El futur del país només pasa per la recerca i el desenvolupament

Cada vegada ho tinc més clar. Si volem tenir un país capdavanter hem d’apostar decididament des de ja per la recerca, i fer-ho de veritat. L’Enric Canela des del seu bloc en parla a diari d’aquest tema i avui m’ha donat una alegria. En el seu post d’avui “No som Finlàndia” comenta l’anotació d’un altre blocaire, en Quim Bosch, que es pregunta perquè no som com Finlàndia. Això és el que diu:

Hi ha, també, una altre diferència entre Finlàndia i Catalunya. Finlàndia és un estat sobirà amb plena capacitat legislativa. Mentre que a Catalunya no en tenim prou amb posar-nos les piles; depenem de si els espanyols es posen o no es posen les piles. I, sobretot, de quines piles es posen.

L’Enric remata el brillant apunt dient: “cada dia som més els que anem repetint el mateix: el canvi a Catalunya no arribarà sense un canvi definitiu en el nostre estatus jurídic internacional, arribarà quan tinguem un estat propi”. M’ha agradat llegir aquestes paraules perquè reafirma el que molts reivindiquem des de fa temps. Un estat propi ens ha de servir per disposar de plens recursos per fer de Catalunya un país capdavanter en l’estat del benestar, en educació, en infraestructures, en recerca i en molts d’altres pilars bàsics. Aquest 2008 tenim un any clau per endavant. Proposo que des de la catosfera expliquem perquè volem la independència, i ho argumentem donant exemples d’assumptes que ens afecten com a ciutadans. Deixem el debat estèril i moribund dels polítics de banda, que no se’ls creu ningú, i portem el debat des de la xarxa al carrer.