Les Tretze Colònies britàniques abans de la Guerra d'Independència (1764-1774)
Les Tretze Colònies britàniques van ser fundades entre l'any 1607 (la Colònia de Virgínia) i el 1773 (la Província de Geòrgia), tot i que la Gran Bretanya ja tenia i conservà altres colònies a Nord-amèrica i al Carib. Els britànics van establir les 13 colònies entre els segles XVII i XVIII i aquests territoris van començar la seva lluita per la independència de la metròpoli a partir de l'abril de 1775, declarant la independència total el juliol de 1776.
Just abans de declarar la independència, les Tretze Colònies en les seves agrupacions tradicionals eren:
- Nova Anglaterra: Nou Hampshire; Massachusetts; Rhode Island; Connecticut.
- Territoris centrals: Nova York; Nova Jersey; Pennsilvània; Delaware.
- Sud: Maryland; Virgínia; Carolina del Nord; Carolina del Sud; i Geòrgia.
Les Tretze Colònies van arribar a tenir sistemes polítics, constitucionals i legals molt similars, dominats per angloparlants protestants.
L'administració colonial britànica (1607-1774)
Els 150 anys que van passar entre l'establiment dels primers assentaments anglesos a la costa oriental de Nord Amèrica el 1625 i la seva independència el 1775 van significar la transformació del territori en el més important domini colonial anglès de l'època i en la concentració més gran de població blanca fora d'Europa.
La conquesta de nous territoris
L'expansió territorial anglesa a Amèrica del Nord es va realitzar a costa de:
- L'expulsió dels habitants indígenes.
- La considerable immigració anglesa i les taxes de natalitat elevades.
- A l'aportació d'esclaus negres procedents d'Àfrica.
El 1775 uns 2,5 milions de persones habitaven a les 13 colònies angleses dels quals mig milió eren esclaus. Les colònies eren essencialment rurals. Un 90% de la població es dedicava a activitats agràries. Eren colònies que presentaven grans diferències entre si, a raó de les diferents especialitzacions productives i per les condicions climàtiques:
- Les colònies del sud posseïen grans plantacions destinades a l'exportació. S'explotava el cultiu del cotó, el tabac i el sucre.
- Les colònies intermèdies produïen cereals, així com altres productes agrícoles i també estaven dedicades a la ramaderia.
- Les colònies del nord eren les més pobres. Terreny pobre per a l'agricultura. Combinaven l'agricultura, la pesca i el comerç marítim comercial.
Ruptura entre les colònies i la metròpoli
La independència de les colònies es va plantejar per raons fiscals i comercials. Encara que els especialistes assenyalen que l'aixecament va ser fruit de la gran divergència entre les exigències de més autonomia econòmica i política d'una societat colonial en expansió i la nova aplicació de polítiques angleses sobre les colònies.
Per què Gran Bretanya volia imposar noves exigències fiscals a les seves colònies? La Metròpoli quedarà molt endeutada per la guerra dels Set Anys. Anglaterra havia contret préstecs per pagar la guerra i per garantir la seguretat en les colònies, ja que s'havia de reprimir les revoltes amb els indis i el cost econòmic de tot això era molt elevat. Anglaterra pretenia que les colònies paguessin una part dels préstecs. El Parlament va acordar que una solució podria consistir en l'aplicació de nous impostos a les colònies.
Les tretze colònies tenien una organització institucional molt semblant: constaven d'un governador i una assemblea electiva (sufragi masculí censatari). Entre les funcions de l'assemblea hi havia la d'aprovar els impostos que els colons americans havien de pagar. Els colons no estaven disposats a consentir l'aplicació de nous impostos sense l'aprovació prèvia de les seves assemblees.
Entre 1763 i 1775 el Parlament anglès va promulgar mesures per disminuir les despeses en les colònies. El 1763 es prohibeix als colons poblar els territoris situats a l'oest dels Apalatxes. Amb aquesta mesura es pretenia evitar els conflictes entre colons i indígenes.
Impostos que gravaven el consum:
- 1765: “Stamp Act” (llei del timbre). Impost sobre tots els usos públics del paper segellat.
