatge. Si hi havia sort es podria repetir, si no, no hi hauria una segona oportunitat. Colom és això també.

1346

Un navegant mallorquí, Jaume Ferrer emprengué un viatge fins a Rio de Oro (Sàhara occidental). La idea d'aquest territori apareixia en un mapa de 1339 del cartògraf mallorquí Angelino Dulcert que dibuixà al sud del Sàhara un riu (segurament el Níger) on es produïa or. Parlava d'un Estat, el Mali, que era qui controlava la producció d'or. Jaume Ferrer volia estalviar-se els intermediaris musulmans. Signà un contracte per a "anar al riu d'or". Ferrer també comptava amb una galera a la seva disposició. No tenia experiència en navegació atlàntica i només li donaven una oportunitat. No se sap a quin punt de la costa africana va arribar. Es va perdre. Es diu que va arribar al Cap Bojador, davant les Canàries. No se sabia què hi havia més enllà.

Ni Gènova, amb un model expansiu molt particular a través de les colònies comercials a tota la Mediterrània, ni el model de la Corona d'Aragó, de l'Imperi a la Mediterrània (conquesta de territoris) van aconseguir els seus objectius. Tots dos models fracassen en el seu intent d'establir una ruta marítima nova per arribar a un destí fora de la Mediterrània.

1360

Dos navegants mallorquins, Francesc Desvalers i Domènec Gual, van ser els primers navegants de la Mediterrània en emprendre un viatge cap a les Canàries utilitzaren un model de vaixell propi de l'Atlàntic, la Coca (naveguen molt lentament, sempre amb la costa a la vista).

Els portuguesos al segle XV agafaren el model de la coca i la transformen en la caravel·la.

La navegació portuguesa a l'Atlàntic

Portugal va ser el primer regne europeu que en el procés d'expansió territorial va desenvolupar una expansió ultramarina. No tenien una altra opció que anar més enllà d'Europa. Van ser els portuguesos els qui van trobar la ruta per arribar a Àsia pel mar. El projecte portuguès començà amb la conquesta de Ceuta el 1415 i culminà amb l'arribada a la Xina el 1516. Els costà un segle.

Debat historiogràfic

• Pierre Chaunu: l'historiador i hispanista francès afirmà que Portugal barrejà l'aventura amb l'exploració (component cavalleresc) amb els interessos materials. Intentaven descobrir noves terres per colonitzar i també volien l'or.
• Fernand Braudel. Com explicà l'historiador francès Fernand Braudel l'aposta de Colom? Per diferenciar Colom del cas portuguès, Braudel afirmà que el navegant genovès es va moure sobretot per interessos de tipus religiosos. Aquesta idea no és del tot certa. Colom era conscient que només tenia una oportunitat. A més del fet que Colom se la jugava a un sol viatge, li resultà molt difícil trobar el finançament i hagué d'utilitzar tots els arguments possibles per intentar convèncer aquells poderosos que li havien de prestar diners. Entre aquests hi havia els arguments religiosos: Colom afirmà que seria el portador de la religió catòlica a Àsia. Però el veritable objectiu era la riquesa. No va ni un sol sacerdot en el seu primer viatge.

Com que els portuguesos s'embarcaren en una aventura ultramarina, no van tenir més remei que enfrontar-se als conceptes típics de l'edat mitjana. Mites geogràfics que venien de l'època de Grècia. Els portuguesos s'enfrontaren a aquests mites. Ho van fer mitjançant una absoluta novetat en el segle de l'Humanisme. Què fan servir per combatre els mites? L'experiència del viatge.

El 1492 el cartògraf venecià Fra Mauro, home ben informat, va pronunciar una frase: "ja no crec en tot el que diu Ptolomeu". El modern en aquesta nova època era l'exploració. La modernitat l'aportà Portugal. Colom acabà aprenent a navegar gràcies a Portugal.

Per què Portugal es va veure obligada a realitzar una expansió ultramarina?

1. Si Portugal volia trobar noves terres, només ho podia fer a les illes de l'Atlàntic. La conquesta de Ceuta no funcionà.
2. Una altra opció era el comerç, però Portugal arribà tard. El comerç de la Mediterrània estava molt controlat per catalans i italians que ja s'havien repartit tot. El comerç amb el nord estava controlat pels alemanys.

