Els pobles de la Prehistòria a la península Ibèrica

La península Ibèrica durant la prehistòria

Els orígens de la humanitat és l’etapa històrica coneguda clàssicament com a Prehistòria, perquè és un període del qual no existeixen documents escrits, ja que no s’havia inventat l’escriptura. Només gràcies a les excavacions arqueològiques coneixem aquesta època. La Prehistòria s’ha dividit en dos períodes segons les restes trobades: si són de pedra o si són metàl·liques.

El Paleolític

a) Paleolític inferior: 1000000 aC – 100000 aC

  • Es practicava la depredació. Recol·lecció de fruits i caça.
  • Tallaven les pedres per les dues bandes, bifaços.
  • Jaciment més important a la península Ibèrica: Atapuerca (Homo antecessor).

b) Paleolític mitjà: 100000 aC – 35000 aC

  • Pràctica dels ritus funeraris. Grups humans més evolucionats.
  • Estris de pedra especialitzats (cultura del Mosterià).
  • Jaciment més important a la península: Abric Romaní de Capellades (Home del Neandertal).

c) Paleolític superior: 35000 aC – 10000 aC

  • Apareixen les primeres pintures rupestres. Pintures naturalistes.
  • Estris de sílex, ossos i banyes.
  • Jaciment més important a la península: Altamira (Homo Sapiens).
cova d'Altamira
Pintura al sostre de la cova d’Altamira
Font: Wikipedia.org

L’Epipaleolític

És una època de transició entre els anys 10000 aC i el 5000 aC. Correspon al període de l’Holocè en què els humans continuen mantenint les estratègies econòmiques de les societats caçadores recol·lectores paleolítiques, abans dels canvis cap a l’economia de producció (agricultura i ramaderia) pròpies del neolític. Per tant, l’epipaleolític s’inicia amb la fi de les glaciacions, que marquen el final del paleolític fa uns 10.000 anys i s’estén fins a l’adveniment de l’agricultura, però en l’ús del terme es troben variacions importants segons els diferents corrents interpretatius.

El Neolític

  • Comprèn entre el període entre els anys 5000 aC i el 3000 aC.
  • Es produeix el canvi més important de la humanitat: apareix la producció pròpia d’aliments, l’agricultura.
  • Població sedentària.
  • Divisió del treball.
  • Apareixen els estris polits.
  • Art megàlit (funerari): menhirs, dòlmens, tholos.
  • Pintures rupestres noves: escola llevantina, dibuixaven símbols.

El Calcolític o Edat del Coure

  • Comprèn els anys 3000 aC al 2000 aC.
  • Estris de coure molt cars, que només els utilitzaven la gent rica.
  • Estratificació social.
  • Apareix el vas campaniforme.

L’Edat del Bronze

  • Estris de bronze.
  • Explotació minera.
Mapa de la península Ibèrica durant l'Edat del Bronze
Mapa de la península Ibèrica durant l’Edat del Bronze. Font: Wikipedia.org

La cultura dels Camps d’Urnes

  • Pertany a la part final del període de l’edat del bronze.
  • Arriben cap al 1200 aC i s’estaran fins al 800 aC.
  • Porten la tècnica de la incineració.
  • S’estableixen al nord-est de la península (Cantàbria).

L’edat del Ferro. La Protohistòria

Les cultures Indoeuropees van colonitzar el continent europeu. Aquestes cultures provenien de la regió d’Indostan (Índia). La península Ibèrica patirà unes onades migratòries del nord-centre d’Europa.

Els fenicis

  • Van establir-se a la península Ibèrica entre els segles VIII i IV aC.
  • Provenien de la ciutat de Tir (actual Líban).
  • La seva activitat era el comerç. Això va fer avançar molt als pobles de la península on es van establir.
  • Van establir factories (colònies) a Gades (Cádiz), Ebusus (Eivissa) i d’altres ciutats del sud-oest de la península.
  • Portaran la moneda i l’alfabet.

Els grecs

  • Establerts a la península entre els segles VII i II aC.
  • Era un poble de tipus agricultor, ramader i comerciant.
  • Els grecs que arribaren a Massàlia (Marsella) van fundar després Rhode (Roses) i Empòrion (Empúries), l’any 600 aC.

Els Tartessos

  • Es troben a la península entre els segles VII i III aC.
  • Situats al Guadalquivir, encara es desconeix el punt exacte on es trobaven.
  • Establiren importants xarxes de comerç d’estany entre els fenicis de Tir i els Bretons (rutes pel Cantàbric).
  • Eren una monarquia.
  • Quan la ciutat de Tir fou destruïda, els Tartessos perden els negocis que tenien amb ells i s’empobriren.

Els cartaginesos

  • Es troben a la península entre els segles V i III aC.
  • Substituiran als fenicis en el domini del sud de la Mediterrània.
  • Es van apoderar del control de les antigues colònies fenícies.
  • Porten la tècnica de salar el peix.
  • Els romans els diran els Púnics.

Els ibers

  • Poble indígena que vivia a la costa Mediterrània juntament amb els grecs i els fenicis. La seva cultura es basava en el bronze.
  • Cada poblat era independent. Però tots els pobles tenen trets comuns:
    • Tots els pobles es construïen sobre turons. Els poblats tenien muralles.
    • Eren agricultors i ramaders.
    • Tenien una religió comuna.
    • Utilitzaven espases anomenades falcata.
    • Els ibers mai trencavent els juraments.
    • Tenien escriptura, malgrat que no s’ha pogut desxifrar.
    • Tenien un art comú. Predominaven les escultures que servien com a ofrenes als déus. La més important és la “Dama d’Elx”.
    • Practicaven els cultes, la caça i la ramaderia. En part eren nòmades. Eren una mica guerrers.
    • Els poblats més importants eren:
      • Al nord de Catalunya: ceretans.
      • A l’Empordà: indigetes.
      • Al centre de Catalunya: lacetans.
      • A Vic: ausetans.
      • A Barcelona: laietans.
      • A Tàrraco: cossetants.
      • A l’Ebre: ilercavons
      • A Lleida: ilergetes.

