L’incendi que va destruir la República de Weimar

La nit del 27 de febrer de 1933 cremava la seu del Parlament alemany, el Reichstag. L’incendi serví­ d’excusa a Adolf Hitler (que en aquell moment ja ocupava el càrrec de canceller) per acusar els comunistes d’haver provocat el foc. L’estat d’agitació que va provocar l’incendi va ser aprofitat pel partit Nacionalsocialista per obtenir el 54% dels vots a les eleccions a la cancelleria celebrades el març d’aquell any.

A conseqüència de l’incendi es va detenir un sospitós, Marinus Van der Lubbe, militant del partit comunista holandès. Hitler aprofità l’incendi per convertir la campanya electoral en un plebiscit contra els comunistes.

El Reichstag en flames
El Reichstag en flames

Marinus Van der Lubbe va ser declarat culpable d’haver provocat l’incendi del Reichstag i sentenciat a mort. Va ser decapitat el 10 de gener de 1934.

A més de Van der Lubbe, es va jutjar com a responsables de la suposada conspiració comunista que havia inspirat l’incendi del Reichstag:

  • Un exdiputat comunista alemany anomenat Torgler.
  • Tres búlgars, Gueorgui Dimitrov, Vasil Tanev i Blagoi Popov. El primer era l’organitzador del Komintern per a l’Europa de l’Est. Excepte Vander Lubbe, la resta fou absolta dels càrrecs.

Conseqüències polítiques derivades de l’incendi

El govern de Hitler va reaccionar a l’incendi amb el Decret de l’Incendi del Reichstag, que suspenia els drets civils bàsics, iniciant el que s’anomena Gleichschaltung, el procés mitjançant el qual es van suspendre les garanties democràtiques de la constitució de Weimar. D’acord amb el decret, el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentració o morts, escapçant l’organització.