L'única opció que els quedava als portuguesos era anar més enllà: illes i més enllà de l'Atlàntic.

Al segle XV el regne de Portugal no es va veure perjudicat per cap guerra civil. Políticament, no es pot comparar amb altres situacions polítiques del segle XV. Portugal viurà el segle de la descoberta que durà un segle.

Enric el Navegant (1394-1460)

Portugal va tenir la sort de trobar un personatge que va fer una aposta personal pels descobriments. Conquerir nous territoris era important i donava prestigi. Descobrir també era interessant. Enric era el tercer fill del rei de Portugal. Com que no era l'hereu, no estava previst que fos el rei de Portugal. Ell es podia retirar de la vida política, però al mateix temps era un infant de Portugal. El que va fer va ser anar-se'n al sud de Portugal, a la ciutat de Sagres. Allà va organitzar una cort dels descobriments: grup de gent que tenien un objectiu: impulsar el procés de descobriment.

Enric constituí una cort paral·lela a Sagres. Allà va aconseguir crear un cercle de gent format per cartògrafs i navegants al seu servei. Vasco Da Gama va ser el primer navegant a arribar directament a l'Índia. Va ser la culminació de tot el procés.

L'historiador indi Sanjay Subrahmanyam defensa que s'ha fet una lectura massa bonica del que va passar a Sagres. Probablement, no hi va haver per tant.

Etapes del descobriment africà

Cronologia clàssica elaborada per Damiao Peres i Jaime Cortesão.

1) Conquesta Ceuta 1415 - arribada a Cap Verd el 1444

El primer impuls no és tant explorador com conqueridor. Primer pas: conquesta del nord d'Àfrica. Com obtenir benefici? Mitjançant la ràtzia, el botí. Era una forma fàcil d'aconseguir or. El problema amb què es van trobar els portuguesos va ser que si es pensaven que controlant Ceuta controlarien tot el comerç de la zona, es van equivocar. Els musulmans arran de la conquesta de Ceuta van tallar totes les relacions comercials amb els cristians a Ceuta. Ceuta no va ser rendible. A curt termini semblava que tot funcionava (pel botí) però a llarg termini no.

Canvi de plans dels portuguesos: conquesta de Madeira i les Açores. L'impuls portuguès cap a les illes era tan gran que en tres ocasions van intentar ocupar Gran Canària (1425-1427-1437). Eren els anys de l'ocupació castellana de les Canàries. Quan els portuguesos van començar a viatjar realment al sud es van adonar que disposar d'aquestes illes per descansar en els viatges cap al sud era clau. Aquí està la importància de disposar d'estar illes.

El navegant portuguès Gil Eanes va ser el primer que aconseguí navegar més enllà del Cap Bojador. Què descobrí? En el seu viatge d'anada fins al Cap Bojador va descobrir que els vents del sud li eren favorables. Però a la tornada a Portugal, calia introduir-se a l'interior de l'oceà. D'aquesta forma es recorrien més milles, però es trigava menys temps a tornar. A això se l'anomenà Volta do Mar. El que van descobrir els portuguesos va ser el règim de vents, tècnica de navegació moderna. Es buscava l'estalvi de temps. Els vents en aquesta zona transcorren com les agulles d'un rellotge.

Els portuguesos s'adonen molt aviat que havien de perfeccionar el tipus de vaixell per fer aquests viatges. Adaptaren els vells models de l'edat mitjana i en el segle XV van desenvolupar la Caravel·la, un vaixell perfecte per a la navegació a l'oceà. La caravel·la és prou gran perquè sigui un vaixell més segur, però és prou petita perquè es pugui maniobrar amb facilitat amb ella. Els portuguesos van introduir el timó central. En ser un vaixell més gran, podien portar 3 pals (poden desplegar més veles). El vaixell era més ràpid i més segur. Les bordes del vaixell eren més altes. La capacitat també era més gran.

Eren vaixells mercants, però de moment només tenien una funció exploradora. De què es carreguen? De menjar i aigua. Colom portava menjar per a quinze mesos i aigua per a sis. El primer viatge de Vasco Da Gama es calcula que portava per cada tripulant 2,5 tones de material alimentari.

