Sàhara Occidental i la responsabilitat espanyola

El Sàhara Occidental (antic Sàhara Espanyol) és de nou notícia aquests dies. Aquest territori es troba majoritàriament ocupat i reclamat en la seva totalitat per l'Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda internacionalment.
Imatge destacada

| 09/11/2010 | Darrera actualització:


Índex de continguts

El Sàhara Occidental (antic Sàhara Espanyol) és de nou notícia aquests dies. Aquest territori es troba majoritàriament ocupat i reclamat en la seva totalitat per l’Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda internacionalment. La Wikipedia ens explica que el Sàhara Occidental:

Es uno de los dieciséis territorios no autónomos bajo supervisión del Comité de Descolonización de las Naciones Unidas, con el fin de eliminar el colonialismo. Su proceso de descolonización fue interrumpido en 1976, cuando su antigua potencia colonial, España, abandonó el Sahara Occidental en manos de Marruecos y Mauritania (conforme a lo dispuesto en los Acuerdos de Madrid, ilegales según el derecho internacional). El territorio está ocupado actualmente casi en su totalidad por Marruecos, aunque la soberanía marroquí no es reconocida ni por las Naciones Unidas ni por ningún país del mundo, y es rechazada por el grupo independentista Frente Polisario, que proclamó su independencia en 1976 creando el estado de la República Árabe Saharaui Democrática (RASD), reconocido hasta el momento por 81 países. La RASD administra la región no controlada por Marruecos, el cual denomina oficialmente al territorio como sus Provincias Meridionales. Por otro lado, Mauritania ocupa la ciudad sureña de La Agüera.

Història de la descolonització del Sàhara occidental

La cronologia dels 35 anys de conflicte obert entre el Marroc i el Front Polisario és aquesta:
Neix el Front Polisario. Al maig de 1973 la Declaració d’Alger demana la fi de l’ocupació espanyola al Sàhara Occidental. Neix el Front Polisario. Espanya anuncia la convocatòria d’un referèndum.
La Marxa Verda. A l’octubre de 1975 el Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia reconeix el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. El rei Hassan II del Marroc llança la Marxa Verda contra la frontera del Sàhara Occidental. La població sahrauí fuig i s’estableix en campaments a Tinduf (Algèria).
– Espanya deixa el territori. Al novembre de 1975, després dels acords de Madrid, Espanya es compromet a abandonar el Sàhara. Es traspassa el gruix de la colònia al Marroc i un terç a Mauritània. Al febrer de 1976 l’últim representant espanyol abandona la zona. El Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica i declara la guerra al Marroc.
– Rabat aixeca un mur. El 1980 el Marroc comença a construir un mur per dividir el territori al llarg d’uns 2.700 quilòmetres.
La missió de l’ONU. El 1991 entra en vigor l’alto el foc i l’ONU crea la Minurso. Es preveu la celebració d’un referèndum el 1992. El 1997 l’enviat especial de l’ONU, James Baker, anuncia el plebiscit per a 1998. Baker serà l’encarregat d’entaular noves consultes.
– El ‘pla Baker’. A l’agost de 2003 el Consell de Seguretat aprova el pla Baker, que planteja unes eleccions autonòmiques amb un cens favorable al Marroc i un referèndum en cinc anys. El Polisario ho aprova i el Marroc el rebutja.
– Diàleg i enfrontament. El 2008 fracassa la quarta ronda de negociacions i el Polisario rebutja al nou enviat de l’ONU, Peter van Walsum, a qui acusa d’afavorir al Marroc. El 2009 el substitueix Christopher Ross, qui entaula una ronda de col·loquis informals.
La protesta d’Haidar. A finals de 2009, l’activista Aminetu Haidar comença una vaga de fam de 32 dies després de ser expulsada d’Aaiun.
Què va passar ahir? El Marroc va posar fi, de matinada, a la major i més llarga protesta saharaui -l’acampada de Agdaym Izik- des de que al 1991 acabés la guerra entre el Frente Polisario i Rabat. Les dades parlen d’11 morts i més de 700 ferits.

Mapa del Sàhara Occidental

Mapa del Sàhara Occidental


El govern espanyol té molt a dir. Els espanyols som responsables del Sàhara Occidental en la mesura que Espanya es va retirar d’aquells territoris a corre cuita sense garantir el futur de la seva població. És responsabilitat d’Espanya i la Unió Europea involucrar-se de veritat i exigir al Marroc l’aturada de les seves accions militars i d’ocupació al Sàhara occidental. Lamentable, com ens recorda Jesús María García Pedrajas:

Tal vez mañana asistamos a otra victoria de la diplomacia, española y europea, cuando le resten importancia al “incidente” y le afeen levemente la conducta al monarca marroquí, manteniendo, eso sí, su trato de favor al criminal régimen vecino. Parapetados tras los intereses económicos de empresas españolas y francesas, y de la supuesta labor de control del terrorismo del régimen de Mohammed VI, los gobiernos español y europeo palmearan alegremente la espalda del rey aluí, evitando enfadar a un aliado importante en la “lucha contra el terror”.

I Jesús Maraña, a Público, afegeix:

Cada vez que la fuerza internacional establece un posible paso hacia la solución del conflicto, Marruecos encuentra excusas para dinamitar el proceso. España, actor comprometido en el futuro de la ex colonia, no puede seguir colocando los intereses pragmáticos por delante de los derechos humanos. Eso no es diplomacia, sino simple hipocresía.

Desat a:

Etiquetes: