Evolució econòmica i social d’Espanya (1900-1930)

Consideracions generals del període 1900-1930

  1. Durant el primer terç del segle XX es produeixen canvis molt significatius. Fets d’una gran rellevància per al futur. Inici de la “decadència” de la Gran Bretanya com a gran potència econòmica mundial que deixarà de ser la potència hegemònica. Aquest fet tenia com a conseqüència l’emergència de noves potències econòmiques: els Estats Units, França i Alemanya. A principis del segle XX hi havia molts sectors productius on Gran Bretanya ja no era líder.
  2. Durant el període 1900-1930 es consoliden fortes tendències proteccionistes en l’economia. Ve de finals del XIX. A llarg termini va ser un seriós problema per a l’economia mundial.
  3. Segona revolució industrial. Grans canvis en la indústria. La indústria guanya en escala. Requeria grans concentracions de capital i mà d’obra. Grans avenços tecnològics. Noves formes d’organització industrial: taylorisme i fordisme, que afavorien increments de producció… Aparició de nous sectors industrials com el químic, l’elèctric, etc., que reemplaçaven la vella indústria tèxtil i siderúrgica.
  4. Intervencionisme econòmic dels estats: canvi radical respecte al liberalisme total del segle XIX. Els estats intervenien cada vegada més en l’economia. A partir de la Gran Guerra els estats van tenir una actitud nova davant de l’economia. L’Estat jugava un paper organitzador de l’economia, com mai havia tingut. Ja no era merament un àrbitre sinó que intervenia com un subjecte més. Economia de guerra. El pes de l’estat a partir dels anys 1920 va ser cada vegada més gran. Aquest procés d’intervenció en l’economia va coincidir amb l’auge de l’imperialisme europeu. Moment de creació d’una economia globalitzada.

A Espanya, en canvi, l’economia seguia sent bàsicament agrícola, basada en una agricultura endarrerida i molt poc moderna. No vol dir que alguns fenòmens no tinguessin lloc a Espanya.

Evolució demogràfica i social a Espanya: principals indicadors

La població espanyola va experimentar un creixement notable durant el primer terç del segle XX. Dels 18,6 milions d’habitants a inicis del 1900 es va passar a 23,7 milions el 1930. Això suposa un creixement del 30% en només 30 anys. Aquest salt demogràfic va tenir molt a veure amb l’estabilització de les taxes de natalitat i el canvi de règim demogràfic a Espanya, diferent del que hi havia al segle XIX, que era encara de transició entre el vell règim i el nou.

Gràfic de la població a Espanya
Gràfic d’evolució de la població a Espanya durant l’Edat Contemporània. Les xifres del segle XVIII estan basades en el cens de Campoflorido, el cadastre d’Ensenada i el Cens de Floridablanca. Les dades a partir de 1857 provenen de l’Instituto Nacionnal de Estadística. Font: Wikipedia.org

Taxa de mortalitat

En els primers 30 anys del segle XX la taxa de mortalitat va experimentar un descens important. El 1900 era del 28,9% i el 1930 del 16,30%. La tendència a la baixa s’havia iniciat durant la dècada de 1890, això no obstant, es van continuar produint alguns episodis excepcionals de mortalitat com l‘epidèmia de còlera de 1885 o la grip espanyola de 1918.

El descens de la mortalitat es va deure a l’avanç de la medicina, que incloïa l’arribada de vacunes, una millora general en la dieta de la població i la possibilitat d’atenció més ràpida de les crisis de subsistència.

Taxa de natalitat

Com també la taxa la mortalitat, la taxa de natalitat va baixar però de forma menys acusada. El 1900 era del 33,3‰ mentre que el 1930 era del 28‰.

Taxa de creixement

El 1900 era del 5‰ i el 1930 del 12‰. Per què es va produir aquest creixement? Espanya mantenia unes estructures socials i econòmiques tradicionals. El descens de la natalitat tenia a veure amb el progrés econòmic, amb el procés d’urbanització i en la millora de l’alfabetització.

Pel que fa a l’esperança de vida, el 1900 era per als homes de 34 anys i les dones de 36 anys. En 1930 ja se situava en els 48 anys per als homes i els 52 per a les dones.

En relació amb altres països europeus, la taxa de natalitat i mortalitat eren més altes a Espanya.

Evolució de la taxa de natalitat i mortalitat a Espanya entre finals del segle XIX i inicis del segle XXI
Evolució de la taxa de natalitat i mortalitat a Espanya entre finals del segle XIX i inicis del segle XXI.

Distribució de la població urbana

Entre 1900 i 1930 la població urbana va créixer de forma important però no manera espectacular. No va ser fins a la segona meitat del segle XX que aquest procés es va accelerar.

Distribució urbana: les ciutats que més van créixer van ser Madrid i Barcelona (la ciutat més gran d’Espanya). Les dues ciutats tenien 1 milió d’habitants. Saragossa, València, Bilbao i Sevilla també van tenir un creixement important. L’arc mediterrani va ser la zona de major creixement. I començaven a adquirir importància les xarxes urbanes: àrees metropolitanes.