1434-1437

Emprenen nous viatges entre 1434-1437. Els portuguesos cada any descobreixen uns 300 quilòmetres de costa a Àfrica.

1437-1441

Tornen a fer viatges de conquesta. Intenten conquerir Tànger, però no ho aconsegueixen. Aquí tindran clar que han de deixar el procés de conquesta i iniciar l'exploració.

El 1441 arriben a Cap Blanc. El navegant és Nuño Tristao. Per primera vegada els portuguesos trobaren alguna cosa per poder treure benefici: 234 persones van ser raptades de Cap Blanc i venudes a Lisboa com a esclaus. El que va fer Enric el Navegant va ser ordenar que es bategessin com a cristians a tots els africans capturats. El tràfic d'esclaus es va convertir ràpidament en l'opció del 100% dels navegants de l'època.

En 1444 s'arribà a les illes de Cap Verd.

2) Sierra Leone 1444 - Riu Congo 1475

Entre 1444 i 1448 seguí l'exploració de la costa africana. Però entre 1448 i 1455 el procés de descobriment portuguès es frenà. Les causes van ser:

1. A uns anys en què s'havia produït l'exploració sistemàtica, els seguí uns anys d'explotació d'aquests nous territoris. Calia trobar combustible, or, esclaus i ivori i organitzar el comerç.
2. Explicació de tipus polític. Portugal va dur a terme una política molt cauta. Quan es van adonar que les exploracions africanes podrien aportar grans beneficis, van voler protegir-se i controlar-ho el nou territori en forma de monopoli. No volien que cap altre país europeu s'aprofités d'Àfrica. Portugal procurà que fora del seu àmbit arribessin notícies del que estava fent. I tingué molta cura que la màxima autoritat de l'època, el papa, es mostrés favorable als seus interessos. El 1455 obtingué de papa Nicolau V la butlla "Romanus Pontifex". Tots els territoris ubicats al sud del Cap Bojador eren territoris propietat exclusiva de Portugal. Un cop aconseguida la butlla tornaren els viatges.

1460-1469

Moment de fre a la mort d'Enric el Navegant. Alfons V no tenia massa clar que calia fer amb el procés de descobriment. La cort paral·lela de Sagres es trasllada a Lisboa. El nou rei va haver d'assumir tot el projecte d'expansió a l'Àfrica i no sabia molt bé com fer-ho. Finalment, la seva decisió va ser:

• Es decantà per la solució més senzilla: cercar un navegant particular i signar amb ell un contracte. El 1469 se signà un contracte amb Fernao Gomes (comerciant de Lisboa). Durant sis anys (1470-1475) Gomes es comprometé a organitzar els viatges de descobriment i a descobrir anualment 500 km de costa (30000 km en total). Contrapartida: el monopoli del comerç de les costes d'Àfrica per Portugal. Era una barbaritat.

Quan morí l'infant Enric el Navegant el 1460 s'havia arribat fins Cap Palmas. En el període de Gomes s'arribà a 1475 fins a Cap de Santa Caterina, amb el navegant Rui de Sequeira (situat al sud del riu Gabon).

Conseqüències:

Els reis de Portugal mai més van cedir a un particular el comerç africà. El 1475 els portuguesos feia seixanta anys des que van conquerir Ceuta i no semblava que aquest procés s'acabés aquí. A partir d'aquest moment els portuguesos van demanar ajuda a altres experts, perquè per ells l'objectiu continuava sent arribar a l'Àsia, però aquest objectiu es resistia per al moment.

3) L'etapa de Dias i da Gama (1475-1490)

Portugal es veu obligada a frenar el procés de descobriment perquè momentàniament el país es va veure dins la Guerra Civil castellana. Enric IV de Castella tenia dos candidats al tron: Joana la Beltraneja (la seva filla), casada amb el rei de Portugal Alfons V i la que acabaria sent Isabel I la Catòlica, germana d'Enric IV. Portugal s'involucrà en un bàndol perdedor. Conseqüència: Portugal sortí del conflicte perquè ja no li interessava. Acabà amb la firma del tractat amb Castella de 1479-1480 "Alcaçovas-Toledo" (establia la preeminència de Portugal a l'Atlàntic).