- 1765: “Quarterting Act” (llei de l'allotjament o motins). Mesura per la qual s'aplicava un impost per pagar l'aquarterament de les tropes. Aquest fet perjudicava els interessos dels colons.
La imposició de nous impostos i la reacció de les colònies
Aquestes mesures eren totalment noves i eren una imposició directa de la Metròpoli. Suposava a més modificar els costums tradicionals de les colònies. Les colònies del nord van ser les més afectades per ser les més pobres. Aquestes van encapçalar un moviment de protesta a partir de 1765 quan nou colònies van participar en el Primer Congrés de Nova York.
Aquestes colònies van reaccionar amb violència. Anglaterra va efectuar una resposta immediata: suspendre els impostos el 1766. S'aprovà la “Declaratory Act”, que donava plena facultat al rei per fer lleis sense el consentiment de les colònies.
El 1770, amb una situació de descontentament general cada vegada més palès, se succeeixen les “matances de Boston” o “Boston Massacre”, que van suposar uns enfrontaments sagnants entre els anglesos i els colons i que van acabar la vida de cinc bostonians.
El 1773 el Govern britànic, amb plena facultat per fer lleis a les colònies, decideix concedir el monopoli del te a la companyia anglesa “Companyia de les índies angleses”, que limitaven el comerç colonial. Per mitjà d'aquesta llei el tràfic de colònies passava a comandament anglès i els colons quedaven privats de comerciar amb el te. A conseqüència d'aquest fet, el 1773 un grup de colons de Boston disfressats d'indis pugen a unes embarcacions en el port i llancen per la borda la càrrega de te com a protesta contra els nous impostos. Aquests fets es coneixen com “El Boston Tea-party”.
El 1774 com a acció de resistència es reuneixen les colònies angleses al Primer Congrés Continental de Filadèlfia.
La Guerra d'Independència americana 1775-1783
L'any 1775 durant el Segon Congrés Continental els representants de les diverses colònies decideixen aixecar un exèrcit propi (comandat per George Washington). El 1775 s'inicia la Guerra d'Independència que s'estén per tot el territori.
Durant la jornada del 7 de juny de 1776 el Congrés de Filadèlfia aprovà una resolució a favor de la independència. La Declaració d'Independència la redactà Thomas Jefferson. El 4 de juliol el Congrés adoptà la Declaració i, en el mateix dia, es proclamà la independència.
El 1781 les forces britàniques presenten la rendició i el 1783 acabà oficialment la guerra amb el reconeixement de la independència dels Estats Units en el Tractat de Versalles. Aquesta era la primera vegada que es produïa un procés d'independència d'unes colònies. Serà tot un exemple a seguir. La independència dels Estats Units tindrà un fort impacte a Europa, on predominen les monarquies absolutes.
La redacció d'una constitució per un nou país independent
Una vegada declarada la independència, sobre la base dels principis ideològics, la major part de les colònies, ara Estats independents, es posaren a redactar la seva pròpia Constitució, prenent com a model la de l'Estat de Virgínia. En aquestes constitucions es recollien els següents principis:
- Declaració de drets i organització institucional de la Confederació d'Estats.
- Principi de separació dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial.
- Són constitucions liberals (llibertats fonamentals, llibertat de culte, llibertat de reunió...) i restrictives (no recullen el sufragi universal).
La llibertat de culte era certament alguna cosa restrictiva. Els catòlics estaven allunyats dels llocs polítics i els monàrquics també quedaven fora. Per ocupar certs càrrecs polítics s'havien de fer alguns juraments.
Durant un segle els Estats Units va ser la potència esclavista més gran del món. Es passa del mig milió d'esclaus en 1770 a prop de 4 milions el 1860. L'esclavitud estava associada fonamentalment a la producció de cotó.
Els primers anys d'independència els Estats Units van haver de consolidar els deutes. Estaven obligats a crear una moneda nacional, a organitzar el nou estat tenint en compte la complicada organització federal (Constitució de 1787, on es recullen les directrius que havia de seguir la nova organització nord-americana).