Fenomen migratori intern

El fenomen migratori més important del segle XX va tenir lloc a partir de 1950. Malgrat tot, en el primer terç del segle XX es donaren moviments migratoris rellevants que tenien com a destinació Catalunya, Madrid i País Basc.

Mapa de la variació de població a Espanya entre els anys 1887-1920. En blau mostra els creixements negatius.
Mapa de la variació de població a Espanya entre els anys 1887-1920. En blau mostra els creixements negatius. Font: Wikipedia.org

Principals destinacions migratòries dels moviments interns:

  • Andalusia: va mantenir el percentatge de població constant durant tot el segle XX.
  • Zona mediterrània i Sud-Atlàntica: va passar del 44,9% el 1900 al 46,1% del total de la població espanyola el 1930.
  • Litoral nord: procés continu de pèrdua de població.
  • Zona centre: pèrdua de població més acusada, excepte Madrid.

Entre 1900 i 1930 no va haver-hi canvis en la tendència general de població però sí que s’intueixen canvis en els blocs interns: redistribució interna. Forta emigració externa cap a Amèrica i pel que fa a l’emigració interna destaquen les destinacions de Catalunya (amb persones provinents d’Aragó i Múrcia) i Euskadi, que es converteix en un nucli d’atracció de població a l’arc cantàbric.

Taxes d’alfabetització

En termes d’alfabetització el cas espanyol mostra un gran endarreriment respecte a Europa. El 1900 la taxa d’alfabetització arribava al 50% de la població i 30 anys després només al 68%. Espanya tenia un problema molt seriós que provocava problemes en el desenvolupament del país. Amb una formació així difícilment es podria dur a terme un procés d’industrialització i professionalització fort.

El discurs polític regeneracionista posava en l’educació una atenció especial. Segons aquest discurs l’alfabetització ajudaria al creixement econòmic del país. Fins a 1900 els mestres no depenien del govern central sinó dels ajuntaments. Estaven molt mal pagats. Això comença a canviar a partir del 1900 amb la creació del ministeri de la Instrucció Pública. Els mestres passaren a estar sota aquest ministeri. Durant la dictadura de Primo de Rivera es produí un ascens de l’alfabetització.

Situació econòmica a Espanya durant el primer terç segle XX

Creixement del PIB

El producte interior brut es va transformar en la seva estructura interna. El pes de la producció agrícola en aquests 30 anys va tendir a baixar i va créixer el pes del sector industrial. El 1930 el pes de la indústria al PIB representava el 29,5% enfront del 23,5% del sector agrícola.

Distribució sectorial de la població activa i dels sectors productius

  • Caiguda molt important de la població activa en el sector primari. D’un 66,3% del total de la població activa en el sector agrícola el 1900, es va passar el 1930 a només el 45,5%. El sector secundari, on predomina la indústria, va passar de l’11,9% al 21,3%. La Guerra Civil va suposar que es perdés tota la dècada de 1940. A partir dels anys 1970 Espanya passà a ser una economia industrialitzada.
  • La indústria creix i es diversifica. Deixava d’estar lligada exclusivament a la producció de béns de consum. La indústria de consum el 1900 era del 49%. El 1930 se situava en el 46%. El sector de la indústria pesant no va pujar gaire, però sí el mecànic, de l’11% al 18%. Aquest era un sector bàsic per a una indústria que s’estava desenvolupant, perquè necessitava consumir maquinària. En el sector de l’energia va créixer la producció d’electricitat i baixà la producció minera.
  • L’índex Holfmann mesura la proporció que es dona entre la indústria pesant i la mecànica amb relació al consum. Del 0,44% es va passar al 0,66%. Com més a prop de l’1 ens indica que s’està avançant en una indústria moderna.
  • Aparició de fonts d’energies més barates: l’electricitat i el petroli. El problema estructural del segle XIX era la manca de carbó (de molt mala qualitat) que va suposar un impediment molt important per al desenvolupament industrial. L’electricitat solucionà aquest punt, gràcies a l’energia hidroelèctrica. L’electricitat suposava un cost inicial, però un cop feta la inversió, el cost de transport és molt baix. Augmentava les possibilitats de localització industrial.
  • Importància dels capitals que van tornar de Cuba. Part rellevant d’aquests capitals es van reinvertir en el sector productiu.
  • Avanç en l’alfabetització. Mà d’obra cada vegada més qualificada.
  • Crucial inversió en infraestructures. Tenint en compte que l’economia espanyola no podia competir amb el mercat europeu, calia una xarxa bàsica d’infraestructures per arribar al mercat nacional.

Si s’observen els índexs de producció per càpita amb relació a Europa, la distància seguia sent molt important. No s’anirà per darrere, però tampoc es produirà una retallada significativa. En aquests 30 anys es posaren les bases per al salt econòmic de la dècada de 1950.

Les diferències entre els diferents territoris de l’estat es van mantenir durant el període. A Catalunya el nivell de producció per càpita era el doble de la mitjana espanyola. Es van accentuar les diferències.