Els portuguesos volien un tractat pel qual Castella es comprometia a no envair les seves aigües africanes. Què significava per a Castella? Portugal ja tenia la butlla papal i, però sembla que Castella no li feia cas. L'autoritat papal anava caient.

1475-1482

El 1481 morí el rei Alfons V i va ser substituït per Joan II de Portugal. En aquest moment es produí un canvi important. Joan II buscà un navegant, un home ambiciós, que emprendrà tres viatges: Diogo Cão. Entre 1482-1486 va fer tres viatges seguits:

• Primer viatge fins a l'estuari del riu Congo, en 1482-83.
• Segon viatge fins a Santa Maria entre 1484-86.
• Tercer viatge fins a Cap Crass entre 1486-1486.

Quan Diogo Cao tornà del seu segon viatge, portava amb ell la notícia (després es veurà que era falsa) que per fi havia arribat al sud d'Àfrica. En el seu tercer viatge va veure que no tenia raó. Aquest seria l'argument que utilitzà el rei de Portugal per dir-li a Colom que no li interessava el seu projecte, davant la perspectiva d'haver arribat ja al sud d'Àfrica. Per això s'explica que el 1485 anés Colom a Castella a demanar finançament per la seva exploració.

Quan es descobrí que no havien arribat al sud d'Àfrica, el rei de Portugal començà a posar-se nerviós. Feia setanta anys des de l'inici dels viatges de descobriment a l'Àfrica i encara no havien arribat a sud del continent. Es produí un fet molt curiós. El rei estava tan nerviós que a la fi recórrer a una llegenda. El 1487 el rei de Portugal decidí enviar dos emissaris a la recerca del llegendari Preste Joan. Envien a dos emissaris, Alfonso de Paiva i Pero da Covilha amb la següent missió:

• Els envien en direcció al Caire, viatjant pel Mar Roig per les rutes que utilitzaven els comerciants àrabs. Arriben a Aràbia (Aden). Investiguen les rutes marítimes de la zona.
• Paiva es dirigí a Etiopia i Covilha al sud de l'Índia i aconseguí desembarcar a Calecut.

El que passà amb Paiva no està gens clar. El que se sap de Covilha és que entre 1490 i 1491 estava al Caire. Havia aconseguit tornar de l'Índia i d'alguna manera aconseguí enviar un informe al rei de Portugal, però la història no està gens clara. Paiva havia desaparegut.

El que faria Covilha a partir de 1492 va ser dirigir-se a Etiòpia, on es localitzà un emperador que responia a la imatge del llegendari Preste Joan. No és una història massa clara. Es diu que quan el 1520 els portuguesos, que ja havien arribat a la Xina, van enviar una primera ambaixada oficial a Etiòpia i allà es trobaren a un senyor molt vell que parlava portuguès.

La realitat és que Joan II no només confiava en Pavia i Covilha sinó que també apostava per un nou navegant: Bartolomeu Dias.

Bartolomeu Dias va emprendre un viatge entre 1487-1488 molt clau per entendre l'arribada al sud d'Àfrica. L'opció de Bartolomeu Dias era una mica més del mateix. Recórrer la costa africana. Va ser el primer a arribar al Cap de Bona Esperança, però anà més enllà de la punta sud. Arribar al sud li costà pràcticament un any, sempre amb vents favorables. El que descobrí allà l'anomenà "el cap de les tempestes". Va ser el rei què li va posar el nom de "cap de Bona Esperança". Per tornar Bartomeu Dias li costa un any, amb vents contraris, fins que arribà a Cap Verd, on va poder traçar una volta passant per les Açores.

Segons l'historiador Luis Adao de Fonseca, gràcies a aquest viatge, el que va intuir Dias va ser el següent:

• A l'Atlàntic sud dels vents funcionen igual però bufant en la direcció contrària a les agulles del rellotge.
• En el golf de Guinea, en lloc de seguir la costa, ell intuí que introduint-se a l'oceà trobaven vents favorables, que després de donar la volta els portaven abans al sud d'Àfrica. En realitzar aquesta volta, si el vent era molt fort, et portava al Brasil, que sembla que és el fet que va passar el 1500.