Els romans

  • Arriben l’any 220 aC a la península Ibèrica, quan aquest territori estava poblat pels següents pobles:
    • Al nord-est els celtes
    • A la Mediterrània els ibers, que convivien amb fenicis i grecs.
    • I a la Meseta els celtibers.

L’Edat Antiga a la península Ibèrica. La Hispània romana

L’arribada dels romans a la península

L’any 400 aC hi havia dues potències dominants al Mediterrani: Cartago i Roma. La rivalitat entre els dos estats els portà a la guerra: la Primera Guerra Púnica (264 – 241 aC). Els cartaginesos volien el domini de les illes de Còrsega i Sicília. S’imposà Roma.

Posteriorment sorgí el problema pel control de la península Ibèrica. Es va signar un tractat per la península Ibèrica: el “Tractat de l’Ebre” que dictava que de l’Ebre en amunt seria un territori de domini pels romans i de l’Ebre en avall pels cartaginesos.

El 198 aC es produí la Segona Guerra Púnica (218 – 201 aC). Hanníbal iniciava la guerra definitiva contra Roma. Hanníbal volia anar pujant per tota la península Ibèrica passant pel territori romà, amb la intenció d’atacar la ciutat de Roma per terra. A Roma es decidí enviar un exèrcit per mar perquè desemboqui a la península Ibèrica i que pogués aturar l’exèrcit d’Hanníbal. L’any 218 aC desembarcaren els romans a Empúries. Derrotaren a Hanníbal i el van obligar a saltar l’estret per tornar-lo a Cartago.

Acabada la Segona Guerra Púnica els romans van decidir quedar-se a la Península, molt atractiva per les seves matèries primeres com els minerals, els cultius de blat, oli i vi i la mà d’obra esclava.

La conquesta

Conquesta romana
La península Ibèrica en procés de conquesta per part de la República de Roma. Any 196 aC.
  • Primera fase de dominació del poble iber: abans del 200 aC el poble iber fou derrotat.
  • Segona fase: conquesta de la Meseta. Durà un segle i mig. Fins a l’any 50 dC no estava tota la península sota dominació romana, a causa de la resistència.
  • Tercera fase: entre els anys 20 i 50 dC. Dominació del món cèltic. August, primer emperador romà, portà tot el gruix de l’exèrcit a Cantàbria. Els vascons mai van ser dominats.

La romanització

La Romanització fou el procés d’assimilació de la cultura romana per part dels ciutadans autòctons de la península Ibèrica. En l’aspecte polític, en els 700 anys de dominació, primerament, cap al 200 aC, es va dividir la península en dues províncies: l’est era la Hispània Citerior i al sud la Hispània Ulterior. A cada província hi havia el Pretor.

Quan tota la península va ser conquerida, August, declarà la “pax romana” i realitzà una nova divisió territorial. L’any 19 aC formà 3 províncies: la més gran era la “Tarraconenses”, amb capital a Tàrraco. La segona era la “Bètica” amb capital a Còrdova i després fou “Hispalis”, actual Sevilla. Per últim hi havia “Lusitània”, a l’actual Portugal. La capital era Emèrita Augusta.

A finals del segle III Dioclecià reformà els territoris. Va mantenir Lusitània. A la Bètica li afegí Mauritània i la Tarraconenses la dividí en tres: Cartaginensis, Galecia i Tarraconenses.

En l’aspecte social, el 80% de la població era esclava i el 20% plebeu i patrícia. Dintre d’aquesta classe alta, hi havia dos grups: els senatores (amb dret a ser membres del Senat) i els equites (alts càrrecs de l’exèrcit).

En l’aspecte econòmic, els romans eren una cultura urbana. Volien els territoris conquerits per produir aliments i poder-los enviar a Roma. El gran pilar de la indústria a la península eren les mines. Les mines eren propietat de l’estat.

En l’aspecte cultural la immensa majoria de pobles de la península van adquirir la llengua llatina. La religió passà per tres fases. En la primera fase adoptaren la religió grega, politeista. Els romans es van prendre la religió com una qüestió d’estat, fins al 19 aC. Amb l’Imperi, això canvià. L’Emperador era déu i se li havien de fer ofrenes, monuments… Al segle IV es va produir l’últim canvi. Constantí declarà el Cristianisme com a única religió. Això passà l’any 313.

Les ciutats romanes es dividien en dos grups:

  • Les preexistents: el normal era que les ciutats que ja existien abans continuessin igual. Això se’n diu estipendiàries. Aquestes ciutats pagaven impostos.
  • Les ciutats construïdes pels romans: eren ciutats fetes pels veterans de l’exèrcit. Se’n deien “coloniae”. Es construïen seguint l’esquema d’un campament militar.

A la ciutat havia d’haver-hi el fòrum (lloc central de la vida romana, on es trobaven els serveis públics). El circ (lloc on es feien curses de carros). L’amfiteatre (s’hi feien les lluites de gladiadors). El teatre (l’espectacle més culte, s’hi feia poesia, drames…). Les termes (lloc de reunió social. Hi havia gimnasos, piscines termals…).

Quant als personatges més rellevants d’origen hispà, destacar:

  • Trajà (S. II). Neix a Còrdova. Arribà a ser emperador.
  • Adrià, emperador, cosí de Trajà.
  • Teodosi, emperador hispà.
  • Sèneca, el pensador més important romà, nascut a Hispalis.
  • Marcial, poeta.