No va canviar la distribució de la renda per sectors socials. En aquest període tampoc no hi va haver una retallada entre les diferents classes socials.

Sector industrial

Durant les primeres dècades del segle XX s’ha de destacar l’aparició d’un molt potent sector siderúrgic basc. Gran volum de producció i capacitat d’influència en la política espanyola. La burgesia basca estava lligada a un potent sector bancari.

A Biscaia les mines de ferro (sense fòsfor) ja eren molt important al segle XIX, ja que s’utilitzava per convertir el ferro en acer mitjançant el procés de Bessemer, que exigia ferro sense fòsfor. El ferro del País Basc s’exportava a Regne Unit i en el viatge de tornat es carregava el carbó anglès.

Al segle XX es desenvoluparen noves tècniques que permetien fabricar acer a partir del ferro amb fòsfor. Aleshores el trànsit amb el Regne Unit es va paralitzar.

Va ser en aquest moment que la burgesia basca decidí invertir en una indústria pròpia del ferro i portar el carbó d’Astúries. Gran salt de la indústria basca. El 1902 es crearen els “Alts Forns de Biscaia”.

  • Aparició de noves indústries mecàniques a Guipúscoa. Utilitzava la producció de base de Biscaia.
  • Indústria química a Catalunya.
  • Industrialització de Catalunya, Madrid i País Basc. Apareixen nous nuclis: Saragossa, Valladolid, Alacant, Màlaga, Sevilla.
  • El consum d’energia elèctrica es va multiplicar.
    • 1888-1913: multiplica x 5.
    • 1913-1929: multiplica x 5.
  • El consum d’energia elèctrica de la indústria era una ¼ del que es consumia a França o Alemanya.

Agricultura

L’agricultura espanyola va contribuir a l’endarreriment general del país. L’economia agrícola del país es va modernitzar molt poc durant el període. A la zona mediterrània sí que es va modernitzar amb una forta agricultura d’horta i fruiters orientada a l’exportació. El sector agrícola bàsic continuava sent el cereal, en una etapa de retard espectacular.

El sector del cereal va millorar molt poc. Producció del cereal:

  • 1900: 30 milions de quintars.
  • 1930: 40 milions de quintars.

Característiques de l’agricultura espanyola:

  • Creixement ridícul. Creixia molt poc el rendiment de productivitat i no va ser per falta de beneficis, perquè van comptar amb la col·laboració de l’Estat: mercat tancat, per polítiques prohibicionistes.
  • Efectes perversos: el preu del blat era artificialment alt. Si aquests beneficis s’haguessin reinvertit en la producció, les mesures proteccionistes s’hagueren entès.
  • Preu del blat el 1930 era massa baix. Per exemple equivalia al 50% del preu dels Estats Units i un 20% que a Itàlia. Aquest va ser un dels factors que va impedir el desenvolupament econòmic del país.
  • El preu dels productes va impulsar salaris més alts però no van millorar el nivell de renda. Els treballadors havien de dedicar tanta part dels seus ingressos a la compra de productes de primera necessitat que els quedava molt poc per dedicar a un altre tipus de productes.

El paper de l’Estat

Política econòmica que responia a afavorir els tres sectors oligàrquics representats en el Pacte de la Restauració:

  1. Grans terratinents del cereal.
  2. Burgesia catalana industrial.
  3. Burgesia basca industrial.

Aquests tres sectors havien pactat el funcionament del sistema i una orientació determinada de la política econòmica que va consistir a garantir a aquests tres sectors un mercat espanyol tancat amb protecció exterior, gràcies a aranzels elevadíssims.

Mercat captiu: siderúrgia, tèxtil i blat. Tres grans lleis garantien aquest mercat tancat: els aranzels de 1891 de “Cánovas”, els de 1906 i l’aranzel Cambó de 1922.

El 1925 la Societat de Nacions va fer un estudi on Espanya apareixia amb el grau de proteccionisme major, un 40% de mitjana. Els grans països europeus tenien aranzels del 10-15%.

L’Estat va fer altres coses:

  • El 1907 “Llei de protecció de la indústria nacional” que obligava a l’estat a consumir productes espanyols.
  • Obres públiques. Les grans inversions es feien encarregant les obres a empreses espanyoles. Desenvolupament de la indústria naval.

La intervenció de l’estat va tenir efectes positius i negatius:

Positius:

  • Va permetre l’aparició de sectors que d’altra manera no haguessin aparegut.
  • Hi hagué sectors que es van poder modernitzar perquè estaven fora de perill de la competència.
  • Es va invertir molt en carreteres i ferrocarril, de xarxa privada.
  • Construcció de pantans.

Negatius:

  • Va perpetuar sectors econòmics que no van aprofitar aquest proteccionisme per a modernitzar-se.
  • Va mantenir productes industrials a un preu artificial.
  • L’estat espanyol va ser incapaç de fer una autèntica reforma fiscal. Els blocs oligàrquics no ho van permetre. Capacitat d’intervenció de l’estat molt baixa.