Aquest sistema ja no s'aplicà en el seu viatge sinó en el de Vasco Da Gama. I que es feia per tornar a Portugal? El que es va fer a partir del viatge de Vasco de Gama de 1497-1499 va ser:

• Quan s'estava al sud d'Àfrica en lloc de fer el retorn per la costa davant, es traçava una línia recta, favorable als vents, que et portava fins al cap de les Palmes. D'allà s'emprenia la volta de Gil Eanes. A aquest sistema els portuguesos el van anomenar "la doble volta".
• El viatge d'anada es realitzava segons la volta que va intuir Bartolomeu Dies: sempre des de Cap Palmas. Retorn, volta de Gil Eanes.

Funcionament dels mars

Tipus mecànic (empíric). Se li pot aplicar una llei. És de tipus previsible (això és modern). Però cal tenir en compte que es dona en el primer moment en què el rei envia a cercar el llegendari Preste Joan.

1487-1491

Els portuguesos ja saben com arribar al sud d'Àfrica i ja tenen coneixement de l'Índic. Per què triguen tant a emprendre el primer viatge directe a l'Àsia? Entre 1497 i 1499 es feu el primer viatge directe Lisboa-Índia. Resulta que Colom el 1492-1493 assegurà que havia arribat a una illa d'Àsia. Això deixava fora de lloc als portuguesos i els obligà a signar un tractat amb Castella, el famós "Tractat de Tordesillas" de 1494. Ara els portuguesos s'havien d'assegurar millor el seu viatge a Àsia.

El 1495 morí Joan II i el nou rei fou Manuel I. Tot això explica que quan els portuguesos feren el seu primer viatge fou el 1497.

Vasco da Gama

Provenia de la baixa noblesa. Es produí un canvi amb la seva expedició, de 4 vaixells d'entre 148-170 homes. Van pujar des de Cap Bona Esperança fins Malindi, fins a Kenya i allí emprenen una ruta directa per l'Índic fins Calicut (Índia).

Viatge d'anada fins a l'Índia. Durada de 9-10 mesos. Arriben a Calicut, on s'estan tres mesos intentant establir contactes positius amb els mercaders musulmans. No hi hagué una bona entesa. Portaven una idea clara del viatge: si Portugal volia controlar el comerç de la zona, haurien de lluitar contra el món musulmà. El 1498 tornaren a Portugal, trigant un any. Viatge molt llarg.

Dels 4 vaixells, 2 es van perdre. De la tripulació, s'havia perdut la meitat dels homes. Aquest cost era preocupant, perquè eren mariners. Costos humans molt alts. D'això prendran nota.

L'agost de 1499 Vasco Da Gama tornà a Portugal. Colom ja havia caigut en desgràcia. El 1500 s'organitzà un segon viatge a l'Índia, a càrrec de Pedro Álvares Cabral, viatge en què Portugal descobrí per casualitat el Brasil.

El 1502 es produí un segon viatge de Vasco Da Gama. Són flotes enormes. Entre 18 vaixells. Porta una flota de guerra a l'Índia. Entre altres gestes del viatge (1502-04) es trobaren amb un vaixell carregat de pelegrins musulmans que es dirigia ​​a l'Índia. Assaltaren el vaixell, robaren tots els diners i a la fi ho enfonsaren amb tota la tripulació a dins. Idea de la lluita contra el musulmà.

El model de colonització portuguès va ser en bona part l'aplicat per Colom al Carib. A Sierra Leone (Ghana) els portuguesos construïren el 1482 una fortificació, "El Mina", perquè clarament apostaven per controlar millor el comerç de la zona. Com a la zona no trobaven materials, el que va fer va ser enviar vaixells amb pedres treballades des de Portugal i construir el castell en un any. No volien ni podien conquerir Àfrica, però si podien pactar amb zones d'Àfrica per fer tractes comercials. Aquest va ser el model de Portugal. Tot indica que Colom va viatjar el 1482-1483 a El Mina. Va ser el model que tindrà present quan va emprendre el seu viatge a Amèrica.